Alexandre Blasi Boher
“Al dia següent [1 de febrer del 1939] d’haver començat el camí no vaig poder estar-hi molt, ja que per haver marxat en Puig cap a França em va deixar sense subministrament, i me’n vaig tenir que ocupar jo. També va marxar en Garcia, l’encarregat de la mina i home de confiança de l’enginyer. El personal començava a fer el que volia, ja que no tenia cap estímul de ningú. Poc després dels fets relatats i que coincidien aproximadament amb els últims dies de gebrer [vol dir gener] es començava l’evacuació dels tresors de la mina. Si mal no recordo, fou la nit del dia 1 de febrer que es va començar, quan el pas per la Jonquera ja estava millor després de la primera aglomeració. Els dies següents es va treure la part referent al tresor artístic. Aquest era portat cap a un castell que hi havia entre el Voló i Ceret, on poc dies després era enviat amb tren a Ginebra.
En la primera caravana vaig anar-hi jo amb el senyor Giner. Passarem bé fins al Pertús. Allí ens esperaven alguns membres de la comissió internacional. Pujaren uns duaners als camions i ens acompanyaren al castell. Cap a la matinada tornaven a Espanya per preparar noves expedicions que s’anaren realitzant fins a la total evacuació de la mina.
El dia 5 ja quasi bé estava totalment llesta i trobant-me a la mina el senyor Negrín em donà una ordre per anar a buscar gasolina, cosa que així vaig fer. Precisament per aquests dies estàvem de punta un xic amb en Musté, el qual es trobava entre nosaltres com també en Figueres i d’altres companys dels centres. Ell creia que havíem de marxar quan abans. Jo creia al contrari, ja que per anar a uns camps de concentració teníem temps de sobres i mentrestant podíem donar la sensació de col·laborar fins a darrera hora.
El dia 7, el senyor Méndez Aspe em cridà dient-me que calia evacuar ràpidament el tresor de la Generalitat que hi havia a can Perxes d’Agullana. Aquella nit carregarem i a les 4 del matí el ministre m’ordenà que sortís al front de l’expedició cap a on el capità Arizmendi m’ordenés. Arribat al Pertús, m’indicà que continués cap al castell, on degut a la panne [avaria] d’un camió arribarem pels volts de les 12, començant seguidament la descàrrega. Al cap de poc, el senyor Pérez Rubio m’indicà la necessitat d’anar a evacuar el tresor de la Generalitat a Darnius, al mas Descals. Vaig agafar deu camions, negant-se alguns xofers a vindre, ja que el perill era més cada moment. Vaig sortir cap a Darnius passant pel Pertús cap a les sis, i com que en Pérez Rubio m’havia donat una nota per al senyor Arizmendi vaig entrar-hi i ho vaig aprofitar per demanar-li noves del front i em digué: “No sé, no sé.” Jo vaig continuar el viatge després d’haver demanat gent per carregar al capità.
Des del Pertús a Darnius tardarem cinc hores degut al trànsit interminable que hi havia. Al ser a Agullana jo vaig anar a la Vajol per veure si tenien menjar a la cuina, que per res hi trobàrem. Tot el personal era a la frontera. Després vaig anar cap a Darnius, on m’esperaven els camions, trobant tots els ponts del trajecte minats, cosa que m’alarmà un xic sobretot després de preguntar-los-hi si tardarien molt i que em contestessin que si no hi havia res de nou almenys una hora i mitja. Vaig visitar el lloc on es trobava el tresor i vaig comprovar que era immens i molt superior a les possibilitats de temps i camions. Seguidament, començàrem a carregar mentre jo anava a veure el cap de la divisió que allí operava, el qual m’assegurà que de moment no hi havia cap perill.
Els camions un cop carregats sortien de dos en dos cap a la Jonquera amb objecte de formar la caravana allí. Cap a les deu del matí, sortírem amb l’últim camió. Mentre l’anterior anava cap al Pertús nosaltres anàvem a buscar l’equipatge a la Vajol. Ja no poguérem retornar a la carretera general. Estava ocupada pels facciosos i ens agafaren l’anterior camió a pocs metres de la carena. En el que anàvem nosaltres salvàrem el contingut passant-lo per la muntanya. Vaig estar al Mas Cros i encara que no em vaig acomiadar, sabia perfectament que era la meva darrera visita. L’emoció em dominava, però vaig poder dominar-me. De la Pepeta no vaig poder acomiadar-me, cosa que cada dia em sap més greu.
La nit del 9 la vaig passar al Mas Cirval de les Illes, era la primera que passava a França. El dia següent, anava al castell [Château d’Aubiry, Céret] a peu retornant al tard amb un camió per recollir-ho tot. Durant els dies que seguiren, es carregà tot als vagons, que sortí als dos o tres dies cap a Ginebra. Jo em quedava i no pas precisament satisfet de la meva situació, encara que per a molts mils era molt pitjor.”
