Punts de vista
PARLAR DE LA MORT
Som plenament conscients de la seva existència, però no la volem afrontar ni encara menys assumir-la
La tradició diu que aquesta és la setmana en què la majoria de la gent ha de tenir un record pels seus morts. Dimecres va ser dia de Tots Sants i dijous, menys conegut i celebrat, el dia dels Difunts. Les visites als cementiris es concentren en el dia 1, i bé per tradició o bé perquè és festa i hi ha més temps lliure, moltes famílies troben un moment per retrobar-se amb aquells que van estimar i que ja no hi són. Com d’altres, aquestes són dates en el calendari que marquen un ritual difícil de canviar, malgrat que es constata que cada cop hi ha menys fidels que dediquen el matí a netejar els nínxols i a posar-hi flors. Fins i tot la mateixa patronal del sector funerari destaca que els comiats sense elements religiosos creixen cada cop més i que les incineracions ja representen més del 50% dels serveis. La nostra és una relació estranya amb la mort. Som plenament conscients de la seva existència des de ben aviat, però no la volem afrontar ni encara menys assumir-la com a part de la vida. La mort no apareix a les sobretaules, ni a les reunions d’amics, ni a les trobades socials. Evitem mencionar-la davant els més petits i quan no hi ha més remei que l’hagin d’afrontar ens inventem històries i faules sobre llocs màgics on han anat a parar aquells que han marxat. Avantposem evitar-los el patiment abans d’acceptar el fet indiscutible que som finits. Molts experts consideren que ja fem tard per normalitzar una situació inevitable i per trencar uns quants tabús forjats en la por i en l’obsessió d’evitar tot allò que ens faci mal. Altres comunitats tenen una relació més natural amb la mort. No la temen, aprenen a acceptar-la i entenen el cicle de la vida tal com està concebut. Amb un principi i un final. Aquests dies en què els cementiris s’omplen de vida i moviment més que en cap altra data de l’any, només cal fixar-se en la tipologia de gent que els visita. Hi ha poc jovent entre aquells que encara porten flors a la família i dediquen temps i esforços a tenir el nínxol net i polit. Un jovent que no hi pensa, en la mort, perquè potser li han ensenyat a no fer-ho, i que es creu invencible tot i que no ho és.
