Entrevista

Agustí Carles

ADVOCAT

“O l’imam és viu o hi ha més implicats”

L’advocat dels pares de Xavier Martínez, el nen de 3 anys assassinat a la Rambla, denuncia una investigació judicial deficient dels atemptats i poc interès a aclarir, tres anys després, els fets

INTERROGANTS
INTERROGANTS
“Volem saber la veritat del que va passar, i hi ha coses que no han estat investigades”
FORAT DE SEGURETAT
FORAT DE SEGURETAT
“Ningú ha admès que hi va haver un forat de seguretat bestial, que van poder comprar els precursors dels explosius sense que saltés cap alarma”
CAS TANCAT
“Fa la impressió que busquen un judici de perfil baix per no investigar res més, i això ens sorprèn”
Falta fixar la data del judici del 17-A, però el jutge instructor ha acotat els fets a l’explosió d’Alcanar i en deixa fora els atemptats de Barcelona i Cambrils. Què implicarà això?
És el que intenta delimitar el jutge en la interlocutòria de processament, que als tres acusats només se’ls jutgi pels fets d’Alcanar. Però si fos així què hi pintem nosaltres com acusació particular de la família d’una de les víctimes, i tota la resta de víctimes i lesionats que estem en el procés? Teòricament ens haurien d’haver expulsat de la causa, però el fet que encara hi siguem és que, malgrat que es jutgi les persones que estan relacionades amb l’explosió d’Alcanar, també hi ha la possibilitat, com defensem nosaltres, que els acusats puguin ser considerats responsables dels atemptats. Ens trobem en aquest debat sobre quins són els fets que s’han de jutjar. La sala de l’Audiencia Nacional no s’ha pronunciat dient que al judici ja es veurà, i no ha entrat en el fons de la qüestió.
El fiscal no els acusa d’assassinat, però vosaltres i bona part de les acusacions plantegeu un judici molt diferent.
El delicte de terrorisme té un apartat que castiga l’organització terrorista amb objectiu de matar. Nosaltres estem aquí. La cèl·lula terrorista amb quin objectiu es va crear? Per fer mal, atemorir la gent... Ho van aconseguir? Sí. Com ho tenien previst en un primer moment? No, van canviar els plans, però l’objectiu era matar. I entenem que en són responsables tant els autors materials dels atemptats com la resta dels membres de la cèl·lula.
I per això demaneu que se’ls imputin totes les morts que hi va haver a Barcelona i a Cambrils?
Si la policia no hagués abatut els altres integrants de la cèl·lula i fossin vius, és clar que tots haguessin estats jutjats per organització terrorista amb resultat de mort. Tots. Ara tenim que els autors directes són morts i el que no quadra és la teoria del fiscal, que manté que només ells, els morts, eren responsables dels atemptats. Estaven tots junts, per això es diu organització terrorista.
Fins a quin punt confieu que el judici servirà per poder resoldre els interrogants sobre aquests atemptats?
Després de la conclusió del sumari, nosaltres vam fer unes al·legacions posant al descobert tota una sèrie de mancances en la investigació i vam proposar una sèrie de proves...
La resposta va ser que atiàveu teories conspiratives…
En la resposta a les nostres al·legacions, la sala que haurà de jutjar els fets ens deia que el que explicàvem semblava una teoria conspirativa, i jurídicament una sala sentenciadora no ha d’utilitzar aquest tipus d’expressions. Podria haver dit que no creia necessari practicar més proves…, però amb aquesta expressió la sala queda viciada. Recordem que és la sala que haurà de jutjar i dictar sentència sobre els fets, i d’alguna manera ja ha pres una decisió, i tot fa pensar que en el moment que hagin d’assenyalar judici no acceptaran les proves que plantegem i tornaran a la teoria que el que va passar a Barcelona i a Cambrils no s’ha d’investigar en aquest judici. Aleshores si no s’investiga aquí, on s’ha d’investigar?
Us heu plantejat recusar el tribunal?
És un plantejament que ens fem, però primer hem de veure quina actitud té el tribunal a l’hora d’admetre la prova que proposem i veure si aquesta sala està disposada a escoltar-ho tot. Quan sapiguem com enfoca el judici, serà el moment de saber si aquella expressió que se li va escapar sobre les teories conspiratives, va ser només un rampell, o si la seva voluntat és anar fins al fons. Volem saber la veritat del que va passar i hi ha coses que no han estat investigades.
Qüestioneu que l’imam de Ripoll, Abdelbaki es-Satty, que va captar els joves, sigui mort. Si més no que hagi quedat acreditat…
Hi ha hagut força irregularitats en tot el procés. D’una banda, un secret de sumari llarguíssim, que creiem que no estava justificat. Això va fer que tot s’anés endarrerint i, a més, quan acaba una causa s’ha de digitalitzar i pujar-la al núvol perquè ho puguem consultar i això requereix uns mesos de temps. Ens vam trobar que algunes peces del sumari, com la de la comissió rogatòria al Marroc sobre les proves d’ADN per identificar Es-Satty, no les vam poder consultar fins al gener del 2020. Fins fa pocs mesos, doncs, no vam tenir informació de com havia acabat tot el tema de la identificació de les restes que s’atribuïen a Es-Satty. I quan podem accedir-hi és quan veiem coses que no lliguen.
A la casa d’Alcanar es van trobar restes de dues persones: les del jove Youssef Aalla i les altres es va dir que eren d’Es-Satty. Què va passar?
Es va fer una comissió rogatòria al Marroc per prendre mostres d’ADN de familiars d’Es-Satty per després comparar-les amb les que es van trobar a la casa d’Alcanar. Les mostres dels familiars no es van enviar aquí per fer les anàlisis, sinó que es van fer directament al Marroc, a Casablanca. Això d’una banda; de l’altra, l’informe és de només un foli i mig i no hi ha els paràmetres comparatius que es fan constar habitualment. Només s’especifica que s’han comparat unes mostres i que han donat un resultat, en aquest cas, una identificació positiva. Això fa impossible que els biòlegs d’aquí puguin mirar si s’ha fet bé. I és quan nosaltres reclamem saber d’on surt aquesta anàlisi, i si s’ha fet bé, i ens diuen que no. Fa la impressió que busquen un judici de perfil baix i de no investigar res més, i això ens sorprèn, sobretot, perquè ho deneguen dient que és una “teoria conspirativa”.
Al marge d’aquestes proves, també al·legueu que es va declarar la mort d’Es-Satty fins i tot abans de tenir l’informe d’ADN del Marroc. Com és possible?
Aquesta és una altra de les moltes irregularitats que hi ha en el procediment. La Guàrdia Civil tres dies després dels atemptats, en els seus informes, ja dona per mort Es-Satty, quan encara no hi ha cap informe biològic que digui res sobre això. A qui s’havia identificat era a Youssef Aalla, perquè es van poder comparar les restes amb les mostres d’ADN dels seus germans, que van ser abatuts a Cambrils. I el jutge, el 22 agost, quan decreta presó per als processats, ja afirma en la interlocutòria que Es-Satty és mort. Però més tard, el desembre del 2017, el jutjat d’Amposta que investiga l’explosió d’Alcanar demana als biòlegs de Barcelona si poden confirmar si les mostres que queden per identificar corresponen a l’imam de Ripoll, i informen que no es pot confirmar aquesta identificació. Malgrat això, totes les resolucions judicials el donen per mort, excepte els informes dels Mossos, que sempre que parlen d’Es-Satty el ressenyen com “presumptament mort”. Fins i tot s’ordena l’enterrament i la certificació de la mort d’Es-Satty al registre. Això no encaixava, però vam suposar que les gestions del Marroc finalment haurien permès identificar les restes...
I trobeu més sorpreses…
Els resultats de la comissió rogatòria arriben l’abril del 2018 –Es-Satty abans ja ha estat donat oficialment per mort– i veiem que l’anàlisi de les mostres d’ADN s’han fet al Marroc, quan l’ordre del jutge que investiga els atemptats era que s’enviessin les mostres dels familiars per fer a Espanya tot el procés d’anàlisi. Qui decideix que es faci al Marroc? Doncs no ho sabem. I quan arriben els resultats, el jutge, senzillament els adjunta a la causa. Amb què van comparar a Casablanca les mostres dels familiars d’Es-Satty? Doncs tampoc ho sabem.
Sospiteu que aquestes irregularitats poden ser un intent de tapar una relació d’Es-Satty amb el CNI?
Tot sembla indicar això. Consta que quan Es-Satty era a la presó de Castelló va rebre visites de la Guàrdia Civil i de membres del CNI, una cosa estranya, i nosaltres demanem que aquests agents declarin i el jutge i la sala d’apel·lacions ens diu que no. Més endavant descobrim que tres dies després dels atemptats, el 20 d’agost, es va prendre declaració, a Bèlgica, al president de la mesquita de Diegem, Soliman Kaychoua, on Es-Satty havia fet una estada. En la declaració explica que en una ocasió el va sentir parlar per telèfon, en castellà, i en interessar-se amb qui parlava li va dir que amb els serveis secrets espanyols. No sabem quina relació hi podia tenir, si n’era confident, o ho feien per vigilar-lo…, però és important aclarir-ho.
I d’aquesta declaració feta a Bèlgica quan en teniu constància?
La declaració s’aporta a la causa per la Guàrdia Civil en un CD, però en el document adjunt en què es fa el resum del contingut ni la mencionen. El fiscal l’aporta després en neerlandès i diu que la traducció està al CD, i tot això queda entre milers i milers de folis.
Ho veieu com un intent d’amagar-ho?
És una manera d’amagar-la i ens n’acabem assabentant arran de l’atestat sobre un dels processats en què es menciona l’estança d’Es-Satty a Bèlgica, i aleshores s’adjunta la declaració traduïda del president de la mesquita belga. La declaració aporta un altre element important: Es-Satty també li explica que ha decidit marxar de Bèlgica perquè se sent controlat, mentre que a Espanya pot fer el que vol. I tot plegat són massa casualitats.
Demaneu investigar molts altres aspectes. Per exemple, dieu que just en el moment de l’explosió va marxar de la casa d’Alcanar una furgoneta.
Com que el 22 d’agost el jutjat ja dona per mort Es-Satty, això pot explicar que no es fessin segons quines investigacions, per exemple, per què no es va trobar entre la runa d’Alcanar el mòbil que utilitzava o on era la seva furgoneta... Però el que és clar és que els veïns van veure marxar just en el moment de l’explosió una furgoneta, la d’Es-Satty. I si ell realment era mort, qui la va agafar? Qui va marxar just en aquell moment de la casa d’Alcanar? Aquesta furgoneta apareix al cap de quatre dies a Santa Carles de la Ràpita, prop d’una carnisseria marroquina on, segons un testimoni, s’havia vist en una ocasió Es-Satty parlant discretament amb el propietari, tot i que aquest ha negat que el conegués. Tot això ha quedat per investigar. I, per tant, si Es-Satty és efectivament un dels morts, vol dir que potser falta algun altre membre de la cèl·lula.
I el tema del mòbil?
Quan repassem minuciosament tota la documentació del sumari ens adonem que bona part dels aparells electrònics que hi havia a la casa van quedar malmesos però no destruïts. Repassem el que hi havia i casualment no apareix el mòbil Nokia gris que Es-Satty utilitzava, segons han declarat el seu company de pis i el jove ferit a Alcanar. Més incògnites. Un mòbil que l’endemà de l’explosió rep trucades de telèfons marroquins de tres minuts de durada..., i tampoc sabem res sobre aquestes trucades. I tot plegat fa que se’ns activin les alarmes sobre coses que no encaixen o no s’han investigat prou. I no podem oblidar el compte de correu, un compte que els Mosos van descobrir que utilitzava la tècnica de la “bústia morta”. Una tècnica que fan servir habitualment els serveis secrets per mantenir comunicacions segures entre dues o més persones a través de missatges que en lloc de ser enviats es deixen com a esborranys. Entre les restes d’Alcanar es va trobar el nom del compte de correu i la contrasenya. Després dels atemptats, el dia 18 d’agost a les 9.05 h, algú va accedir a aquest compte. Qui? Tampoc ho sabem. Algú esperava instruccions?
I també parleu d’una foto misteriosa...
Entre les restes de l’explosió apareix la fotografia d’un home, que coincideix amb la descripció que fan els veïns sobre una de les persones que freqüentaven la casa d’Alcanar: un home més gran, de barba retallada, d’uns 60 anys, que conduïa també una furgoneta i vestia gel·laba. Tampoc s’ha aclarit qui és aquesta persona i la relació amb la resta de la cèl·lula.
Es podran aclarir en el judici els dubtes sobre la mort d’Es-Satty?
Inicialment, havíem demanat que s’enviessin aquí les mostres d’ADN dels familiars d’Es-Satty i que es fessin les comprovacions, però com que se’ns va denegar, ara demanem que declarin al judici, per videoconferència, les dues biòlogues que van fer les proves a Casablanca, perquè ens aclareixin qui, com i quan els va enviar les mostres des d’Espanya per poder fer la comparativa d’ADN, perquè tampoc queda clar com van obtenir aquestes mostres. Les preguntes són: qui les envia? Què s’ha enviat? Qui dona l’ordre? No hi ha constància, en el sumari, que el jutge ordeni a la Interpol que ho enviï. Tot plegat genera massa incògnites.
Reclameu que es declari la responsabilitat de l’Estat en els atemptats. Per quin motiu?
Primer vam plantejar la via més tècnica, i vam demanar la declaració com a imputat de l’exsecretari d’estat de Seguretat, José Antonio Nieto, per no haver exercit els controls necessaris en la venda de precursors per a explosius. Hi ha una normativa europea, vigent des del 2014, que obliga a fer aquests controls, però tot i així la cèl·lula va aconseguir comprar precursors en grans quantitats sense que saltés cap alarma. Com que se’ns va negar la imputació de Nieto, el que hem plantejat és que a banda de la falta de control des del Ministeri de l’Interior, hi ha hagut tot un sistema policial, judicial i fiscal que ho ha amagat, que no ha fet cas d’aquesta normativa que tenien l’obligació de conèixer, i que ningú admet que hi ha hagut un forat de seguretat bestial. És evident que l’Estat ha negligit, i que hi ha hagut un silenci per amagar-ho i no reconèixer-ho.
Si en el judici no es poden aclarir aquestes incògnites que plantegeu, fins on esteu disposats a arribar?
Hem de veure quin és el criteri de la sala i què ens deixa fer al judici. Seguirem intentant aclarir totes aquestes incògnites i, en cas que ens tanquin totes les portes, tenim una altra via, fora de la jurisdicció espanyola, atès que hi ha víctimes d’altres països, i com que existeix el que es diu la justícia universal, hi hauria la possibilitat que aquestes persones instessin una investigació als seus estats. No descartem portar el cas a altres jurisdiccions.
Si es porta aquest plet a una altra jurisdicció, contra qui aniria dirigida la investigació?
Contra l’Estat espanyol, per no haver investigat correctament, si es dona el cas.
De quins països estaríem parlant?
En Javier Martínez, el pare del petit Xavier, està en contacte amb diferents víctimes i vol crear una associació de víctimes del 17-A de diferents països perquè en nom dels que hi estiguin interessats es puguin demanar aquestes investigacions. Hi ha contactes amb víctimes dels Estats Units, Austràlia, Bèlgica, França, Itàlia… Alguns d’ells estan també en la causa que se segueix a l’Audiencia Nacional.
Per això és imprescindible haver esgotat tots els processos aquí?
Depèn de com reaccioni la sala. Si el tribunal no admet d’entrada cap de les proves que proposem i no està disposada a investigar tots aquests buits, aleshores ens ho podem plantejar i obrir aquesta via internacional. Si són més cauts i ens permeten bona part dels interrogatoris, caldrà esperar a veure què surt del judici.
El judici es farà en breu?
Els acusats són a la presó, i ja fa tres anys que hi són, se’ls ha prorrogat la presó preventiva, que només pot durar quatre anys i, per tant, comptem que el judici es podria celebrar aquesta tardor.

SUSANNA OLIVEIRA

soliveira@lrp.cat

DE BATALLA EN BATALLA

Agustí Carles Garau (Barcelona, 1964) és exjutge, advocat i membre de Drets, un col·lectiu que ha promogut la denúncia activa, amb nombroses iniciatives, de la vulneració de drets en tot el procés contra l’independentisme català. Com a advocat ha assessorat en algunes matèries els presidents Puigdemont i Torra, bona part del govern català i la presidenta Carme Forcadell, sovint des de la rereguarda. La seva feina jurídica l’ha portat a des de recusar tot el Tribunal Constitucional en pes fins a querellar-se, a Andorra, contra l’expresident espanyol Mariano Rajoy per presumpta extorsió als directius de BPA amb l’objectiu d’aconseguir informació bancària sobre polítics catalans. Els darrers mesos ha fet una immersió en els milers de folis del sumari del17-A a petició del seu col·lega Jaume Alonso-Cuevillas. “Mira-t’ho amb ulls de jutge”, li va demanar. Sap per experiència què és instruir una causa i, també, dictar sentències. I el resultat ha estat, en col·laboració amb els advocats Pablo López i Fede Blanco, un escrutini minuciós i una llarga llista de preguntes sense resposta.

Quan aparca el dret l’esperen les baquetes de la seva bateria. Marca, en tot, un ritme intens.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor