5. Nissaga de poder “ELS PROBLEMES SÓN COM LES MALES HERBES”
El 28 de gener del 1996, TV3 va emetre el primer capítol de Nissaga de poder. La publicitat que aquell dia portava la premsa tenia dues frases potents: “La gran història del 96” i “Ara les emocions neixen de la terra”. La imatge de l’anunci, en blanc i negre, mostrava quatre personatges: Mateu Montsolís (Jordi Dauder), Eulàlia Montsolís (Emma Vilarasau), Raimon Montsolís (Jordi Bosch) i Mercè Aymerich (Montserrat Salvador). Ningú no sabia encara que la telenovel·la arribaria a tenir tres temporades i 476 capítols.
Doncs bé: el primer diàleg del primer capítol, entre Mateu i Eulàlia Montsolís, és revelador. Els dos germans s’han trobat a les vinyes a primera hora del matí. Se sent la piuladissa dels ocells. Ell diu que no pot dormir, que el camp el relaxa. Sospira. Ella li passa per darrere i li fa un massatget a les espatlles. Després li parla d’un record de quan eren petits. “Què tens?”, pregunta l’Eulàlia. “És aquella dona?” El Mateu no diu que sí sinó amb el rostre.
“Què vol aquesta vegada?” “Diners, com sempre.” El Mateu es queixa que no se la pot treure del damunt, però l’Eulàlia ho té clar: “Els problemes són com les males herbes. Sempre ho has dit. S’han d’arrencar de soca-rel sense miraments.”
A Nissaga de poder no n’hi va haver, de miraments. Cap ni un. En el capítol 2 el Mateu intenta matar Àngels Estivill (Eulàlia Ramon), “aquella dona”, que remata al capítol 3. Els teleespectadors es pensaven que l’Àngels era la mare de l’Eduard Montsolís (Eduard Farelo). Però no. L’Eduard era fill d’una relació incestuosa entre el Mateu i l’Eulàlia, els germans.
Ben aviat arriba l’hereu de les caves, el Fèlix Montsolís (David Selvas), però l’Eulàlia també l’acabarà matant (capítol 121) per protegir el seu propi fill. Aleshores el Mateu i l’Eulàlia decidiran suïcidar-se: ep, sense èxit.
Les males jugades continuen, i també els xantatges, les relacions de l’Eulàlia i l’ambició desmesurada de l’Amadeu Cabanilles (David Bagés), que matarà la pobra Mercè Aymerich (capítol 265). Se’n recorden? Amb la dona al llit, sense poder-se moure, l’Amadeu li confessa quatre veritats amb un coixí a les mans... que el teleespectador sospita encertadament que servirà per ofegar-la.
La penúltima escena de Nissaga de poder, però, és potser la més recordada: els dos germans són a bord d’un iot disposats a morir. “Tu has tingut altres homes a la teva vida i jo, altres dones.” Ho diu el Mateu. “Però la gran passió de la meva vida vas ser tu. Encara ho ets.” Aleshores, els teleespectadors havien de presenciar unes flames sense control, un incendi dantesc. Tanmateix, només van veure-hi una tènue fumerola. Com si algú fes una barbacoa.
L’APUNT
Hi va haver 32 morts en 476 capítols. A YouTube hi trobareu editats els primers morts, amb la música de Hallelujah: el Conrad Agulló, que es va penjar; el Llorenç Puigfalcó, perquè no havia de ser per a ell la Pilar Solano; el doctor Foraster, un altre que feia nosa; el Pou, el pobre ajudant de la sergent Maite Aguirre; l’Amadeu i la Laia, en un accident de cotxe provocat i, per descomptat, la magnífica Abril (Mònica López), cosina germana de l’Eduard.
EL RECORD
El capítol 392 s’acaba amb una altra frase mítica, dita en aquest cas pel Mateu: “Soc viu, Eulàlia. Encara soc viu.” I l’Eulàlia no s’ho creu. “No, no pot ser.” I el Mateu li aclareix que sí, que és ell, el seu germà. “Somio, somio, somio”, diu l’Eulàlia en veu baixa, trasbalsada. “El Mateu es va prendre les pastilles. Es va cremar”, diu. “El vam enterrar!” Creu-t’ho, Eulàlia. Encara faltaven més de vuitanta capítols per acabar!
OH!
El Toni Castro (Biel Duran, fill de Gelida) era el fill petit del Maurici Castro (Enric Majó), l’home de confiança del Mateu Montsolís a les caves. Tenia 11 anys quan va començar a fer el paper. “Jo vaig aprendre a fer d’actor a Nissaga de poder. Em semblava, aleshores, que allò era una feina de poca estona.” Després va viure la mort de la seva germana, no a la ficció sinó a la vida real. Un cop duríssim.