Fona mental

Qualsevol persona honesta pot observar com el cos gairebé perfecte del David de Miquel Àngel no ens duu a contemplar la fona amb què atacarà Goliat, sinó a descobrir què pensa. Semblantment, aquest llibre de David Fernàndez i Anna Gabriel a propòsit de la vida d’August Gil Matamala (August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra), no ens porta tant a fer memòria d’aquest advocat com a prendre partit davant del futur que presenta.

És un llibre de batalla; però, entenguem-nos, no pas un d’aquells amb què la cavallerositat d’arrel medieval juga a confondre l’honor amb la defensa a ultrança dels drets de la noblesa (avui, de la legislació del capital), sinó d’aquells que cal consultar sovint i tenir-los, encara que sigui intuïtivament, a la capçalera. I, de fet, l’edició ho facilita. És un llibre espès, amb molta lletra i poc marge per pàgina, i atapeït: hi ha de tot, com si el context politicosocial dels anys que abasta (els del nostre darrer segle) s’hagués de consignar tot per por de perdre’s. I és ben cert: per això cal esllomar-lo completament i subratllar-lo, perquè la història col·lectiva dels desposseïts és molt més profunda que allò que deixen entreveure els llibres de text i els manuals universitaris.

Hi ha un repàs, de vegades sumari, de vegades amb detalls reveladors, del pas de la resistència contra l’anorreament dels ideals treballadors (aleshores proletaris) en acabada la guerra caciquil espanyola, a l’actual pugna de l’esquerra per resituar-se en la revolta que es congria. L’excusa: l’activitat professional d’un advocat, laboralista d’entrada, essencialment comunista, independentista després (un bregador inter pares lluny del cul apoltronat), capaç de socórrer els treballadors torturats a Via Laietana, ser el primer a guanyar l’Espanya de la Transició als tribunals d’Europa i mantenir-se sense perdre de vista la lluita fonamental.