Fiblades
A cadascú la seva creu
El primer a parlar del front unitari ha estat Pere Aragonès. Per tant, és coherent que tothom és pregunti què volen dir exactament aquestes paraules i què pretén ERC després de ventar guitzes a qualsevol idea similar des del 2017 cap aquí. Hi ha tantes incògnites a aclarir i tantes rancúnies covades a dissoldre entre els partits independentistes que potser no podran fer net ni hi seran a temps. Perquè una operació d’aquestes dimensions i d’aquesta transcendència ni pot obeir a un impuls de pànic (“que ve la dreta espanyola!”) ni pot ser un simple salvavides electoral. Ha de respondre a una estratègia de fons. I ara mateix l’estratègia que justifica un front comú és tan contradictòria amb el que s’ha estat practicant fins avui, que només podria aconseguir credibilitat davant dels electors si desapareguessin de la nostra vista tots aquells que l’han fet impossible fins ara. I com que això deu ser demanar massa, potser valdrà més que cadascú vagi a les eleccions del 23 de juliol pel seu compte i que assumeixi el veredicte de les urnes que li pertoqui.