El dossier

Condicionats pel rellotge biològic

El ritme circadiari és una mena de rellotge intern que condiciona el funcionament del nostre cos al llarg del dia. Si no rebem prou llum solar al matí pot quedar afectat i provocar, per exemple, trastorns del son

MASSA LLUM
Amb l’horari d’estiu, durant els mesos de juny i juliol els vespres són llargs i anem a dormir massa tard

“L’eliminació del canvi horari és una bona notícia, perquè genera trastorns de salud que encara que siguin lleus són innecessaris”, explica el doctor Javier Albares, director de la unitat del son de la Clínica Teknon de Barcelona. Els problemes els pateixen sobretot les persones més grans i els nens, perquè tenen una flexibilitat circadiària o cronobiològica més baixa. El ritme circadiari és el nostre rellotge intern i marca els canvis que es produeixen en el nostre organisme al llarg del dia.

“La nostra biologia funciona per aquests rellotges interns, que regulen el son, la immunitat, el metabolisme, el sistema digestiu, el sistema cardiovascular... i que triguen a adaptar-se a aquest canvi, encara que sigui petit, d’una hora”, explica Albares. I és impossible que l’adaptació a un nou horari es produeixi en només un dia. “Dos cops l’any, el nostre ritme biològic s’ha de reajustar, i pot trigar uns dies a fer-ho. Per exemple, amb el canvi a l’horari d’estiu, que és el que costa més perquè tenim un dia de 23 hores en lloc de 24, s’ha vist que augmenten els accidents de trànsit i els accidents laborals, i hi pot haver problemes de son i digestius. Fins i tot està demostrat que el primer dilluns després d’aquest canvi augmenten els accidents cardiovasculars”, insisteix Albares.

Pel que fa a si és millor l’horari d’hivern o el d’estiu, Albares ho té clar: el d’hivern. De fet, l’abril passat la Sociedad Española del Sueño, en un congrés celebrat a Barcelona, ja s’hi va posicionar a favor, perquè és el més adequat per al nostre ritme circadiari. “Si ens quedéssim a l’horari d’estiu tot l’any, al desembre a Barcelona el sol sortiria a les 09.15 h del matí, aproximadament. Moltes persones haurien d’estar les primeres hores del dia en l’obscuritat total. Això té repercussions importants per a la salut, l’estat d’ànim, la seguretat laboral, els trastorns del son... És molt important que a l’inici del dia tinguem llum natural i amb l’horari d’estiu els mesos d’hivern trigaria massa a sortir el sol”, concreta el doctor Albares. D’altra banda, amb l’horari d’estiu s’amaga el sol tan tard els mesos de juny i juliol que això fa que el nostre cervell encara estigui en alerta a l’última hora del dia i, per tant, s’endarrereix l’hora d’anar a dormir. “I un dels grans problemes que tenim en la nostra societat és que ens falten hores de son, vivim privats de son i això també repercuteix en la nostra salut”, insisteix.

Ara bé, encara que no hi ha enquestes fiables, si fem cas dels sondejos que han fet en línia diversos mitjans de comunicació, la gran majoria de la gent s’estimaria més mantenir l’horari d’estiu perquè això voldria dir més hores de sol a la tarda durant la tardor i durant l’hivern i més possibilitat d’oci.

“Però què volem? Un país de start-ups o un país de terrassetes?”, planteja Fabián Mohedano. En aquest punt, el promotor de la reforma horària recorda que la solució per tenir més hores de llum no és anar a un horari que perjudica els ritmes biològics, sinó que depèn de sortir abans de la feina, “i això sí que depèn del nostre teixit productiu i de la capacitat que tinguem per fer pressió per aconseguir uns horaris més racionals”. Des de la UGT, Eva Gajardo està d’acord que no s’ha de barrejar la qüestió del canvi horari amb els usos del temps. “Són dues coses diferents. Al final, tant per a la gent que treballa en la indústria com per a la gent que treballa al carrer o al sector de l’oci, el sol sortirà i s’amagarà a la mateixa hora”, conclou.

8%
més d’accidents.
Ja el 1996, un altre estudi va quantificar en aquest percentatge l’augment dels accidents de trànsit per cansament que es produïen després del canvi horari de la primavera.
15 minuts
d’adaptació.
La millor manera d’adaptar-se al canvi horari és fer petites modificacions en l’horari habitual quatre dies abans, especialment a l’hora de sopar i d’anar a dormir.
24%
d’augment dels infarts.
El 2014, un estudi fet a la Universitat de Colorado, als Estats Units, va revelar que la setmana següent al canvi horari de primavera augmentaven els infarts en aquest percentatge.

L’estalvi energètic que va a menys

El món del 1974 no té res a veure amb el món actual. Ara les oficines i les fàbriques fan servir llum artificial tot el dia, i l’estalvi d’electricitat que es pugui produir al matí segurament es perd al vespre. I l’estalvi en l’àmbit domèstic és molt petit. “Realment no hi ha estudis rigorosos per poder concloure si hi ha o no estalvi energètic amb el canvi d’hora. Ara bé, tot indica que no hi haurà gaire diferència si s’elimina, en part perquè ara il·luminem amb llums led i no amb les bombetes incandescents que es feien servir en els anys setanta. A més, el consum domèstic ha canviat radicalment”, indica Pep Salas, director de smartgrid.cat .

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor