Internacional

NANCY ISENBERG

PROFESSORA D’HISTÒRIA DE LA UNIVERSITAT DE LOUISIANA

“Trump no té empatia per la classe treballadora”

IMATGE
“Molta gent vota Donald Trump perquè amb la seva manera de parlar el veuen més autèntic”

Nancy Isenberg és una historiadora nord-americana que dona una visió diferent i molt més crua sobre el passat dels Estats Units. Quan es pensa en la colonització del Nou Món s’hi associa la idea de llibertat, igualtat i, sobretot, noves oportunitats. Isenberg nega aquest mite i en el seu llibre White trash (escòria blanca) n’explica les raons i en fa una acurada radiografia sobre 400 anys d’història. White trash és l’explicació de com un sector de la població americana –els blancs pobres– viu amb l’estigma de ser incapaç d’adaptar-se al sistema productiu. En un retrat cru, s’analitza com es tracta la pobresa en l’anomenat “país de les oportunitats”.

Sorprèn el títol del llibre. ‘White trash’ (escòria blanca). Què s’entén per aquest terme? Qui són?
Aquest terme no és nou. De fet es va utilitzar ja al segle XVI. El que intento mostrar en el llibre és que aquesta classe social ja hi era fa 400 anys. Que sorgeix quan hi ha la colonització britànica. He organitzat el llibre fent un repàs dels adjectius que s’han dedicat a aquesta gent. De fet, els colonitzadors anglesos s’hi referien com a waste people (brossa blanca).
Eren enviats des d’Anglaterra fins al Nou Món com a mà d’obra barata?
Qui era la gent que anava a Nord-amèrica? Hi havia convictes, nens orfes. Els agafaven dels carrers i els posaven en un vaixell i els enviaven a les colònies. Exsoldats que moltes vegades havien quedat sense feina i perquè no es convertissin en criminals també els enviaven al Nou Món. Si s’analitza com cada generació ha fet servir la terminologia per referir-se als pobres, tots aquests adjectius estan relacionats amb tres conceptes: que aquesta gent són escombraries, sempre es considera que els falta productivitat. Són sempre descrits com a ganduls. Són paràsits. I el que és molt important: que no tenen terres ni propietats. I això és crucial per la manera de pensar tant a Anglaterra com a Nord-amèrica. Els propietaris són la gent que està més ben valorada i després també hi ha el pedigrí. La teva identitat de classe és inherent i passa de generació en generació. I la pobresa persisteix. A Amèrica sovint celebrem que és la terra de les oportunitats. Vine a Amèrica, tindràs èxit. És fàcil pujar de classe social. Però això no és veritat! No ho és!
I els ‘white trash’ a qui vostè fa referència no han tingut l’oportunitat de prosperar en tots aquests anys?
Han tingut les mateixes barreres. Primerament, sempre han estat associats a l’economia rural, on hi ha molta menys mobilitat social que no pas en una economia comercial. Durant la revolució americana, l’any 1776, hi havia més mobilitat social al Regne Unit que no pas a les colònies perquè eren eminentment agràries. De fet, el sud va mantenir aquesta economia agrària. I l’única solució que es va donar a aquesta gent, que de fet va ser una idea de Thomas Jefferson, va ser oferir que se n’anessin a l’Oest.
I els hi van donar terres?
No, és clar que no. I això és el més important perquè es van convertir en esquàters perquè quan van arribar els propietaris que tenien un títol els van expulsar! No es va donar a la gent pobra, després de la guerra civil [nord-americana], cap oportunitat. I als Estats Units s’oblida tota aquesta història. S’ignora que a tota aquesta gent els van dedicar adjectius pejoratius. Crackers, squaters... tot de noms que estan associats amb les escombraries. Agrada pensar que els que van anar a l’Oest van aconseguir progressar però no va ser així. L’única vegada que als Estats Units hi ha hagut una classe mitjana forta i estable ha estat després de la Segona Guerra Mundial i va ser per l’actuació del govern, que va intervenir econòmicament. No va ser pel lliure mercat. Ara la classe mitjana pateix una gran crisi i es mira per sobre de l’espatlla els white trash.
Se sosté que molta d’aquesta població que s’ha anat empobrint i que forma part de la classe mitjana va donar la victòria a Trump el 2016.
La gent que és realment pobra no acostuma a votar... La gent que veia els seus realities [que feia Trump per televisió] s’hi veia representada. Gent de classe treballadora, gent que no tenia feina... El 2016 Trump va aconseguir vots de gent de diferents classes. També va aconseguir vots dels demòcrates que no es podien imaginar votant per Hillary Clinton. Encara som un país molt conservador! De fet, moltes dones han estat les més crítiques amb Hillary. Tota aquesta gent que són tradicionals... que volen un home al càrrec.
Els últims mesos han estat marcats per una greu crisi econòmica a causa del coronavirus. Molta gent s’ha quedat sense feina o no pot accedir a una assegurança mèdica...Com pot afectar el resultat de les eleccions?
A molta gent li agrada Trump per la manera que té de parlar. La seva rudesa... perquè sempre diu el primer que li passa pel cap... Pensen que és més autèntic que no pas un polític educat, però Trump no té cap mena d’empatia per la classe treballadora... tampoc no crec que sàpiga ni què és treballar intensament. Ha portat la bancarrota a moltes de les seves empreses, així que no és ni un empresari d’èxit! Crec que està perdent molt dels suports que havia guanyat el 2016, sobretot de les dones i de la gent gran.
‘Ganduls’ és un dels adjectius que més es repeteix a l’hora de descriure aquest grup...
És que no ho han estat mai, de ganduls... essencialment eren posats en una situació en què no es podien mantenir a ells mateixos. Avui en dia són gent que treballa a centres comercials o en el sector serveis. Fan les pitjors feines, aquelles que la classe mitjana no vol fer. Ara amb la pandèmia s’estan fent visibles perquè es veu que tenen treballs essencials. I han de treballar. Jo soc una acadèmica i puc fer la quarantena perquè soc gran però hi ha molta gent que no s’ho pot permetre.
Un dels casos que exposa en el llibre és el de Sarah Palin, la política que va fer tàndem amb John McCain el 2008. Palin provenia de l’anomenada ‘white trash’?
De fet, durant la campanya de McCain es va donar la idea que qualsevol podia ser polític. Si comences a parlar bé, et poses la roba adequada... com si fos un American idol. Ella va fracassar perquè els mitjans de comunicació la van atacar per ser white trash. Era atacada per la seva manera de parlar. Va anar a cinc o sis instituts diferents i no sé si va aconseguir graduar-se. Bill Clinton també va ser atacat per ser white trash però Clinton tenia la carrera de dret [que havia aconseguit a Harvard a través d’una beca]. Palin va arribar a ser molt popular perquè molta gent deia: “És com nosaltres.” És el que busquen el votant i part de la posada en escena dels polítics.
Vostè assegura que va importar el model de classes del Regne Unit.
Som una societat de classes. La narrativa de la història dels Estats Units fa poca referència a l’existència de les classes socials. És com si, en separar-se de la Gran Bretanya, s’haguessin desempallegat dels grillons de les classes i s’hagués accedit a una consciència superior plena de possibilitats. Els llibres de text ensenyen un relat nacional, l’argumentació es basa en “com es va guanyar la terra i la llibertat”, i això no va ser ben bé així.
WHITE TRASH Editorial: Capitán Swing Pàgines: 716 Preu: 27 euros

LA MORRALLA HUMANA

Morralla humana. Menjafangs. Collvermells. Són alguns dels adjectius que la historiadora Nancy Isenberg recopila en el seu llibre i que des de fa segles han servit per descriure la classe empobrida eminentment blanca dels Estats Units. Eren coneguts per tenir nens amb poca salut i amb la pell groguenca. Isenberg fa un recorregut històric i explica passatges que sovint han estat oblidats. És el cas de l’eugenèsia, un moviment adoptat per Theodore Roosevelt que pretenia esterilitzar els blancs pobres. Ara, aquests classe social continua sense prosperar, sense oportunitats laborals i immersa en la pobresa que es traspassa de generació en generació. És el retrat que en fa Isenberg, que considera que els Estats Units han oblidat part d’aquesta història.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor