UNA SETMANA IMPORTANT
Dilluns iniciarem la fase oral del procediment d’ordre europea de detenció i entrega (OEDE) a Bèlgica, i són molts els interrogants que, de manera reiterativa, se’ns van plantejant perquè, com és lògic, estem al davant d’un escenari complex que no és senzill de comprendre ni de dimensionar. La primera de les vistes orals servirà, sens dubte, per marcar quin serà el marc fàctic i jurídic en què se centrarà el debat, així com l’agenda en què es desenvoluparà.
Els temes sobre els quals bascularà tot el debat són, de manera resumida, els següents: la immunitat del president Puigdemont i de Toni Comín, la vulneració de drets fonamentals i el procés amb les degudes garanties i, finalment, la doble incriminació. Exposats així sembla que la cosa ha de ser senzilla i ràpida, però res més allunyat de la realitat.
El tema de la immunitat està generant rius de tinta i, gairebé sempre, tinta molt mal emprada, perquè no es parteix ni de l’essència del problema ni s’enfoca de la manera adequada. La immunitat és, sense cap dubte, el tema que s’haurà de resoldre en primer lloc perquè, en cas que sigui estimada, la resta del procediment decauria i l’entrega no és només que seria inviable, sinó que resultaria inanalitzable i s’hauria de rebutjar de ple.
Bàsicament, això significa que fins que no es resolgui el tema de la immunitat no es podran abordar els altres temes que, en tot cas, són de fons. La qüestió de la immunitat no es resoldrà el dia 16, ja que depèn dels diversos pronunciaments pendents davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE); és a dir, dependrà no només del que se sentenciï el dia 19 sobre les prejudicials remeses per Marchena sinó, segurament, del que es resolgui en la cassació de mesures cautelars i l’acció d’anul·lació que tenim interposades en nom i representació del president Puigdemont i de Toni Comín.
Encara és aviat per saber què serà el que finalment establirà el TJUE sobre la condició d’eurodiputats del president Puigdemont i de Toni Comín. Sabem que tenim la raó, i així ho va exposar i concloure l’advocat general el 12 de novembre, però tenir la raó no és suficient, és necessari que, a més, ens la donin oficialment.
Un cop resolt el tema de la immunitat sabrem la resta del camí que haurem de recórrer. Si es reconeix la condició d’eurodiputats de tots dos, aleshores es tancarà el procediment d’OEDE i es retornarà a Espanya indicant que no procedeix continuar amb la seva tramitació, ja que es tracta d’eurodiputats electes i proclamats que tenen immunitat. Si no es reconeix, aleshores el procediment continuarà i ens haurem d’endinsar en altres línies de defensa que tenim molt ben desenvolupades i preparades.
El primer bloc d’al·legacions va sobre drets fonamentals i garanties d’un procés degut. Això ho vam plantejar al novembre-desembre del 2017 i a l’abril-maig del 2018, però ara es veu reforçat pel pas del temps, el dictat de la sentència i una sèrie d’actuacions estatals que han servit per consolidar la nostra reclamació basada en vulneracions sistemàtiques de drets fonamentals i la falta de garanties de procés degut. En qualsevol procediment d’OEDE, i per molt automatitzat que es cregui que són, els drets fonamentals, i la seva adequada protecció, no són únicament una obligació dels tribunals dels estats requerits sinó, també, causa impeditiva de l’entrega com, si s’arribés a aquest punt, es demostrarà.
Si el bloc de drets fonamentals i garanties de procés degut és extens, detallat i molt sòlid, el de falta de doble incriminació també ho és. Són moltes les ocasions en què he hagut d’explicar el mateix, però davant del cúmul de “relats” oficials en sentit contrari no està de més tornar-ho a explicar: la doble incriminació no consisteix en el fet que existeixin els mateixos delictes als dos estats, sinó que els mateixos fets siguin delictius, s’anomenin com s’anomenin, als dos països i, en aquest cas i com es va demostrar a Alemanya, aquest requisit no es dona perquè els fets pels quals ha condemnat el Suprem no són considerats delictius més enllà dels Pirineus.
Resumint, el procediment d’OEDE en contra del president Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig no ha fet res més que començar i, per una via o per una altra, demostrarem no únicament que tenim la raó, sinó que és insostenible, en una Europa democràtica, intentar donar gat per llebre.
