Opinió

Punts de vista

EL SÍ PERÒ NO DEL TGUE

Derrota, entrebanc, victòria parcial? El tribunal de primera instància de Luxemburg, el TGUE, ha dictaminat aquesta setmana que l’expresident del parlament europeu Antonio Tajani no té cap responsabilitat per haver negat les credencials de Carles Puigdemont i Antoni Comín. Ve a dir que no podia fer res més que creure’s la informació i la llista de diputats electes que li enviaven les autoritats espanyoles. Una llista, la definitiva, en què havien desaparegut els noms de Puigdemont, Comín i Junqueras –que sí que constaven a la publicació del BOE–, perquè no havien passat per Madrid a jurar la Constitució. La mateixa sentència, tanmateix, no qüestiona en cap moment, i així ho escriu, que tant Puigdemont com Comín són diputats i tenen immunitat des del moment que van ser escollits a les urnes. De fet, no tenia cap altra opció, perquè el màxim tribunal europeu, el TJUE, així ho va dictaminar el 19 de desembre del 2019 en la sentència Junqueras, i l’endemà mateix amb tota celeritat es va resoldre el recurs pendent de Puigdemont i Comín per reconèixer-los com a eurodiputats. El mateix dia, el nou president, David Sassoli, complia amb la mateixa celeritat la sentència i els obria la porta del Parlament. Amb els equilibris que fa el TGUE en la sentència d’aquesta setmana, alguns de ben estranys i d’altres que voregen directament la contradicció, sembla que el tribunal hagi volgut fugir d’estudi pel que fa a un dels casos més controvertits que el tribunal de Luxemburg ha tingut sobre la taula en els darrers anys, sobretot tenint en compte que el tribunal superior que revisa les seves sentències, el TJUE, dictaminarà en breu sobre les euroordres i les prejudicial de Llarena.

L’advocat dels exiliats, Gonzalo Boye, s’ha afanyat a posar en evidència que el reconeixement de la condició de diputats dels exiliats des de la seva elecció que el tribunal torna a posar negre sobre blanc aboca les euroordres de Llarena a l’absoluta il·legalitat: si eren eurodiputats no hi ha ordre que valgui sense un suplicatori, malgrat que el reconeixement de les seves credencials no es fes efectiu fins uns mesos després. Les evidències –i les maniobres de Tajani deixen pocs dubtes– quan es traslladen a la lluita jurídica sovint són sinuoses, i demostrar-les sol costar temps i paciència.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor