Borrell
Des de l’esquerra sovint fem la simplificació, que no és pas l’única, que des de les nostres files es defensen més i millor els drets socials, civils i polítics de persones i pobles. Que és marca de fàbrica, i que en tenim la patent. I això, que en general ha estat així per a moltes qüestions, la història i l’actualitat ens ho han desmentit en diverses ocasions, quan l’esquerra ha actuat com a elit i no com a corretja de transmissió de deures i drets individuals i col·lectius. Curiosament, sectors nacionalistes conservadors i d’esquerres van coincidir a negar la tesi del catalanisme com a moviment popular que reivindicaven (i l’encertaven) Josep Fontana i Josep Termes, per exemple. Uns per animadversió ideològica; els altres, també. Antimarxisme i antiburgesia es van tocar.
M’hi ha fet pensar escoltar els talls de veu del ministre Borrell en l’acte d’aquesta setmana a la Complutense de Madrid. “La UE com a actor econòmic i plural que protegeix els seus ciutadans.” Borrell va ser president del Parlament Europeu del juliol del 2004 al gener del 2007 fruit d’un pacte per repartir-se la presidència entre els dos grans blocs, popular i socialista, i entenia aleshores, com entén encara ara, que Europa seria l’Europa d’una identitat comuna basada en els estats o no seria.
Per aquell temps, va declarar que el pla Ibarretxe era antieuropeu, perquè incloïa la nacionalitat basca, i a la Complutense va etzibar com a exemple de la dificultat per “crear” una identitat comuna de la UE que els Estats Units tenien una “millor integració política” perquè tenien el mateix idioma i molt poca història al darrere, a banda de relativitzar supremacistament el genocidi indígena. La història com a llast, la pluralitat idiomàtica com a problema, una única manera de ser nació i de defensar els drets fonamentals de la ciutadania, la de la majoria dins l’Estat. El cost i el preu de la simplificació, de l’acció per depurar, per desinfectar, per reduir, per homogeneïtzar, per deshumanitzar presos polítics. El preu que ha pagat i que paga determinada esquerra nostrada per no semblar nostrada, deixem-ho així.