Pàtria
Aquesta setmana toca un linxament merescut al rei emèrit, Joan Carles I, per fets que ja eren de domini públic, les comissions que va cobrar de l’Aràbia Saudita pel tren d’alta velocitat de Medina a la Meca. A Suïssa han revelat, a més, que dels centenars de milions que va cobrar en va decidir donar 65 a la seva amant Corinna pels serveis prestats. Alguna altra amant també va xuclar la (no penseu malament) generositat reial amb algun milió més.
Dit això, ara al que li convé a l’Estat espanyol és que tots mirem el dit i no la lluna. El dit, és clar, és que el rei espanyol, inviolable per definició, era invencible en l’art de les comissions, els comptes a Suïssa i a les Bahames, la col·lecció d’amants, les caceres i tot el que vulgueu. Hi haurà escàndol a dreta i esquerra, però la lluna, sobretot en la seva cara amagada, continuarà protegida. Per què i de què eren les comissions que Joan Carles I va cobrar a l’Aràbia Saudita? Per fer un AVE, això ho sabem tots. Però quines empreses es van beneficiar d’un contracte amb unes comissions (en això coincideix tothom) tan sucoses? D’entrada, per dissimular, es va constituir un consorci amb nom àrab, Al Shoula. A dins, hi teníem alguns amics de Catalunya, d’aquests que ens tracten tan bé, com ara Renfe i Adif, empresa de titularitat pública. També OHL, i aquest cas és ben curiós. El propietari n’és Juan Miguel Villar Mir, imputat per múltiples negocis bruts del PP, sobretot a Madrid. El seu gendre és el famós Javier López Madrid, compi yogui de Felip VI i Letícia i amic de l’excomissari Villarejo, també embolicat en la trama de Corinna. Al consorci també s’hi va col·locar Indra, de Fernando Abril-Martorell, que en el moment de la signatura era el conseller delegat del grup PRISA, d’on va acomiadar 3.000 periodistes, per no parlar de la línia editorial. Abengoa, de la qual era accionista Josep Borrell, també estava dins d’Al Shoula, i tampoc hi podia faltar, és clar, ACS de Florentino Pérez, el gran monarca.
Joan Carles I no ho va fer per Corinna. Ho va fer per la pàtria.
Florentino Pérez i Joan Carles I, en la final de la Champions del 2017
Serveis secrets?
El CNI espanyol hauria d’actuar, segons el seu propi nom, amb intel·ligència i secretisme, però el Daily Mail ja ha destapat aquesta setmana que hi ha agents que persegueixen Corinna en terres britàniques. L’antiga amant de Joan Carles, a més, ha denunciat una campanya d’assetjament perquè no reveli, presumptament, uns secrets que ja coneixem tots.
La consigna: resistir fins al 2023
La investigació que ha iniciat el fiscal de Ginebra sobre el blanqueig de capitals (uns 100 milions) que hauria protagonitzat Joan Carles I a través de testaferros té un límit: el 2023 prescriu el presumpte delicte. L’estratègia de la casa reial, doncs, ja està dissenyada. Si durant més de quaranta anys la Constitució espanyola va protegir les activitats del rei emèrit, serà difícil que el monarca no en pugui aguantar tres més, tot i que s’ha de dir –no com a amenaça, sinó com a descripció– que, en cas que contragués el coronavirus, pertany al grup de risc. Entre els investigats pel fiscal hi ha un advocat de Joan Carles I, el cap de la seva fundació, la mateixa Corinna i el banc.
La deixa de Felip VI
La fortuna del rei emèrit no és, o no hauria de ser, aliena a l’actual cap d’estat, que ara coneix que la seva família ha acumulat una fortuna en les últimes dècades molt per sobre de les consignacions que els pressupostos de l’Estat han establert any rere any. L’expresident de la Generalitat Jordi Pujol va reconèixer que el seu pare, Florenci, havia deixat en herència a la família uns quants milions en bancs andorrans. La policia espanyola va calcular que aquesta herencia arribava, com a màxim, als 70 milions, la mateixa quantitat que va rebre Corinna. Sense comentaris.