60 anys del conte enfadós
Tota la vida, i més en les cases reials, hem tingut matrimonis de conveniència però això de Joan Carles I i Sofia ens transporta a l’edat mitjana. Els reis emèrits es van casar fa 60 anys (1962). Joan Carles I no parlava grec i Sofia no parlava espanyol. La idea d’unir-los va ser de la mare de Sofia, Federica, que ja havia participat en altres enllaços d’aquesta índole. Sofia, en realitat, tenia el cor lliurat al príncep hereu de Noruega, Harald, rei ara del país, i Joan Carles tenia una dèria, entre altres dones, per Maria Gabriela de Savoia, una altra de les grans joves promeses de l’aristocràcia europea als anys seixanta.
Un cop la llei de Déu i també la dels homes els va unir, va tocar, què hi farem, complir de forma professional el rol que Federica, amb el beneplàcit de Franco, els exigia: ser una parella catòlica, apostòlica i romana, assegurar la successió dels Borbons al tron a Espanya i millorar la situació de Constatí II –germà de Sofia– a Grècia. El pla acabaria sent un desastre per raons per tots ben conegudes.
Amb els anys una pregunta ha sobrevolat La Zarzuela. Per què no es divorcien? La infanta Elena ho ha fet, Cristina val pel camí i veurem com acaben Felip VI i Letícia. El motiu de fons sembla ser econòmic i de gran calat. Si Joan Carles I ha de repartir la meitat de la seva fortuna amb la seva dona, ja tenim un altre escàndol sobre la taula perquè els advocats de la reina hauran de rastrejar comptes corrents arreu del planeta per calcular quina part de l’imperi alçat per l’emèrit li correspondria.
Sofia, en aquest sentit, prefereix buscar la seva pròpia felicitat amb una vida, ara sí, a cos de reina sense exigències ni estridències. Passa la vida entre Grècia –amb els seus parents–, Madrid, Mallorca i, sobretot, Londres, on gasta una fortuna cada vegada que apareix per Harrods. El seu hotel de capçalera és el Claridge, un dels preferits també de Corinna.
Sofia i Joan Carles, en una de les imatges oficials del casament
Exposició de banyes
Sofia, tot i que deu portar el drama per dins, té la seva pròpia agenda oficial, que no ha inclòs una visita a Abu Dhabi per visitar el seu encara marit. Ni tan sols hi va anar quan els nets i les seves filles s’hi van acostar. Sí que li va tocar, en canvi, rebre l’emèrit a La Zarzuela en la seva polèmica última visita. Ni la covid va salvar-la de passar pel tràngol.
La corona uneix el PSOE i l’extrema dreta
El rei podrà delinquir sempre que li doni la gana, fins i tot en els actes privats, després que el Congrés hagi tornat a rebutjar posar límits a la seva inviolabilitat. Els diputats suposadament republicans del PSOE s’han unit als del PP i als de l’extrema dreta més dura, els amics de Vox, per frenar un cop més aquesta iniciativa. Tampoc n’ha pres cap pel seu compte. La casa reial, mentrestant, s’ho mira des de la barrera, conscient que si no es toca ni una coma de la Constitució té una llarga vida, per no dir infinita, per davant. Només caldrà dissimular un comportament més lloable que el de Joan Carles I. Tampoc costarà tant. I, si hi ha una relliscada, la llei els protegeix.
Díaz Ayuso i Felip VI, la parella de moda
Continua el culte desmesurat a la imatge que la dreta ofereix a Felip VI, que s’hi posa bé quan es tracta de veure’s retratat en grans quadres o escultures. De fet, una dèria que tenen els governants en els estats absolutistes. L’última inauguració ha estat l’escultura de més de 100 quilos de pes que Isabel Díaz Ayuso li ha dedicat a la seu del govern regional de Madrid. Així doncs, la presidenta de moda del PP fa un pas més per encarregar-se d’allò que realment “preocupa la gent”.