TORTUGUES A LA VISTA!
La nidificació aquest estiu de tortugues babaues en tres platges catalanes ha tornat a l’actualitat un fenomen que els experts constaten que cada cop ho serà menys. El canvi climàtic es preveu com un factor clau perquè aquests rèptils, una espècie amenaçada, busquin nous espais per posar-hi els ous, encara que sigui en un litoral prou massificat
PASSAT
“Sortir a terra per deixar els ous a la sorra és una herència clara del temps en què les tortugues vivien fora del mar, i comporta un gran sobreesforç per a l’animal”SUPERVIVÈNCIA
“Només una de cada mil cries de tortuga babaua aconsegueix arribar a l’edat adulta”COMPLICITAT
“Cada cop hi ha més gent que sap com ha d’actuar quan es troba l’animal a la platja i, el que és més important, com no ho ha de fer”CARACTERÍSTIQUES
“Les femelles s’aparellen amb diversos mascles de diferents zones i en conserven l’esperma fins a l’ovulació; per això al mateix niu es troben ous de diferents pares”Ha estat una de les notícies amb més ressò social d’aquest estiu: una tortuga babaua (Caretta caretta) sortia del mar de matinada el mes de juny davant una guingueta de la platja de Mataró, al Maresme, feia un clot a la sorra i hi deixava 173 ous. Una posta que, posteriorment, es va anunciar com la més gran de les documentades fins ara. Immediatament, es va activar el protocol de custodia del niu, i durant els primers dies d’agost van començar a néixer les cries davant l’expectació de desenes de curiosos. També durant aquella setmana, s’anunciava una segona posta, aquest cop de 62 ous, a la platja de la Descàrrega de Premià de Mar, també al Maresme. Els tècnics de la Xarxa de Rescat de Fauna Marina de la Generalitat que se’n van fer càrrec en els dos casos van decidir traslladar els ous de la segona fresa a la platja veïna de Llevant per afavorir les condicions d’eclosió. Es preveu que el naixement de les tortuguetes sigui entre finals d’aquest mes i la primera setmana d’octubre. Finalment, el diumenge dia 16 de setembre, una parella que passejava per la platja de Vilafortuny de Cambrils va descobrir una dotzena de tortuguetes que s’arrossegaven cap a l’aigua. Formaven part d’un niu de 112 ous, dels quals han sobreviscut el 80% de les cries, la majoria de les quals en van sortir sense que ningú se n’adonés.
La presència de tortugues a les platges catalanes no és nova, però des de fa uns deu anys hi arriben amb més freqüència per fer-hi niu. El litoral del Maresme i les costes de la demarcació de Tarragona són els seus llocs preferits, en bona part perquè les condicions de l’aigua i de la sorra són les més adequades. Tot i això, els experts consultats coincideixen a destacar que els efectes del canvi climàtic són una peça clau per entendre aquest canvi d’hàbits que comporta la recerca de nous espais de reproducció.
ESPAIS MÉS ADEQUATS
De fet, tal com expliquen des del web de la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins (CRAM), de les tres espècies de tortugues presents a la Mediterrània, la babaua és la més abundant i, tradicionalment, la zona de fresa es concentrava a Grècia, Turquia i Xipre. “Es tracta d’un rèptil íntimament relacionat amb els canvis de temperatura, amb un cicle reproductiu lent que ara busca espais adequats a la Mediterrània Occidental”, exposa la doctora en biologia i experta en tortugues babaues Elena Abella, que va encapçalat l’equip de professionals que van actuar a la platja de Sant Simó i que controla també el niu de Premià de Mar. “Encara és molt aviat per establir patrons de comportament, però és evident que la presència constatada d’aquests animals al litoral català és un fet cada cop menys estrany”, puntualitza Abella, que recorda que les tortugues “no entenen de fronteres i trien l’espai més adequat que, en el cas concret del Maresme, correspon a unes platges de gra gruixut, que permet una major oxigenació que afavoreix el desenvolupament de les cries i que té unes òptimes condicions de salubritat”.
Curiosament, la mateixa presència humana que en el passat va ser el principal impediment per a una major nidificació de tortugues a la costa catalana ha estat aquest estiu, segons assegura la biòloga, “tot un exemple de col·laboració i bon comportament”.
PENDENTS DEL NIU
Des del moment inicial que es va informar de la presència de la tortuga mare a la platja, la implicació de l’Ajuntament, de diverses entitats animalistes i de ciutadans a títol personal va ser total a Mataró. L’objectiu de garantir la vigilància i el control del niu durat les 24 hores del dia es va resoldre amb facilitat. El regidor de Serveis Centrals, Juan Carlos Jerez, va explicar al seu dia que uns 200 voluntaris van fer torns de 3 hores durant les 24 hores i els 7 dies a la setmana. Tots ells van rebre, com a mínim, sessions de formació de dues hores impartides per tècnics de la Generalitat i del CRAM. En el cas de Premià de Mar, des de l’inici també s’han organitzat els voluntaris, al voltant d’una cinquantena, en diversos torns per tenir cura del niu, encapçalats per l’entitat SOS Animals Maresme.
Dels 173 ous inicials, 3 es van trencar i 40 van ser traslladats a les incubadores de les instal·lacions del CRAM perquè estaven enterrats a poca profunditat, uns catorze centímetres, i en perillava la supervivència si s’haguessin mantingut a la sorra. Els 130 restants es van mantenir a lloc, i el 6 d’agost va néixer la primera de les cries. En tres dies van sortir 58 germans i germanes més que es van alliberar al mar davant l’expectació de desenes de veïns i curiosos. De dins del niu, però, els experts van rescatar 15 cries més quan el van obrir, que amb tota probabilitat no haurien pogut sortir per mitjans propis. Aquestes cries també van ser traslladades al CRAM per rebre tractament veterinari que facilités la seva recuperació. Fa pocs dies, des del centre s’informava que dels 40 ous que es van traslladar a les incubadores, n’havien nascut, finalment, 26 tortugues. “Una part es mantindran a les instal·lacions durant aproximadament un any fins que siguin reintroduïdes al medi natural amb un microxip i dispositius via satèl·lit que ens permetran tenir-ne un major coneixement”, es recollia en el comunicat fet públic.
“Els nius tan grans acostumen a tenir una fertilitat menor, un 70%”, exposa Aida Tarragó, biòloga del Servei de Fauna i Flora de la Generalitat i membre de la Xarxa de Rescat de fauna Marina. Més dades curioses: “Les tortugues femelles s’aparellen amb diversos mascles de diferents zones i en conserven l’esperma fins a l’ovulació; per això al mateix niu es troben ous de diferents pares.” A més, el sexe dels animalets, igual que totes en les espècies de tortugues marines, el determina la temperatura de la sorra durant el període d’incubació. “Per damunt dels 29 graus guanyen les femelles”, assenyala Tarragó.
SUPERVIVÈNCIA MÍNIMA
Malgrat les nombroses cries que van sortir del niu de Mataró, les estadístiques són prou pessimistes davant la possibilitat que arribin a l’edat adulta. “Tan sols una de cada mil ho aconsegueix”, constata la biòloga de la Generalitat. Elena Abella, per la seva part, recorda que les tortugues van sorgir com a animals terrestres i que en un moment determinat de la seva evolució van canviar el seu hàbitat pel mar. “Sortir a terra per deixar els ous a la sorra és una herència clara d’aquell temps que comporta un gran sobreesforç a l’animal i que multiplica el perill per a la seva supervivència”, assenyala. La maduresa sexual de les tortugues se situa entre els 15 i els 30 anys, i les femelles realitzen de 4 a 9 postes d’ous cada any amb intervals d’unes dues setmanes cada una. El seu cicle reproductiu no es tornarà a encetar fins passats dos anys.
Preguntada sobre si les tortugues que han parit a les platges catalanes o les cries que hi han nascut tornaran en un futur, Abella es mostra cauta i manté que malgrat que hi ha indicis clars de comportament filopàtric natal –tendència de moltes espècies animals de mantenir-se al mateix territori on van néixer– és massa agosarat dir que tots els individus es comportaran igual. En aquest sentit, un recent estudi internacional en què han col·laborat científics de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona revela un comportament reproductor de la tortuga babaua més complex i verifica que, a banda de les femelles, també els mascles tornen a les platges d’origen per aparellar-se.
Els tres nius d’aquest estiu han donat i donaran molta més informació als científics més enllà de les cries que hi van néixer. S’han recollit tant els ous no eclosionats, com les cries mortes i les restes de closques que s’estudiaran amb profunditat al laboratori. En el cas de les tortugues que s’han fet néixer a través d’incubadores al CRAM, allà es faran prou grans per mantenir mínimament les condicions de vida quan siguin alliberades.
SABER COM ACTUAR
L’albirament i la documentació de tortugues babaua a les platges catalanes en els darrers anys es va encetar amb un episodi el 2006 a Premià de Mar, quan es van localitzar catorze cries que es dirigien cap al mar. Cinc anys després, era la platja de Malgrat de Mar la que es convertia en escenari d’un niu amb una trentena d’ous. El 2014 hi va haver intents fallits de posta d’ous. El primer, a Calella, on la tortuga es va trobar amb uns turistes que van voler immortalitzar el moment amb les càmeres i la van acabar fent desistir; el segon, a Blanes, on el personal de neteja va interpretar per equivocació que l’animal volia tornar a l’aigua i la hi van portar. Un tercer intent a la platja de l’Arrabassada de Tarragona tampoc va reeixir. El niu, amb 89 ous, es va localitzar a finals d’agost i es va traslladar al Delta de l’Ebre per intentar salvar les cries, que finalment no van néixer.
Aquell mateix any, a la platja Llarga de Tarragona, els tècnics van exhumar un niu on van trobar dotze tortugues vives i 34 closques trencades de cries que probablement ja havien entrat a l’aigua. El 2016 també hi va haver un cas a Castelldefels, i el 2017 un intent de fer niu a la platja de Canet, al Maresme, que no va prosperar. També es va divisar a la Punta de la Banya del delta de l’Ebre el rastre deixat per una tortuga, i el mes de maig passat es donava a conèixer la localització a la platja dels Eucaliptus d’Amposta de dues cries de babaua mortes que haurien format part d’un niu fet a finals de l’any passat. Aquests fets constaten que la reproducció de la tortuga al Parc Natural del Delta de l’Ebre torna a ser una realitat trenta anys després.
La presència de tortugues babaua a la Mediterrània s’ha tornat habitual, i centres com el CRAM fa molts anys que treballen en projectes que ajuden a preservar aquesta espècie tan vulnerable. Una de les darreres iniciatives, amb la col·laboració de la Fundació Banco Santander, va ser una actuació integral que preveia quatre grans línies: el seguiment via satèl·lit de cinc exemplars per entendre millor els cicles migratoris dels animals; la conscienciació i la sensibilització del col·lectiu de pescadors de la zona de l’Ebre per evitar la pesca accidental de la tortuga; l’aplicació de la innovació en determinats aparells que ajudin a salvar aquells individus que són arrossegats per les xarxes i arriben al centre i, finalment, la realització d’un estudi sobre reproducció assistida en captivitat. Paral·lelament, des de la Universitat de Vic es manté des del 2016 el projecte Caretta a la vista!, que busca la complicitat de la ciutadania i de les entitats “a l’hora de detectar i/o reconèixer un eventual rastre o niu de tortuga marina a les nostres platges per poder actuar adequadament davant un possible albirament de tortuga babaua”.
Elena Abella relata que l’objectiu pedagògic de la iniciativa comença a donar fruits i que cada cop més gent sap com ha d’actuar “i, el que és més important, com no ho ha de fer” quan es troba una tortuga babaua a la platja intentant fer-hi un niu. “Les tortugues són i seran encara més presents en espais tan humanitzats com les platges, i cal evitar actuacions que les afectin, encara que es facin amb tota la bona intenció del món”, especifica. Per tant, la resposta correcta quan es descobreix alguna femella posant ous és marcar el 112 i explicar-ho.
La més petita i nombrosa
La Careta careta és la tortuga més petita i també la més nombrosa de les que es poden veure a la Mediterrània. No supera els 120 cm de llargada ni els 120 kg de pes. És omnívora i té una dieta variada que inclou des de cargols, crancs i meduses fins a peixos i algues. Són migratòries i se n’han diferenciat dues poblacions genèticament separades i d’origen diferent: Mediterrani i Atlàntic. En el primer dels casos, al qual pertanyen els exemplars que han fet niu a les platges catalanes, els animals es desplacen en rutes marcades ajudades pels corrents marins al mar de l’Alborán i a les costes d’Algèria, on s’alimenten. Quan la temperatura de l’aigua baixa, marxen cap a llocs més càlids. Fora de la Mediterrània, les rutes no estan clares, però se n’han trobat exemplars a Florida, Nicaragua i Cuba. Poden arribar a viure al voltant de 70 anys.
El plàstic com a enemic
Les conseqüències d’abocar plàstics indiscriminadament al mar també està afectant de manera directa les tortugues babaua. Segons s’informa des del CRAM, l’arribada al centre d’exemplars malalts per culpa d’haver ingerit aquest material és molt comuna, i aquest 2018 ja superen la quarantena. Segons diversos estudis fets en l’àmbit mundial, la meitat de la població global de tortugues marines podria haver ingerit plàstic. L’efecte més habitual en la salut dels animals és el bloqueig intestinal, que pot provocar desnutrició, un menor creixement i, en determinats casos, fins i tot la mort. A banda de menjar-se’ls, els pescadors es troben sovint tortugues que porten embolicats trossos de plàstic que els impedeixen nedar i que se’ls enreden al coll o a les aletes. En aquesta situació, l’animal veu augmentades les possibilitats de ser atacat per un depredador o pot tenir problemes a l’hora d’alimentar-se. En els casos més greus, si el plàstic s’embolica amb força pot arribar a afectar el rec sanguini de la tortuga fins a provocar-li una necrosi i la mort. L’ONU parla de 8 milions de tones de plàstic que arriben cada any als mars i oceans del planeta.