Opinió

EL NÚMERO 43 DE LA VIA LAIETANA

Un dels espais que més em va impressionar de Budapest va ser entrar al Museu del Terror, que recorda les víctimes de la repressió dels dos totalitarismes que va sofrir Hongria en el segle XX. La construcció del museu es va fer al mateix edifici que havia estat, primer, la seu del Partit Nazi i, després, el quarter de la repressió del règim comunista. Quan passeges per l’impressionant subterrani, encara pots veure les cel·les i les sales d’interrogatori originals. No és estrany que els centres de detenció i tortura més icònics de les dictadures esdevinguin espais de memòria. L’antiga seu de l’Stasi, a Alemanya, és avui un recinte d’investigació de la repressió. La presó portuguesa de Peniche –on la policia secreta de Salazar va torturar milers de dissidents– s’ha reconvertit en el Museu de la Resistència i la Llibertat. I el govern de Macri ha decidit traslladar la seu del Ministeri de Justícia de l’Argentina a la Escuela Superior de Mecánica de la Armada, l’ESMA, que té el dubtós honor d’haver estat la principal presó del règim del general Videla.

De fet, l’excepcionalitat és, precisament, el que passa avui en el número 43 de la Via Laietana que, en lloc de ser un espai memorialístic –els antifranquistes van ser detinguts i torturats en els seus calabossos– segueix sent la seu de la Prefectura Superior de Policia. De la mateixa manera que Barcelona ha dedicat un espai de memòria als presos polítics a la Model i als afusellats al Castell de Montjuïc, seria una reparació moral i una eina pedagògica traslladar la dotació policial de Via Laietana a un altre centre; que la Generalitat tingués accés als arxius que s’hi custodien, i museïtzar l’espai, tal com reclamen entitats memorialistes i partits polítics.

No hem d’oblidar que el juny del 2017, el Congrés dels Diputats va aprovar, amb l’únic vot en contra del PP, una resolució que instava el govern de Rajoy a reconvertir l’edifici en un centre de denúncia de la mala praxi policial. Com que la resolució no era vinculant, la va ignorar. Esperem que el més que probable nou president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que ha promès que la propera seria “la legislatura de la memòria històrica”, sigui més sensible a una petició que genera un gran consens entre la ciutadania de Catalunya.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor