A l’hora que toca
El 2019 s’eliminarà el canvi horari bianual que ens regala una hora de son a l’octubre i ens la roba al març. L’argument de l’estalvi energètic ja no té sentit, i la UE vol que cada país trïi quin horari manté. A Catalunya, els experts aposten pel d’hivern
Les noves generacions que no hagin viscut el canvi horari bianual segurament ho tindran difícil per entendre per què dos cop l’any els europeus tenien la necessitat de viatjar en el temps: una hora endavant a la primavera i una hora endarrere a la tardor. Com que els arguments d’estalvi energètic que el 1974 van permetre impulsar aquesta mesura ara ja no tenen sentit, la Comissió Europea ha decidit eliminar-la, atenent els resultats d’una consulta pública que es va fer l’estiu passat i que va desbordar totes les previsions.
Els resultats del sondeig, fet a través d’una pàgina web que aviat va quedar col·lapsada, van ser contundents: el 84% dels participants volen deixar tranquils per sempre més els rellotges. Sorprèn que en aquesta consulta participessin més de 4,6 milions de ciutadans, quan el sondeig que fins llavors havia tingut més participació –un de relacionat amb la protecció de les aus– no havia arribat a les 600.000 respostes.
Per tant, l’enrenou que suposa avançar i endarrerir l’hora, encara que sembli anecdòtic, preocupa més del que pot semblar d’entrada. Precisament, l’últim cap de setmana d’aquest mes d’octubre (del dissabte 27 al diumenge 28) viurem un d’aquests canvis, i a les tres de la matinada haurem de posar les manetes del rellotge un altre cop a les dues.
És l’alteració horària que ens resulta més fàcil, perquè aquest dia guanyem una hora de son. El preu que paguem és tornar a l’horari d’hivern, amb les tardes més curtes i més llum al matí. En canvi, la pèrdua d’una hora que patim a la primavera, concretament l’últim diumenge de març, resulta, com a mínim, molesta, i en el pitjor dels casos amb conseqüències negatives per a la salut (tal com s’explica a les pàgines 14 i 15).
una decisió política
Per fer efectiva l’eliminació del canvi horari, els països de la UE hauran de decidir primer si solen seguir el d’hivern o el d’estiu, i s’espera que ho facin de manera consensuada per zones geogràfiques. El 27 d’abril del 2019 és la data límit que tenen per posicionar-se. En aquests moments, a la UE hi ha països amb tres horaris diferents. Els més occidentals –Irlanda, el Regne Unit pre-Brèxit i Portugal– funcionen amb l’horari del meridià de Greenwich, és a dir que van una hora enrere en relació amb nosaltres. L’Estat espanyol –excepte les illes Canàries– segueix el mateix horari que setze països continentals, entre els quals hi ha França i Alemanya. Finalment, Grècia i vuit països europeus més es troben una hora al davant de nosaltres i dues en relació amb Londres. Tots els països, però, fan el canvi horari bianual al mateix temps. Fabian Mohedano, impulsor de la reforma horària a Catalunya, és partidari de mantenir l’horari d’hivern, però reclama que es faci de manera acordada amb França, Bèlgica, Holanda, Luxemburg i també Algèria, que són els països que per lògica geogràfica haurien de quedar dins del mateix fus horari que ara utilitzen la Gran Bretanya, Portugal i Irlanda. “Dir si ens quedem a l’horari d’estiu o al d’hivern és el mateix que preguntar-nos en quin fus horari volem estar”, assegura, mentre afegeix que el més probable és que Alemanya decideixi quedar-se amb l’horari d’estiu, perquè és el que li correspon pel fus on es troba.
Pel que fa a l’Estat espanyol, el govern de Madrid ja ha anunciat que crearà un comitè d’experts per decidir-ho. Mentrestant, la Generalitat, després de consultar amb els experts del Consell Assessor per a la Reforma Horària, s’ha posicionat a favor de l’horari d’hivern. “Esperem que a Madrid ens escoltin. Demanem la reordenació en el marc europeu, a partir d’un cimera entre els diferents països”, insisteix Mohedano. Per Eva Gajardo, que és secretària d’igualtat i formació professional de la UGT a Catalunya, és necessari arribar al màxim de consens i acords possibles per evitar que hi hagi sectors o territoris que en surtin perjudicats. “D’entrada, l’eliminació del canvi bianual és positiva, però s’hauria de fer un estudi exhaustiu amb diferents indicadors i a partir d’aquí prendre una decisió consensuada. Estem en un territori molt gran i això dona lloc a diferències. El que sí que és clar, però, és que estem realment desubicats en relació amb la franja horària que ens correspondria pel nostre meridià. Hauríem d’anar alineats amb Portugal. Això sí que no s’entén, que encara tinguem aquest llast del passat”, explica. En qualsevol cas, acordar quin horari es manté a partir d’ara no serà del tot fàcil, ja que mentre des del món de la salut es demana seguir amb el d’hivern, altres sectors, per exemple els vinculats a l’oci i el turisme, veurien millor quedar-se sempre amb el d’estiu. Però sobretot s’ha de veure què fan els veïns. “Imaginem que només Espanya marxa a l’horari de Portugal, la pregunta és si les patronals acceptaran la incertesa d’un horari diferent a la resta d’Europa. Nosaltres posem al davant la qüestió de la salut, però haurem de veure què fa el govern de Madrid”, manté Mohedano. També és una incògnita què pot passar a les illes Balears, on s’ha plantejat que allà sempre es mantingui l’horari d’estiu, ja que per la seva posició geogràfica seria més lògic. Potser en un futur proper l’afegitó “una hora menys a Canàries” serà substituït per ”una hora més a les Balears”.
Hivern o estiu?
Si es decideix mantenir l’horari d’hivern, que és el que recomanen els cronobiòlegs, notarem el canvi a l’estiu, quan les tardes no seran tan llargues i per Sant Joan, en lloc de tenir claror fins a les 10 del vespre, el sol es pondrà poc després de les 9. Per contra, mantenint l’horari d’estiu el canvi es notaria a l’hivern, amb tardes una mica més llargues però matins molt més foscos. La decisió final és a mans del govern espanyol.
Un canvi que ve de lluny
El 1974, arran de la crisi del petroli, els països industrialitzats necessitaven reduir el consum energètic i van establir el canvi horari per aprofitar millor la disponibilitat de llum solar durant el matí, a la primavera i a l’estiu. Abans, l’Estat espanyol ja havia modificat l’horari en disset ocasions, entre el 1918 i el 1949. La decisió del 1974, però, va ser consensuada entre els països europeus. Els EUA també van aplicar aquesta mesura, mentre que el Japó no ho ha fet mai.
Herència bèl·lica
Per evitar confusions en les operacions militars, durant la Segona Guerra Mundial tot Europa va unificar horaris adaptant-se a l’hora de Berlín. La dictadura franquista, tot i no participar en el conflicte, va fer el mateix. Un cop es va acabar la guerra, Portugal i la Gran Bretanya van tornar al seu fus original (una hora menys) i els grecs van fer el mateix (en el seu cas, una hora més). Incomprensiblement, països com França, l’Estat espanyol i els que formen el Benelux van continuar amb l’horari de Berlín.