Lligats per un cordó que dona esperança
La sang del cordó umbilical conté cèl·lules mare que poden actuar contra la leucèmia i altres malalties greus. El Banc de Cordó ja ocupa el primer lloc a Europa i el tercer a tot el món en nombre de trasplantaments
El cordó umbilical és aquella mena de cable de carn que uneix el nadó amb la mare i a través del qual li arriben la sang i els nutrients necessaris per créixer, a banda d’obtenir els anticossos per afrontar els primers mesos de vida un cop hagi nascut. És un material que durant molts anys, juntament amb la placenta, un cop extret es llençava a les escombraries. A principis dels anys noranta, a Catalunya es van començar a desenvolupar mètodes de processament de la sang del cordó umbilical, de la qual prèviament s’havia descobert que era rica en cèl·lules mare capaces de curar la leucèmia i altres tipus de càncer.
INICIS I FUSIÓ
El 1995 es van congelar els primers cent cordons i un any després es va fer el primer trasplantament a l’Estat provinent del Banc de Cordó de Catalunya. No va ser, però, fins al 2001 que aquest centre es va fusionar amb el Banc de Cordó de la Vall d’Hebron i van formar l’únic banc públic de cordó de Catalunya, origen de l’actual Banc de Cordó del Banc de Sang i Teixits (BST). “Disposem d’un fons de 20.000 unitats congelades de sang de cordó umbilical i treballem amb 39 maternitats d’arreu de Catalunya”, exposa Sergi Querol, responsable del Banc de Cordó, que destaca que al país es disposa d’una distribució territorial de centres “de les més extenses a Europa”. Querol precisa que no tots els cordons que es recapten tenen la qualitat suficient per entrar a formar part del fons. “Han de complir amb uns paràmetres molt estrictes, que inclouen la presència suficient de cèl·lules mare a través de les quals es pugui actuar contra la malaltia que es vulgui resoldre”, puntualitza. En aquest sentit, el responsable del Banc de Cordó situa en una tercera part dels cordons que els arriben els que podran ser finalment trasplantats. “Tot i això, el material de què disposem també es pot derivar a altres aplicacions que tenen en compte el plasma i els glòbuls vermells de la sang del cordó. El plasma s’utilitza, entre altres casos, per afavorir la cicatrització i la regeneració, i els glòbuls per a les transfusions a infants prematurs”, argumenta.
COMENÇA EL VIATGE
La xarxa de maternitats és l’encarregada de fer arribar a les futures mares la informació sobre la donació “altruista i desinteressada” dels cordons umbilicals dels seus bebès. Un cop aconseguit el consentiment, cal esperar al mateix dia del part. “Un cop l’infant és fora del ventre i separat de la placenta, s’agafa la sang del cordó i s’extreu la necessària, al voltant de 100 mil·lilitres”, explica Sergi Querol, que afegeix que el material és sotmès a un seguit de proves al laboratori per garantir que es mantindrà en les millors condicions. En concret, se n’analitza la cel·lularitat, la viabilitat i la funcionalitat després de la criopreservació. Un cop feta aquesta avaluació, si es compleixen els requisits necessaris, la unitat es processa i es congela a -196º. “Entra a formar part d’un arxiu en espera de la demanda del pacient més compatible”, precisa.
Al contrari del que es pot arribar a pensar, no és gens fàcil garantir la compatibilitat entre familiars més directes del pacient –que se situa en un 30%, aproximadament–. Per això és tan important disposar d’un fons prou ampli de cordons vàlids que abastin el major nombre possible de receptors. I és precisament en aquest terreny que el Banc de Cordó de Catalunya demostra la bona feina feta durant aquests anys. El centre és líder europeu i ocupa el tercer lloc en l’àmbit mundial, rere del Banc de Cordó de Nova York i el de Carolina del Nord. Des de la seva creació, el Banc ha realitzat més de 2.000 trasplantaments “i és responsable del 10% dels que es fan arreu del món”. Les xifres parlen per si mateixes: ha beneficiat ciutadans de 32 països del món. Una tercera part de les unitats de sang de cordó umbilical s’han trasplantat a pacients espanyols i un 45% a pacients d’altres països europeus. El país més beneficiat ha estat França, seguit del Regne Unit, Itàlia i els Països Baixos, però el Banc també ha enviat material molt més lluny, com ara a l’Aràbia Saudita, l’Índia i Israel, entre altres països.
UNITS PER AVANÇAR
El Banc de Cordó del BST forma part del Registre Espanyol de Donants de Medul·la Òssia (REDMO), que pertany des del 1994 a la xarxa assistencial pública. Aquest sistema compta amb més de 70.000 unitats de sang de cordó emmagatzemades a tot l’Estat, treballa amb un centenar d’hospitals espanyols i està interconnectat amb la xarxa internacional de registres. “Una situació que permet optimitzar al màxim els escenaris per posar en contacte el pacient amb la sang de cordó que li serà més compatible”, precisa el responsable del Banc de Cordó. Sergi Querol emfatitza la importància que ha tingut per al centre la posada en marxa l’any 2008 del Programa Concòrdia. “Es tracta d’un projecte de cooperació interregional que, amb base a Barcelona, permet rebre les aportacions de cordó umbilical provinents d’Aragó, les illes Balears, Cantàbria, Extremadura, Navarra i, des de finals del 2011, del Principat d’Andorra”, assenyala. El programa compta amb una seixantena de maternitats adherides –tant públiques com privades– i assegura que cada any arribin més de 6.000 cordons al Banc de Cordó de Catalunya, un 20% dels quals són de maternitats de fora de Catalunya. “Dels prop de 800 trasplantaments de sang de cordó umbilical que es fan cada any a l’Estat espanyol, més de 200 es realitzen amb material provinent del nostre banc”, comenta.
Disposar d’un emmagatzematge tan important de sang i d’una tipologia tan diversa amplia fins al 90% les possibilitats que un malalt trobi el seu donant compatible, com a mínim si viu al món occidental. “Els trasplantaments més habituals pels quals s’utilitza la sang de cordó corresponen a la leucèmia aguda, en un 70%, seguida d’altres malalties d’immunodeficiència que formen part d’un espectre d’una setantena llarga de patologies”, diu Querol.
ALTRES FUNCIONS
Tal com recorda Sergi Querol, a banda de l’objectiu principal del Banc, orientat a millorar el fons de sang de cordó umbilical tot garantint un producte “segur i eficaç”, des del centre també s’han obert altres línies de treball igual d’importants, entre les quals destaca la de la investigació. Professionals del servei han exportat un seguit de procediments que altres bancs de cordó d’arreu del planeta han assumit com a propis pels bons resultats obtinguts. El mètode per analitzar la capacitat funcional del producte, el mètode de descongelació i el mètode de conservació de les cèl·lules són només tres exemples.
Un altre dels camps d’estudi correspon a les teràpies avançades, en què les particularitats de les cèl·lules de cordó umbilical poden ajudar en determinades regeneracions. Els dos darrers casos dels quals s’han fet ressò des del BST han estat, d’una banda, la producció d’un plasma ric en plaquetes per curar úlceres cròniques del peu diabètic –un projecte que forma part d’un assaig clínic amb pacients de la unitat funcional del peu diabètic de Sant Pau– i, de l’altra, la utilització també de plasma per millorar la visibilitat en pacients amb la síndrome de l’ull sec. Aquest col·liri, que també forma part d’un assaig clínic que es du a terme en deu centres hospitalaris, disposa de factors de creixement ideals per a la reparació i regeneració de teixits i en factors solubles antiinflamatoris.
Sergi Querol destaca que en el camp de la investigació de nous usos de la sang del cordó umbilical queda molt camí per recórrer, però que els estudis i assajos que s’estan duent a terme estan donant resultats “molt esperançadors que: “Ens motiven a continuar.”
. TERESA MÁRQUEZ
mtmarquez@lrp.cat
Una leucèmia als 3 anys
Al fill de Josep Maria Aran, l’Albert, li van diagnosticar leucèmia quan tenia 3 anys. Malgrat el tractament farmacològic, que incloïa quimioteràpia i corticoides –amb uns efectes secundaris importants–, la malaltia no va remetre. “Els metges ens van dir que l’única solució era un trasplantament, inicialment de medul·la òssia, però no en van trobar cap de compatible”, explica Aran, que afegeix que, en canvi, sí que van trobar un cordó umbilical provinent del Banc de Cordó. L’operació li van fer a la Vall d’Hebron i, posteriorment, l’Albert va haver de passar uns mesos en una càmera d’aïllament. “Va ser un procés llarg i dur, però calia evitar el perill d’infecció que es multiplicava perquè el seu sistema immunològic no era prou fort”, assenyala Josep Maria Aran. Va tenir certs problemes de rebuig que va aconseguir superar, “però no va ser fins als tres o quatre anys després de passar pel quiròfan que els metges li van confirmar que havia superat la malaltia”. L’Albert ha començat la universitat i ara només se sotmet a controls periòdics. “Vam tenir molta sort i també vam estar en les millors mans professionals”, assegura.