Entrevista

OCTAVI BONO

DIRECTOR GENERAL DE TURISME

“La gent vol seguir anant de vacances”

El coronavirus ha tallat d’arrel un dels sectors amb més creixement dels últims anys: el turisme. La incertesa davant un futur amb viatges restringits obligarà a reinventar el temps d’oci?

MODEL
“Segurament hi haurà noves pautes en la manera de fer turisme, però em costa veure que acabi canviant del tot el model que tenim”
AFECTACIÓ
“El 24% de les persones que hi ha a Catalunya afectades per un ERTO estan vinculades directament o indirectament amb el món del turisme”
FENOMEN
“Atenció amb la demonització del turisme de grans volums que ha ajudat a desdibuixar les desigualtats socials”
QUARANTENA
“Va ser una mesura estèril que va generar un soroll en els mercats que ens va fer mal i que va propiciar reaccions estranyes”

Amb la mobilitat restringida entre països, la por del contagi instaurada entre els viatgers i l’augment en les mesures de protecció en les destinacions vacacionals, el turisme afronta el seu any més negre. A poques setmanes d’inaugurar oficialment la temporada d’estiu, el sector es mou entre el fatalisme i la resignació davant la pitjor davallada d’ingressos que es recorda. Tot i el dramàtic panorama, no queda cap més remei que incentivar la imaginació per buscar solucions. Parlem amb el director general de Turisme, Octavi Bono, sobre què s’està fent per ajudar un sector que el 2019 va generar el 12% del PIB a Catalunya.

La temporada d’estiu 2020 ja s’ha acabat abans de començar?
No, la veritat és que com que estem vivint dins d’una enorme incertesa es fa impossible donar una resposta tan taxativa en gairebé res. El que sí que veiem és que els establiments que tradicionalment tenim ubicats en zones de vacances com el litoral sembla que es podran posar en marxa més aviat del què semblava en un primer moment. És clar, però, que l’activitat no tindrà ni de lluny les dimensions d’altres anys marcats per la normalitat, però ara tampoc podem establir del cert l’abast de la reducció.
A mitjans de maig, l’Estat posava en marxa una quarantena de catorze dies per als turistes estrangers que arribessin al país. Fa pocs dies va anunciar que l’1 de juliol s’obririen les fronteres, dijous la ministra Reyes Maroto avançava la data al 22 d’aquest mes i poques hores després era desmentida pel seu mateix govern. Tanta improvisació i anar a remolc d’altres destinacions que han reaccionat abans ens perjudica?
La darrera decisió del govern central la valorem positivament. De fet, en un escenari tan canviant i complex com l’actual, es fa difícil calibrar si obrir la mobilitat dies abans o després pot afectar la competitivitat de la destinació turística de Catalunya. El que és una llàstima és que una mesura que era estèril –la de la quarantena– va generar un soroll en els mercats que ens va fer mal i que va propiciar reaccions estranyes en alguns d’aquests mercats que començaven a fer reserves i, també, la reacció de països emissors que van respondre amb mesures de reciprocitat com en el cas de França. Insisteixo, davant d’una mesura del tot estèril perquè es prenia durant l’estat d’alarma, en què la mobilitat ja estava restringida i només es podia aplicar en casos molt concrets, l’anunci va fer més mal que el resultat que es volia obtenir.
Ja han rebut les primeres reaccions?
La resposta inicial a l’anunci d’obertura de fronteres ha estat positiu. La monitorització a les xarxes de les dades ens mostra que la referència “Catalunya turisme” va augmentar per sobre de la de “Catalunya covid”, per exemple. També quan fem la cerca en la reserva de vols veiem que hi ha més interès i més moviment que fa unes setmanes. La gent vol seguir anant de vacances.
La resposta d’alguns països europeus ha estat incentivar allò que s’ha anomenat turisme patriòtic, fins a arribar al punt de subvencionar econòmicament les vacances als ciutadans perquè les facin al país d’origen. Ho troba encertat?
Tots els països receptors estem intentant apropar-nos als mercats que poden reaccionar a les nostres propostes al mateix temps que impulsem campanyes per garantir el turisme de proximitat. Mesures com la que comentes, que ha dut a terme Itàlia, són algunes de les moltes que aprofiten els canvis que ha portat la pandèmia: desplaçaments més curts, demanda més propera. Nosaltres hem apostat més per reforçar el teixit productiu del sector que no pas per estimular la demanda, perquè hem hagut de prioritzar els recursos. Quan les coses estiguin més normalitzades, i espero que sigui aviat, es veurà millor que per a cap economia ni sector productiu les accions que tendeixen a l’autarquia són positives.
l el turisme de sol i platja tradicional sobreviurà a la covid-19?
Sí. Aquest és un element que a Catalunya dona recorregut a la part més important del turisme. Al llarg de la història, hem tingut una tendència a créixer com a activitat turística en l’àmbit mundial i, de fet, des del 1950 només hem tingut tres anys –el 1982, el 2003 i el 2009– en què, com a mi m’agrada anomenar-ho, el turisme de grans volums va recular envers els anys anteriors. Davant dels nous escenaris, el que ara trobem són hipòtesis ben construïdes i amb solidesa des de l’àmbit acadèmic, professional o tècnic, però que no deixen de ser hipòtesis i que, segons com, van en direccions oposades. Trobem gent que dibuixa societats amb una dinàmica turística molt transformada en el futur i ben diferent de la que coneixíem fins ara, i d’altres que plantegen afectacions molt rellevants en conductes dels nostres visitants durant un període relativament curt de temps abans de tornar a ressituar-se en aquelles pautes que ja ens eren normals. Tant l’una com l’altra, de moment, són reflexions, i hem d’anar veient com evolucionaran.
Però per quina s’inclina el director general de Turisme?
Hi ha un aspecte que em fa pensar que evolucionarem cap a la segona opció. Un cop la gent ha anat sortint del confinament domiciliari, aviat hem comprovat que no hi ha hagut grans canvis en la conducta. No dic que hagi de passar el mateix amb l’activitat turística, però el primer indicador, que és el comportament de la gent quan ha pogut sortir de casa, la situa en allò que li és conegut i fins a cert punt, còmode. Caldrà veure també com es tradueix això en el consum de lleure i oci.
Però les condicions quan es tracti de viatjar hauran canviat. Les companyies aèries de baix cost estan molt tocades, per exemple.
És cert, hi haurà noves condicions que definiran durant un temps la nova realitat, com ara els aforaments dels avions. Això pot tenir una determinada afectació molt clara en costos i, per tant, en els preus, i acabarà repercutint en el viatger. Caldrà veure si la recuperació del transport aeri queda subordinada a les pautes de l’increment en el preu i si aquest increment condicionarà significativament la mobilitat.
Hi hagi canvis de fons o no, sí que sembla que en un món capgirat pel coronavirus la seguretat sanitària en la destinació guanyarà punts com a criteri per viatjar-hi.
Sí, sí. En un primer moment, és un dels criteris clau en què tothom està posant l’accent i en què més estem treballant les administracions per evitar duplicitats. Ara bé, jo em pregunto: quantes d’aquestes mesures acabaran esdevenint elements estructurals? Poso un altre exemple. És clar que a partir de l’atemptat de les Torres Bessones de Nova York i d’un seguit d’atacs terroristes que vam viure de ben a prop, a Barcelona, Cambrils i Alcanar, en alguns moments es va contraure la demanda turística i que a partir de l’amenaça es van posar en marxa nous protocols arreu del món, com un major control als aeroports. Entre altres aspectes, aquesta va ser la resposta davant una seguretat que havia entrat en crisi. Ara bé, aquells episodis violents han provocat que, amb el temps, la gent acabés viatjant menys? No. Per això insisteixo que segurament hi haurà noves pautes en la manera de fer turisme, però em costa veure que acabi canviant del tot el model que tenim i que ha sobreviscut a altres situacions difícils com la que estem vivint ara mateix amb la pandèmia del coronavirus. L’experiència, fins ara, ens demostra que tot i els canvis, el desig de viatjar continua latent en l’ésser humà.
Tampoc havíem viscut una pandèmia com aquesta. La situació és nova i la resposta també ho pot ser.
Tens raó. El món ha viscut altres crisis sanitàries greus en l’àmbit mundial, però anteriors al fenomen de l’anomenat turisme de masses i no les podem comparar. Però sí que hem estat amatents a les conseqüències d’altres epidèmies com la del SARS el 2003, la grip A el 2009 i l’Ebola el 2014, i n’havíem estudiat les possibles conseqüències a partir dels estudis acadèmics i dels treballs de camp, tot i que la realitat final va ser diferent. És cert que els focus van ser més controlats, els processos de recuperació per al turisme van ser més curts... Però és evident que no podem saber encara quina serà l’afectació en el sector. I, a més, en un sector amb una alta capacitat de resiliència i que ha estat capaç fins ara de continuar creixent fins i tot quan les condicions no li eren gens favorables. Tot i això, no defugim d’admetre que la situació actual és molt i molt complexa i que segurament no es resol actuant només en un àmbit únic.
Les dades de l’atur en deixen constància.
El 24% de les persones que hi ha a Catalunya afectades per un ERTO estan vinculades directament o indirectament amb el món del turisme.
Una de les poques certeses en què sembla que coincideix tothom és que el visitant estranger baixarà en picat. El turista nacional pot substituir la davallada?
Estem intensificant les campanyes per incentivar el turisme més proper, com és el català i l’espanyol. D’altra banda, també estem estirant aquesta proximitat en funció de la situació real de Catalunya al mapa, tocant a França i que ens representa el primer mercat turístic. El francès compleix amb escreix les pautes d’aquest turisme de proximitat: desplaçament en vehicle propi, coneixement del territori, fidelitat... És l’objectiu de campanyes com Catalunya és casa teva, que fem arribar tant al nostre territori, com a la resta d’Espanya, França i altres mercats potents europeus. Avui dia, i amb els vols internacionals interromputs, l’estratègia publicitària depèn obligatòriament d’incentivar els mercats propers i veure com responen ara que els altres mercats turístics dels quals també es nodreix Catalunya estan aturats.
Parlem de números.
Posem-los sobre la taula. L’any passat Catalunya va rebre en números rodons al voltant de 38 milions de turistes. D’aquesta xifra, 19 milions eren turistes internacionals. Els altres eren mercat domèstic, dels quals uns 14 milions eren catalans i els altres 5 provenien de la resta de l’Estat. Si això ho mirem en clau d’ingressos, la diferència és més pronunciada perquè parlem que el 85% dels diners ens arriben del mercat internacional.
No semblen suficients, encara que es mantinguessin les mateixes xifres del 2019.
El mercat espanyol, comptant Catalunya dins d’aquest mercat, el situem en 47 milions de persones. Les dades que estudiem fins ara, ens diuen que entre el 30% i el 35% viatjarà o segur que viatjarà, i d’aquest col·lectiu, el 80% ens confirma que ho farà a una destinació del país. Si combinem aquestes dues dades en una mateixa equació, ens dona que un mercat inicial de 47 milions de persones es redueix a 15. I aquests 15 seran l’objectiu de totes les destinacions espanyoles. Això treu valor o sentit a la iniciativa? No si no hi ha capacitat d’incentivar altres mercats. Tanmateix, hem de ser conscients de quina és la seva dimensió real, i creure que podem cobrir amb aquesta porció allò que tradicionalment ha estat la nostra activitat es veu claríssim que no.
Quines són les principals preocupacions que els fan arribar els empresaris del sector davant del nou escenari?
Múltiples. Algunes amb un punt d’abstracció i d’altres, més concretes. Bona part de la inquietud que s’ha generat en el sector prové de les 170.000 persones que tenim afectades per expedients de regulació i de com es podran recuperar llocs de feina. També hi ha un altre àmbit que vol respostes sobre quins seran els paradigmes que marcaran el turisme del futur i sobre si el mercat quedarà tan afectat que es transformarà i serà molt diferent. Un tercer apartat se centra en quina pot ser l’afectació econòmica de la crisi del coronavirus i, en especial, si aquest sotrac en l’economia mundial afectarà més o menys el consum de l’oci. Finalment, també ens trobem amb consultes més bàsiques de problemes vinculats a la tresoreria i a la liquiditat, les línies d’ajut, la revisió del tipus d’IVA...
Quines han estat les línies d’ajuda directes per al sector?
Des del nostre departament, vam agilitzar els tràmits per ser dels primers a donar resposta. En concret vam encetar una línia per a microempreses de fins a cinc treballadors i un màxim de 500.000 euros de facturació anual, que vam nodrir amb romanents d’exercicis anteriors de 3,5 milions d’euros i que va poder atendre 1.400 peticions. Aquesta línia tindrà continuïtat amb una aportació nova d’un mínim de 5 milions i que esperem que pugui arribar als 10. També hem de recordar que hi havia altres línies d’ajudes més àmplies gestionades pel Departament de Treball a les quals s’hi podien adherir també les empreses del sector turístic. Ara bé, des del sector ens traslladaven una dada que compartim de ple. Ja siguin 3 o 14 milions, per la dimensió del problema són clarament insuficients, perquè els nostres recursos com a govern són limitats. Estem pressionant en dos àmbits que han de tenir un caràcter decisori com són l’Estat i Europa. A l’Estat, perquè té poder únic de decisió en el cas, per exemple, de revisar a la baixa l’IVA del sector durant un temps i d’aplicar un pla de rescat i, pel que fa a les autoritats europees, perquè treballin en dues comissions en concret: la del mercat intern i la de la competència i aportin solucions i recursos a una altra escala. Això no ho podrem salvar només els governs anomenats “regionals”, i hi ha d’haver una resposta global a un fenomen mundial, perquè si no és així serà molt difícil que el sector es recuperi i durant el camí perdrem molt actius.
Cal prémer ja l’accelerador cap a un turisme més equilibrat i sostenible?
Crec que ja ens trobàvem immersos en la reorientació de l’activitat del sector cap a aquests paràmetres. El pla estratègic de turisme de Catalunya recull els reptes de la sostenibilitat, la distribució al territori i en el temps, l’increment de la despesa turística, la desestacionalització... Ja fa temps que aquesta línia determina les accions que duem a terme des del departament. La crisi ho ha aturat tot, però si comparem l’activitat amb els mesos de març i abril de l’any passat podem veure que la tendència era que el turisme creixia tant en ingressos com en arribades. I voldria fer una reflexió al voltant del concepte de turisme de grans volums que molts veuen impossible de combinar amb una activitat sostenible.
Continua acumulant mala fama?
Hauríem d’entendre el turisme de grans volums com un fenomen concentrat en determinats llocs i en alguns moments concrets, perquè un dels nostres problemes encara avui és l’estacionalitat turística. En quatre mesos de l’any, de juny a setembre, s’acumula el 47% de l’activitat del sector. Per tant, s’hauria de ser més curós quan es proclama que el turisme s’està desbordant arreu, perquè no és així. T’asseguro que quan parlem amb la gent del Segrià em demana que hi hagi més activitats turístiques! És un escenari polièdric i cal parar atenció a totes les cares i no només a una.
Fa temps que és en el punt de mira de diferents col·lectius.
Fa temps que determinats col·lectius l’utilitzen com un element a injuriar. Ja hi ha hagut moments en la societat en què hi ha hagut molt menys turisme i en què es dibuixava una estructura social molt polaritzada, en què els recursos quedaven concentrats en molt poques mans i on la gran majoria de ciutadans vivia en els límits de la subsistència. A partir de les vacances pagades i de certa redistribució de la riquesa l’oci i del lleure s’obren a totes les classes socials. Soc ben conscient que en determinats llocs la concentració del turisme genera problemes, però atenció amb la demonització d’una activitat que ha ajudat a desdibuixar les desigualtats socials. Com a mínim, tinguem-ho present.

REVISAR LA TAXA

El pressupost de la Generalitat per al 2020 preveu un increment de la taxa turística a partir de l’1 de juliol i que pot representar multiplicar per 2 o per 3 l’actual. Es preveia que amb els nous números es recaptarien fins a 21 milions més que l’any passat. La mesura ja ha rebut les primeres crítiques del sector, que considera que la situació actual no afavoreix gens un plantejament a l’alça de la recaptació i fins i tot se n’ha demanat l’eliminació. Octavi Bono n’és conscient. “De moment, el que hem fet des del govern ha estat ajornar el pagament que s’havia de fer efectiu a l’abril de la liquidació dels mesos d’octubre del 2019 a març del 2020 i s’ha traslladat a l’octubre”, explica, i anuncia que s’ha derivat al Departament d’Economia, que és qui regula la taxa, la proposta de revisar-la. “En un moment com l’actual s’entén que l’empresariat interpreti que si s’acabés acceptant la congelació de l’import podria tenir un efecte estimulant per a la demanda, no tant perquè es tracti d’un gran augment respecte al preu de l’estada o del servei, sinó mes aviat com a missatge psicològic”, comenta. La taxa turística va néixer el 2012.

XIFRES QUE ESGARRIFEN

L’Organització Mundial del Turisme (OMT) va fer pública fa unes setmanes la seva previsió sobre quina seria la caiguda del turisme: un 30% i amb unes pèrdues que se situaven en els 410.000 milions d’euros. A l’abril, Exceltur, la patronal turística que engloba les principals empreses espanyoles, avançava que el sector perdria 124.000 milions d’euros el 2020 per una caiguda de l’activitat turística del 82%. Aquest mes, però, i després de l’anunci de Pedro Sánchez d’obrir fronteres amb l’exterior a partir de l’1 de juliol, la patronal rebaixava les previsions de pèrdues en uns 20.000 milions d’euros. Les dades a Catalunya segueixen la mateixa línia. Com a exemple, les anunciades també el mes d’abril en el segon webinar organitzat per la Taula Gironina de Turisme, en què es va parlar d’una possible pèrdua del 70% del PIB turístic a la Costa Brava i d’un 50% a Barcelona entre els mesos de març i agost. Els més optimistes creuen que el sector no es recuperarà fins al 2022.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor