CATALUNYA INVENTA
El sistema de patents és competència de l’Estat espanyol. Però tant se val. El fet que, tant sí com no, s’hagi de passar per Madrid no impedeix que Catalunya, si es compara amb Espanya, sigui capdavantera en la petició de patents de cobertura europea. Cada any, es fa una passa més
“No gosaríem afirmar-ho del tot, però la història, tal com s’escriu, arriba a fer-nos dubtar que els catalans existim com a ciutadans del món...” Són paraules de Joan Triadú, –escriptor, pedagog, activista...–, a la introducció del llibre Aportacions catalanes universals. Unes línies més avall, i després de descriure alguna de les adversitats que ens han sacsejat els últims mil anys, es refereix al títol que introdueix: “El principal objectiu d’aquest llibre és el de fer adonar els catalans de la contribució que individualment però també com a poble –és a dir llengua i país– hem estat capaços d’aportar a l’encaminament humà positiu, al progrés espiritual i material; és a dir, a la pau, al millorament del treball, al pensament, a l’art i a les lletres, al bon viure i a les ciències i a la lluita amb el mal en general, amb la malaltia i amb la mort.” Les seves paraules són molt escaients per parlar del capital humà i intel·lectual català.
Notícies dels últims mesos: “El centre tecnològic Eurecat inaugura noves instal·lacions i posa en marxa un laboratori industrial a Lleida”; “Cinc centres catalans rebran una subvenció europea per comercialitzar els resultat de les seves investigacions”; “La Universitat de Barcelona, la 87a millor del món i la 25a d’Europa segons el Center for World University Rankings 2018”; “La CE finançarà amb 6,5 milions d’euros quatre petites i mitjanes empreses catalanes per facilitar que els seus productes o idees innovadores accedeixin al mercat”... Parlem de patents, de propietat industrial –i de les diferents tipologies de registre que protegeixen els productes, els dissenys, les marques...–. Catalunya lidera el rànquing de peticions de patents europees fetes des de l’Estat, amb un 37,6% del total de les sol·licituds presentades el 2017. Així ho indica l’últim informe de l’Oficina Europea de Patents (EPO). Catalunya va sol·licitar 633 patents en l’àmbit europeu, mentre que Madrid –segona en el rànquing estatal–, en va presentar 326. Els laboratoris Esteve, la UAB i SEAT són les empreses –o institucions– que n’han presentat més –26, 26 i 11, respectivament–. Moltes de les patents estan relacionades amb la farmàcia i la salut, però n’hi ha de tots els colors, com es pot veure a la part de baix d’aquestes pàgines. N’hi ha que surten d’iniciatives públiques, n’hi ha de l’empresa privada i n’hi ha de particulars.
La patent –i altres formes de registre, en funció de què es vol protegir–, assegura la propietat, l’exclusivitat, i impedeix als altres utilitzar el que és nostre, per uns períodes de temps i una cobertura geogràfica que dependran, bàsicament, del que demanem i se’ns concedeixi. Les taxes que paguem dependran d’això, i també del que es vol patentar: serà més car com més elevat pugui ser el benefici. Una patent per a Espanya, per 10 anys, pot costar uns 6.000 euros; una d’europea, pel mateix temps, uns 15.000 euros; i una de mundial, segons els països assignats, uns 50.000 euros.
Tot i que Catalunya va incrementant cada any les seves peticions per patentar a la UE, cal recordar que va de bracet d’un Estat que ocupa el setzè lloc en el rànquing mundial quant a volum de sol·licituds. Les patents s’associen a la riquesa i a la cultura dels països; donen pistes d’on posen els interessos els governants i els poders econòmics.
Apostar pel talent
Segons el Baròmetre de la Innovació a Catalunya 2017, elaborat per Acció –agència per a la competitivitat de l’empresa de la Generalitat de Catalunya i que depèn del Departament d’Empresa i Coneixement–, el 44,9% de les empreses catalanes incrementarà la facturació i el 21,5% crearà nous llocs de treball com a conseqüència d’innovar. El baròmetre confirma una relació directa entre innovació i internacionalització. Encaixa amb la voluntat de patentar fora dels límits d’Espanya. Les empreses també han incrementat els recursos per a recerca i desenvolupament, tot i que comporta risc, i que els beneficis poden trigar a veure’s. Gairebé 7 de cada 10 empreses que han fet R+D+I (69,4%) ho han fet amb l’objectiu de desenvolupar un producte o servei nou o per millorar-ne algun. Amb menys intensitat, les pimes o companyies han destinat l’R+D+I a crear un nou model de negoci (20,5%), una nova marca (16,1%) o a sol·licitar una patent (11,3%). Un tercer tret que té l’empresa catalana és que aquelles firmes que han incorporat la tecnologia vinculada a la transformació digital han vist créixer l’eficiència, la facturació i el nombre de llocs de treball. La indústria 4.0 està en la línia dels objectius de les economies internacionals.
La directora general d’Indústria de la Generalitat, Matilde Villarroya, subscriu les dades del baròmetre: “Aquest és el model d’economia productiva que defensem des del govern, que té dos dels seus pilars bàsics en el coneixement i la transferència tecnològica, conceptes que estan íntimament relacionats amb una idea clau: el talent.” Les últimes dades disponibles, del 2016, assenyalen que el personal que a Catalunya està ocupat en R+D+I va arribar a prop dels 50.000 treballadors –la més alta des del 2009–. El creixement supera Espanya i la UE. El camí depèn, diu Villarroya, “de continuar impulsant la transferència tecnològica i de coneixement”. “La Generalitat ja disposa de programes en aquesta línia, com el segell TECNIO, que atorga Acció a 72 agents per facilitar a les empreses on poden trobar tecnologia per als seus negocis. O els ajuts TecnioSpring, que fomenten la mobilitat de personal investigador en empreses catalanes, i que des del 2013 fins ara ha permès contractar 99 investigadors, generar 19 sol·licituds de patent i crear 2 spin-off [noves empreses derivades d’altres de preexistents].” Les patents són en el punt de mira del govern, diu Villarroya: “Donem suport directe a la sol·licitud de patents i a la protecció de la innovació. De fet, des d’Acció, totes les línies d’ajut que s’ofereixen a projectes d’R+D+I inclouen com a despesa subvencionable les derivades de la sol·licitud de patents.”
Stefan Ilijevic, directiu de SEAT, diu: “El nombre de patents es pot dir que és un indicador significatiu de la salut d’una economia, però com en tots els àmbits, el diagnòstic s’ha de fonamentar en més que un sol factor. Per exemple: Nikola Tesla va ser un dels grans inventors de la història, però no va parar gaire atenció a la propietat industrial. És menys innovador? Probablement no. Hauria obtingut més beneficis directes si hagués patentat més? Probablement sí.” Hi poden fer més, les institucions? “Poden fer més per fomentar l’esforç innovador del sector privat: promoure més noves tecnologies com l’energia solar i el car sharing (cotxe compartit), que necessiten suport institucional per penetrar com abans millor en el mercat i donar beneficis a la societat.”
Ara fa un any, l’Observatori Social de La Caixa va publicar el dossier Recerca i innovació: què ens hi juguem? A escala mundial, les inversions en R+D+I estimades per al 2016 van vorejar els 2 bilions de dòlars en paritat de poder adquisitiu, dels quals uns 20.000 milions corresponen a Espanya, és a dir, aproximadament l’1% del total. El 2015, Espanya va invertir l’1,22% del seu PIB en R+D+I, mentre que la mitjana de la UE va ser del 2,02%. El 2015 les empreses espanyoles van destinar 6.000 milions d’euros i escaig a activitats d’R+D+I, i per estar a la mitjana europea hi haurien d’invertir uns d’11.500 milions d’euros l’any. L’Estat està al vagó de la cua, i això contrasta, molt, amb el que vol la ciutadania. Segons l’estudi, “més del 70% dels ciutadans pensen que la ciència i la innovació tindran un impacte positiu en la salut, el transport, l’educació, l’energia i el medi ambient, un percentatge molt superior a la mitjana de la UE”. Gairebé el 20% atorga prioritat a l’augment de les inversions públiques en R+D+I. “Hi ha, per tant, una discrepància entre les actituds i les opinions dels ciutadans sobre la ciència i la rellevància que les empreses espanyoles i els governs li atorguen.” Recomanen resoldre la incoherència. A favor del que demana el poble.
Narcís Monturiol: “Em sento esgotat”
No ho va tenir gens fàcil, l’inventor de l’Ictíneo, Narcís Monturiol (1819-1885). De Madrid va rebre promeses d’ajut i realitats decebedores. Pals a les rodes. En unes cartes trobades entre la correspondència de la família Fages a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà hi vessa el seu malestar. “Què puc fer? Jo no tinc qualitats per a aquesta mena de lluita, i només podré fer alguna cosa quan es presenti sense embuts, i tot i així necessito abans descansar, perquè em sento esgotat. La glòria! Si això és la glòria, puc assegurar-li que s’assembla tant a la ignomínia que prefereixo mil vegades la dolça tranquil·litat de l’oblit.”
Una nova cultura, la de la propietat industrial
La farmacèutica Esteve està entre les empreses que més sol·licituds de patents va presentar el 2017. El nombre de peticions de patents és un indicador de salut econòmica del país? Respon el doctor Carlos Plata, director de l’àrea científica: “És cert que el nombre de sol·licituds s’utilitza com a indicador de la innovació d’un país a través del seu potencial d’investigació, i com a conseqüència, de la seva salut econòmica.” Però això no ho és tot, és clar: “No s’ha d’oblidar que el valor final de les innovacions ve donat, primer, pel volum de patents concedides després de superar els exàmens a les oficines de patents i marques i, en segon lloc, per l’èxit de les invencions protegides per aquestes patents concedides. És de summa importància que les institucions segueixin impulsant l’ús del sistema de patents, mantenint i multiplicant les iniciatives d’incentius que ja existeixen, en particular per a pimes, i que es potenciï l’aprenentatge d’aquest sistema com a eina de valoració d’un treball científic i de les inversions realitzades.” Fem la mateixa pregunta a l’Oficina Espanyola de Patents i Marques, l’OEPM. Respon Ana Cariño, consellera tècnica a la unitat de suport a la direcció general. “Sí, les sol·licituds de patents són un dels índexs utilitzats per mesurar la salut econòmica d’un país. Però com tots els índexs, no deixa de ser orientatiu...” Tot i que han aparegut notícies en el sentit que els últims mesos, si es comparen amb el 2017, no estan sent tan bons, el fet és que a Espanya i a Catalunya, si mirem per anys, han crescut les sol·licituds: “Sembla que està arribant el missatge que fa uns anys que intentem traslladar a la societat: la importància de la propietat industrial en l’economia global, però també per a la petita i mitjana empresa, que són la majoria.” Registrar els nostres invents, diu, “és una eina i un factor clau en la presa de decisions quotidianes de les empreses i els emprenedors”. I segueix: “Volem crear una cultura basada en el coneixement de la propietat industrial. Estem convençuts que una gestió eficaç de la propietat industrial permet a les empreses utilitzar els seus actius intangibles per fer-les més competitives i augmentar així la seva posició d’avantatge en els mercats.”
Viatjar orientat
w Mass Factory és una empresa derivada del Grup d’Aplicacions Biomèdiques i Tecnologies per a l’Autonomia Personal de l’Escola d’Enginyeria de la UAB. Desenvolupa aplicacions mòbil per a l’accessibilitat urbana i la mobilitat. App&Town és una APP per a dispositius amb sistema operatiu Android que guia d’origen a destí fent ús del transport metropolità, i amb l’última tecnologia.
En erupció
w Mitiga Solutions ha desenvolupat una tecnologia per avaluar els impactes de les erupcions volcàniques en l’aviació que facilita que les companyies aèries en coneguin els riscos. És una de les empreses de nova creació que participa en el programa d’acceleració Empenta impulsat per Acció, l’agència de la Generalitat per a la Competitivitat de l’Empresa. Acció assessora, acompanya...
Oïdes protegides
w Aquesta sol·licitud de model d’utilitat és de fa uns mesos, i la va presentar un particular. Proposa una millora del clàssic casquet de bany que s’utilitza en les pràctiques esportives o de lleure aquàtic, per evitar que l’aigua entri als pavellons auditius i minimitzar el risc d’inflamacions de l’oïda. La seva aportació converteix l’espai de les orelles en un compartiment estanc.
Sòl pelvià
w La Fundació Althaia i la Universitat Politècnica (UPC) a Manresa comercialitzen un dispositiu mèdic pioner que permet avaluar el sòl pelvià en dones amb incontinència urinària. L’aparell, que es diu Pelvibex, mesura la força de la musculatura del sòl pelvià i serveix per poder fer una valoració objectiva i precisa de la debilitat muscular, que és essencial per establir un tractament i un seguiment adequat en els casos d’incontinència urinària. Es calcula que les pèrdues d’orina afecten el 20-30% de la població adulta femenina.
“Disposem d’unes 300 patents actives”
FUTUR “Companyies com SEAT s’orienten cap a la innovació oberta: reunir coneixement de diferents persones, llocs, cultures... per evolucionar”
Obesitat
w Aquest 2018 s’ha publicat la concessió de la patent europea a una invenció de Danone feta des de Barcelona. Diu a l’informe: “La invenció es refereix a un pèptid que es pot obtenir per hidròlisi de glicina de soja...” I segueix: “El pèptid, i extractes i productes alimentaris que el contenen són útils per al tractament i/o la prevenció de l’obesitat i de la tensió oxidativa.”
“La marca és la nostra joia més preuada”
En aquesta empresa, Tous, sovint són castigats per les imitacions fraudulentes. Cal recordar que una creació artística, com una joia, també és objecte de protecció, com a marca o com a disseny industrial, per exemple. Rosa Tous, vicepresidenta corporativa de Tous, també és presidenta d’Andema, Associació per a la Defensa de la Marca. “La marca, igual que l’empresa i les nostres persones, és la nostra joia més preuada.” La marca és, diu: “Identificació, personalitat, valors, garantia de qualitat i compromís amb els nostres consumidors.” Un disseny protegit afavoreix el seu propietari, que té a les mans alguna cosa que és única, i afavoreix el consumidor, que també té a les mans alguna cosa única. Creu que en som conscients? “Hi ha molt per fer, encara, per conscienciar el consumidor, que normalment no té al cap tot el que hi ha al darrere de la compra de falsificacions. Soc optimista, però, perquè cada vegada hi ha més consciència social.” I respecte a la llei? “Vetllem per la qualitat del producte i el benestar dels nostres clients i no és just que la venda de productes de mala qualitat que portin el nostre logotip –o el d’altres marques–, pugui quedar impune, falsejant el mercat sense pagar impostos o sense passar per controls de qualitat. Des del punt de vista legal, disposem de mecanismes suficients per a la protecció de les marques.”
Dormir com un nen
w Un exemple de com l’empresa pica a la porta de la universitat. Dormity i l’UAB van col·laborar per fer matalassos en funció de les necessitats del client. Va néixer un sistema tridimensional de mesurament per a la prescripció del matalàs: Kynexa. Hi van participar el Centre de Visió per Computador i el Servei Universitari d’Investigació en Fisioteràpia de l’Escola Universitària Gimbernat.
Una mica d’arxiu...
w A la imatge, una de les figures que il·lustren la sol·licitud que Tous va fer, el 2010, per registrar una de les seves joies com a model industrial –una de les formes de protecció possibles–. És una flor. Des de Tous es manifesten satisfets amb la legislació, tot i que de vegades “no es pot aconseguir la protecció desitjada, per exemple quan hi ha sentències favorables als infractors”.
Robot emocional
w Tot i que hi ha tècniques de reconeixement de les emocions, per exemple a través d’expressions facials, no són vàlides en persones amb discapacitat intel·lectual perquè tenen altres paràmetres. L’investigador Jainendra Shukla, sota la direcció de Domènec Puig, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la Universitat Rovira i Virgili (URV), ha creat un robot que pot detectar les emocions en aquests pacients i també proposar accions per modificar-les, si són negatives, o mantenir-les en el temps, si són positives.
