Lletres

MONSERRAT ÚBEDA

ONA LLIBRES. Carrer Pau Claris, 94 i Gran de Gràcia, 217. Barcelona

Llengua catalana al centre de Barcelona

Després de tres mesos confinats, vam sortir al carrer i ens vam trobar al bell mig de Barcelona una aposta espectacular de l’empresari Tatxo Benet. Mil metres quadrats d’un nou espai de cultura, gestionat per tota una Creu de Sant Jordi

Tenien previst obrir per Sant Jordi de l’any passat, però amb la pandèmia i el confinament tot va canviar. Malgrat això, el mes de maig del 2020, Ona Llibres va posar en marxa al centre de la ciutat de Barcelona una gran proposta dedicada al llibre en català i també una aposta quant espai i concepció. Un ampli local amb diverses sales, una zona de literatura i no-ficció tant d’autors catalans com d’obra traduïda al català; una d’infantil i juvenil; la secció de música i l’espai dedicat a llibres d’artista i a primeres edicions. Al capdavant, una llibretera i activista cultural, que ja va dirigir durant els darrers anys la històrica llibreria Ona de la Gran Via, fundada el 1962. El 2013, Montserrat Úbeda la va fer renéixer al carrer Gran de Gràcia (on encara continua) i ara, amb el suport econòmic de Tatxo Benet, s’ha fet realitat aquest segon projecte, que vol ser, a més, epicentre de la cultura, amb exposicions d’art, conferències, cicles temàtics, concerts, cursos i tallers.

Com li va venir la vocació?
Jo vinc d’una casa d’editors i distribuïdors. El meu pare va fer de tot en uns moments molt difícils. Ningú volia vendre llibre en català. Jo anava a estudiar a una escola que estava al costat de l’Ona, però no volia estudiar, volia pintar. El meu pare em va dir que treballés. I ja em vaig enamorar de l’Ona i no en vaig voler sortir mai més. La meva vocació neix d’enamorar-me del meu país, de defensar-ne la llengua... Era una llibreria molt polititzada i havies de posicionar-te, una mica com ara amb el procés. A la de Gràcia he estat perseguida, m’han trencat llibres, han entrat paramilitars amenaçant-me... Hi ha gent que s’enfada i m’insulta perquè només tenim llibres en català. No passo desapercebuda i mai m’he amagat.
Com van ser aquells inicis tan jove, com a aprenent a l’antiga Ona...
Jo em vaig formar a l’Ona, i l’Ona és una escola de llibreria. No té res a veure amb els altres llibreters. Ni millor ni pitjor. La meva formació va ser amb l’Ona i amb els autors de la meva literatura i cultura. Vam néixer en una època molt complicada, durant la dictadura franquista i després amb la Transició. Jo vaig anar a una escola de la dictadura franquista. Entrar a l’Ona, per a mi, va suposar un gran ressorgiment i tot un descobriment. No m’havien explicat res de Pedrolo, Capmany, Roig... i tots aquests autors estaven a l’Ona.
Vol dir que l’Ona és una escola particular i especial per a llibreters...
Totes les llibreries tenen un camí diferent i són un món. Es bifurquen, però al final hi ha un nexe d’unió que és l’atenció al client. Cada client tria aquest món diferent. L’Ona de Gran Via era una manera de treballar, d’aprendre, de tractar el client... molt diferent del que existia llavors. Érem de la vella escola, en què el més important era l’atenció al client. Després s’ha mecanitzat tot i potser s’ha perdut una mica aquesta atenció personalitzada. L’ordinador va molt bé per a una sèrie de coses de documentació, però potser no tant per a unes altres. Informatitzar la llibreria suposa molta feina, i de vegades potser l’atenció es torna més freda. Nosaltres teníem una fórmula per col·locar els llibres, diferent a la d’altres llibreries. Insisteixo, però, ni millor ni pitjor. I el nostre concepte era en català.
I aquest concepte de llibre en català, la nova Ona el manté al cent per cent, oi?
Quan va tancar Ona vaig treballar en altres llibreries i el concepte era el contrari: el 90% era llibre en castellà. Només hi havia un tant per cent petit en català. Jo no em considero bilingüe. La meva llengua és el català, no n’hi ha un altra. La segona llengua que he après potser ha estat el castellà, com la tercera podria haver estat l’italià. Penso, sento i somio en català. Les altres llengües les hem après per imposició. I quan vaig a altres llibreries veig aquesta mancança de protegir la nostra llengua. És cert que hi ha més novetats en castellà, i potser per això és la prioritat i el català queda en segon pla. Em diuen que com he pogut viure sense la literatura castellana... i jo dic, com heu pogut viure vosaltres sense la literatura catalana? No és que no m’interessi, la llengua castellana, en tinc molts llibres, a casa. Però tinc molt a oferir en català. Si hem de ser una llibreria especialitzada en català, ho hem de fer bé. Sempre estem en construcció, perquè mai es pot tenir tot. Hi ha molts autors a qui els falta un espai i, a poc a poc potser podran anar guanyant aquest espai. A mi no m’interessa donar la prioritat al castellà. De fet, ja tinc poc espai per a tot el català que s’edita.
Per tant, manté la filosofia dels inicis...
Totalment. Era una de les condicions. El que sí que hem pogut fer gràcies al Tatxo, que és molt complicat per un tema econòmic, és tenir un bon espai de literatura catalana traduïda a moltes llengües. Era una mancança al país. Tenim autors com Rodoreda, Cabré... Tenim llibres traduïts a l’italià, l’anglès, l’alemany, l’hongarès, el serbi, l’eslovè, el noruec... Això és una demanda que ens havia fet molta gent. Som molt rics en la nostra literatura, no ens hem de menysprear. És una secció estrangera que a l’altra Ona no vaig poder fer per falta d’espai i de diners. I m’ha fet molta il·lusió. És difícil. Has de comprar a diferents proveïdors. No els pots tornar i els has de comprar en ferm.
Obrir un negoci d’aquest nivell en plena pandèmia ha estat valent o inconscient?
Jo no considero que sigui una qüestió de valentia. És una qüestió de sobreviure i d’anar entomant els problemes que tenim a la vida, que està plena d’obstacles. Fem un creixement personal. No ens havíem imaginat mai que passaria això. L’estructura del personal i de tot estava pensada sense pandèmia. Era inimaginable. El que hem de fer és conviure amb això. I sort en tinc, del Tatxo, perquè això econòmicament és un titànic. No ens enganyem. Només aixecar la persiana, tot són despeses. Malauradament, a la gent li costa comprar llibres. Potser hi ha hagut un rebrot, però seguim amb campanyes de muntanya russa. Es ven molt per Nadal i Sant Jordi, i després vivim una agonia. El nostre sector sempre ha anat per campanyes. La gent s’espera, quan penso que un llibre hauria de ser la prioritat de moltes cases. De vegades no és un problema econòmic. Abans entrar un llibre a casa suposava prestigi. És un tema cultural. Una realitat del país.
Com ha anat aquest primer any de pandèmia quant a vendes?
Ha estat complicat. Van començar molt forts, perquè acumulàvem tres mesos tancats. La gent tenia ganes de sortir de casa. Va ser una alegria i una il·lusió. Però ara costa. Literatura, narrativa, és el que més hem venut. L’assaig costa més. També hem venut molt llibre infantil. I la música, que és l’ànima de la vida. Tenim tres mil CD.
Quina ha estat la implicació de Tatxo Benet en aquest projecte?
El Tatxo Benet és client meu, mestre, tot... L’adoro. Era client a Gran Via i quan es va adonar que obria la de Gràcia també va venir. Va ser una alegria. A partir d’aquesta relació, es va quedar després la llibreria de Gràcia, però la veia massa petita. A ell li feia il·lusió recuperar-ne una de gran al centre, com ho havia estat la de la Gran Via. I va sorgir aquest projecte.

LA NOVETAT

L’AIGUA QUE VOLS Autor: Víctor Garcia Tur Editorial: Enciclopèdia Pàgines: 421 Preu: 21 Una família quebequesa és la protagonista d’aquesta novel·la i l’excusa per posar paraules a tot allò que conforma el dia a dia, la identitat, la infància; totes aquelles mancances i aquells desitjos que ens defineixen.

EL CLÀSSIC

SENY I SENTIMENT Autor: Jane Austen Editorial: Viena Edicions Pàgines: 401 Preu: 25 La mort del pare aboca les germanes Dashwood a prendre les regnes de la seva vida i a viure-la amb els seus amors, els seus desamors, el dolor i l’alegria. La novel·la de Jane Austen ens emociona per la valentia de les seves protagonistes.

ELS LLIBRES D’ART, UNA SECCIÓ D’ÈXIT ÚNICA AL MÓN

Ona Llibres té una àrea insòlita al seu espai: la secció Arts Llibres. Els llibres, com un objecte d’art. “Puc dir amb tota seguretat que som els únics del món que la tenim. És una secció molt important. Normalment, els artistes els tenen als seus tallers. No estan exposats a les llibreries per falta d’espai. Ens ho van oferir, i al Tatxo, que és un enamorat de l’art, també li va agradar. Ha tingut molt èxit. Hi ha llibres de molts preus”, explica Montserrat Úbeda. “Són llibres als quals la gent normalment no té accés, i ha agradat moltíssim, perquè els pots trobar en un museu, però no tota una col·lecció de diferents artistes en conjunt, com la que tenim aquí. Ens ho hem pogut permetre, també, perquè tenim l’espai”, diu la responsable d’Ona Llibres.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor