Dones contra COUBERTIN

La lluita de les dones en l’esport actual és per la igualtat i la paritat. Fa cent anys, era per poder participar. En la primera edició dels Jocs Olímpics, l’any 1896, no hi va haver presència femenina. Les dones es van estrenar en els Jocs del 1900, en tennis i en golf. El 1904, s’hi van afegir en tir amb arc; el 1908, en patinatge i vela, i el 1912, en natació. La Primera Guerra Mundial ho va aturar tot. Els Jocs van tornar el 1920, a Anvers, i moltes coses havien canviat. L’any 1917 s’havia fundat la Federació Femenina Esportiva de França, que va iniciar la lluita per la presència femenina en l’esport. Entre els impulsors, dones i homes, hi havia Alice Milliat, una mestra de 33 anys, que va ser la gran protagonista de la revolta femenina que es va viure en les dues dècades següents contra la visió de l’esport promoguda pel baró de Coubertin i el Comitè Olímpic Internacional (COI).

L’any 1919, Alice Milliat va demanar al COI que en la represa dels Jocs Olímpics, prevista per al 1920, a Anvers, s’incorporessin al programa més esports en què les dones poguessin participar, principalment, l’atletisme. No li van fer cas. El 1912 havien competit en els Jocs d’Estocolm 48 dones, un 2% dels participants. A Anvers 1920, ho van fer 63, un 2,4%. Davant d’aquesta situació, Milliat va decidir impulsar la creació d’un organisme esportiu exclusivament femení. Així va néixer el 1921 la Federació Esportiva Femenina Internacional (FSFI). Esportistes de França, la Gran Bretanya, els Estats Units, Itàlia i Txecoslovàquia van donar suport a la iniciativa de la pedagoga francesa, que es va convertir en la primera presidenta de la FSFI. La nova federació va anar per feina i aquell mateix any 1921 va organitzar a Montecarlo la primera edició del que van anomenar Jocs Olímpics Femenins, amb la participació de 100 atletes de cinc països –França, la Gran Bretanya, Suïssa, Noruega i Itàlia–. La competició es va repetir els anys 1922 i 1923 a Montecarlo i el 1924 es va traslladar a Londres. El 1922 també es van organitzar a París uns Jocs Mundials Femenins. Que la FSFI anomenés Jocs Olímpics Femenins una de les seves competicions no va agradar al COI, i la FSFI es va avenir a deixar de fer els Jocs Olímpics Femenins i a quedar-se amb els Jocs Mundials Femenins, que es van disputar el 1926 a Göteborg, el 1930 a Praga i el 1934 a Londres.

El baró de Coubertin va deixar la presidència del COI el 1925, però això no va fer que millorés sensiblement la presència femenina en els Jocs, que no superava el 9% dels participants. Arribats a aquest punt, el 1935, la FSFI va demanar al COI la total exclusió de les dones dels Jocs per poder desenvolupar lliurament el seu projecte. El COI, format íntegrament per homes –la primera dona membre no hi va ingressar fins al 1981–, s’hi va negar.

La lluita era lenta i esgotava Alice Milliat i la FSFI. La batalla havia estat, bàsicament, en l’atletisme, que havia acaparat quasi totes les proves en les competicions impulsades per la FSFI entre el 1922 i el 1934 i que no havia entrat en el programa dels Jocs fins al 1928. La Federació Internacional d’Atletisme (IAAF) ja va col·laborar amb la FSFI en els Jocs Mundials del 1926 a Göteborg i va acabar sent clau en la desaparició de la FSFI. Els Jocs Mundials del 1934 van ser l’última competició de la FSFI. Alice Milliat en va deixar la presidència el 1935. El seu estat de salut i el boicot financer a la seva organització van ser reptes insuperables. El 1936 es van anul·lar els Jocs Mundials Femenins, perquè en el programa de Berlín hi havia nou proves d’atletisme per a dones. El 1938, la FSFI tenia previst fer els cinquens Jocs Mundials Femenins. La IAAF s’hi va oposar, la FSFI –que havia arribat a aplegar 30 països– va cedir i es va dissoldre. El setembre del 1938, es disputaven a Viena els primers campionats d’Europa femenins d’atletisme –els masculins s’havien començat a fer el 1934– ja dirigits per la IAAF. La revolta s’havia acabat. La incorporació de la dona a l’esport estava encaminada.

El llegat de la FSFI no van ser només les competicions. Entre el 1921 i el 1936 va organitzar nou congressos, els treballs dels quals van ser clau en la reglamentació i l’estructura de l’esport femení del futur, com ara la instauració dels controls de feminitat per evitar les trampes.