Ot el Bruixot i la tradició

Josep Lluís Martínez i Picañol (Moià, 1948), àlies Picanyol, és un dibuixant i creador de personatges i d’entreteniments, de formació autodidacta i molt prolífic, que ha esdevingut un clàssic, un de viu i ben viu. Ha publicat en moltes editorials i revistes i ha estat traduït a una quinzena de països, com ara Itàlia, els Estats Units, França, Alemanya, Noruega, el Brasil, l’Índia, Austràlia, els Països Baixos... Déu n’hi do.

Com a pare només vaig llegir un conte al meu fill: Zzziiiuuu!!!, un recull de tires sense paraules d’Ot el Bruixot. Era meu, originalment, perquè està publicat per l’editorial Pirene el 1987. Les vegades en què jo acotxava el meu fill abans que s’adormís, i parlo de fa molts anys, era una tradició que el llibre triat fos aquest de Picanyol. Ell reia molt, tot i conèixer els gags –i les meves aportacions– de memòria.

Quan el meu fill ja era adolescent, una vegada vaig coincidir amb Picanyol en un acte, li vaig explicar l’anècdota i, simpàtic i amable com és, de seguida em va fer un dibuix dedicat al meu fill. Ho explico com a mostra fefaent que és un autor que travessa generacions.

Edicions del Pirata publica una col·lecció amb el mític personatge Ot el Bruixot. I la seva esposa Berta, el senyor Tadeu, el drac Flamini, el mussol...

Aquests àlbums –de moment ja se n’han publicat sis– tenen la característica que són una edició bilingüe català/anglès. Una miqueta de text a la pàgina esquerra en català i, a sota, en anglès. A la pàgina dreta, una il·lustració que, com llegim en la portada, està “pintada a mà”, per marcar la diferència amb els fons acolorits amb programes informàtics que la majoria d’il·lustradors actuals fan servir. Congratulations, mister Picanyol! Un clàssic tradicional.