Llegir abans de girar full

L’anomenada Transició ha estat presentada, tot sovint, com un període modèlic, que es va caracteritzar pel caire pacífic i un final feliç, bastit a còpia d’acords i transaccions. La interpretació oficial ha acabat obviant el paper dels milers de manifestants que, des del pacifisme, van intentar evitar un retorn a l’autoritarisme o van voler dibuixar un futur diferent del que es va acabar imposant. Els historiadors David Ballester i Manuel Vicente, especialistes en l’estudi dels moviments socials i el període de la Transició, ens ajuden a recuperar aquest paper en un llibre publicat per l’Editorial Base amb un títol ben explícit: Corre, democràcia, corre. Manifestacions i repressió policial a la Catalunya de la Transició (1975-1980).

Les dades de les víctimes mortals que es van produir en les manifestacions entre el 1975 i el 1982, que apareixen en l’apèndix, resulten esfereïdores. En el llibre s’analitza amb detall la tipologia de les mobilitzacions, amb un repertori ampli i divers que va des dels actes espontanis fins a les manifestacions multitudinàries, amb “la del milió” com a punt culminant. Però també l’altra cara de les mobilitzacions, la repressió policial, a banda de posar de manifest que, malgrat la mort del dictador, la policia seguia actuant amb els mateixos paràmetres que abans del 1975 i que l’enfrontament entre el projecte continuista del govern i la voluntat d’avançar cap a una democràcia plena es dirimia al carrer i no només als despatxos. El treball no només és recomanable per la profusió de les fonts consultades, amb un paper destacable dels arxius i la premsa de l’època, sinó també per la capacitat per construir un relat innovador i suggeridor. Tal com recull una cita del poeta Marcos Ana que apareix a l’inici, “molta gent diu que cal passar pàgina, i jo dic, sí, però després d’haver-la llegit”. El llibre de David Ballester i Manuel Vicente s’hauria de convertir, des d’aquesta perspectiva, en una lectura imprescindible per girar full amb coneixement de causa.