Fiblades
COMPTE ENRERE
Amb les votacions d’aquest cap de setmana començarem a tancar la primera fase del triatló electoral que tenim en dansa en poc menys d’un any. Ens queda, encara, el mercadeig per als pactes de govern i per als escons dels consells comarcals i de les diputacions, però el temps passa volant. Tant, que ja tenim al cim la precampanya de les eleccions a les Corts espanyoles –la segona prova– per a les quals els diferents líders ja fa mesos que escalfen motors i parròquies. I després de Nadal, la tercera. Un cop deslliurats de les interferències de comicis aliens, cap dels grups del Parlament de Catalunya podrà trobar cap pretext per mantenir viva una legislatura llastada des del primer dia i supervivent sota mínims des de la ruptura del govern d’ERC i Junts. La qüestió de fons, però, és de què serem capaços els catalans en aquest curt termini de temps: de ressuscitar l’independentisme combatiu, d’acomodar-lo per molts anys en la letargia actual o de certificar-ne la defunció, com pregonen els unionistes que assetgen el Palau?