ULLS D’ARREU

EL JUDICI I ELS PRESOS

“És una vergonya que faci més d’un any que estiguin en presó preventiva. És increïble.” Així obre foc Ulli Müller, nascuda a Alemanya i amb una visió clara de la situació: “Des del punt de vista polític, era més o menys previsible que pogués passar això després del referèndum. Jo no tenia gaires il·lusions que el procés tirés endavant i que una república fos reconeguda. No era fàcil. I menys amb Rajoy i un govern tan centralista. Des de fa anys hem viscut com empitjorava la situació i l’atmosfera”, opina.

“És al·lucinant tenir els polítics un any en presó preventiva. La situació dels Jordis no me la podia imaginar”, afirma incrèdula Céline Coillard, francesa i establerta a la ciutat des de fa divuit anys. La sentència del Tribunal Suprem potser ja està escrita, segons Rafal Nowak, neurocientífic polonès que treballa en una start-up de Barcelona: “Què passarà ara? Jo crec que s’aplicarà la llei existent. Ho han catalogat com a rebel·lió, sedició i malversació, i aplicaran les penes corresponents a aquests càrrecs. Tanmateix, estem veient que a la resta del món no ho han qualificat així. A Espanya se segueix donant suport a una Constitució molt antiga. Els que estan a la presó van ser els guies, però culpables som tota la gent que va sortir al carrer. Jo crec que només hi ha acció violenta o no violenta. I a la violenta no hi hem arribat... encara”, comenta Rafal.

l’1-O i la violència

Tots cinc van viure amb força intensitat el referèndum i les càrregues policials. “El dia del referèndum jo tenia força il·lusió. Tota la situació no em va deixar freda. A Alemanya, quan hi ha una vaga ja se sap que hi haurà una situació tensa, però per un referèndum...”, recorda Ulli. “No m’esperava tanta violència. No sabia quina seria la resposta de l’Estat. A França sé que la resposta policial és forta, però perquè a França les manifestacions són fortes. La gent demostra el que vol”, reconeix Céline.

“Tinc la doble nacionalitat. Tenia pensat sortir a votar, tot i que el conflicte em quedava una mica lluny. Quan vaig veure els vídeos amb les agressions li vaig dir a la meva dona que havíem d’anar a votar per defensar aquella gent, no perquè fóssim més o menys independentistes”, diu Ricardo Álvarez, mexicà i veí del barri de Vallcarca des de fa dotze anys. “A Polònia no s’arribaria a aquests extrems. Hi ha moviments identitaris, per l’idioma… no independentistes. Però no es castigaria mai la gent amb violència”, afirma Rafal. “A Irlanda del Nord hi havia arguments lícits i il·lícits per justificar la violència. De fet, penso que el que va passar aquí l’1-O va ser un miracle. La gent a Catalunya tenia coneixement de la història a Irlanda i la reacció aquí va ser escollir votar pacíficament”, opina Ray Brock, irlandès i llibreter al barri de Gràcia, i que té com a veí Carlos Carrizosa, diputat de Ciutadans.

retallada de llibertats

Alguns dels estrangers residents al nostre país no estan d’acord amb la deriva de l’Estat pel que fa a la llibertat d’expressió. “La llei mordassa no et permet parlar de tot. En aquest país és impossible donar la teva opinió. La interpretació oberta d’enaltiment de terrorisme ho fa impossible, perquè poden interpretar les opinions com una amenaça”, assegura Ray. “Em sembla ridícul que algú tregui uns llaços grocs perquè no li agraden. Cadascú pot opinar el que vulgui. Crec que s’han tornat bojos. No m’imagino això a França, tot i que ara han fet un «copiar i enganxar» de la llei mordassa espanyola. És un retrocés”, es lamenta Céline.

“Si interpretem un símbol com el que és, llavors el que es vol és lluitar contra aquest símbol, però crec que hi ha altres maneres. A més, el que passa al final és que fins i tot es potencia més aquest símbol. Després de l’1-O ja no pots anar segur a una manifestació. I això és així. Ara vas a una reunió pacífica i no saps com reaccionarà el govern i, per tant, la policia”, diu Rafal. “Crec que la situació està tan crispada que no pots dir-hi la teva. Si escrius un tuit i molesta algú pots anar a la presó o a l’exili”, afirma Ricardo.

com ens veuen al món?

“És una de les trampes més grans del segle XXI: imaginar que Espanya és una democràcia normal. És un engany. Europa sap que el PP és un grup de gàngsters professionals. Espanya fa més de trenta anys que forma part de la UE i no ha canviat res. No tenen les eines per fer-ho. I la UE no diu ni fa res”, creu Ray. “Potser hi ha gent normal a Espanya que sap què ha de fer, d’una manera normal i sense entrar en un procés jurídic, per combatre l’independentisme. Però no poden perquè des de l’inici de la democràcia a Espanya tenen por dels feixistes. El racisme envers els bascos i catalans a Espanya és increïble”, afegeix.

“El nivell democràtic a Espanya és un problema. Hi ha molta gent que pensa que el que s’ha fet a Catalunya és un delicte. Com pot ser que aquesta gent hagi arribat a aquesta conclusió? Em sorprèn molt l’«a por ellos». Vaig sentir en un debat que a França no hi ha hagut mai democràcia. El que s’ha fet és donar una mica d’informació, cultura i educació a la gent perquè reconeguin uns líders. I al final la gent acaba només acatant el que diuen aquests líders. Aquí també. Vox i Ciutadans diuen que s’ha d’atacar Catalunya. I tothom diu que sí. Crec que s’han tret la màscara”, opina Céline. “I és que el tema de Catalunya fa guanyar vots a Vox”, afegeix Ulli.

“Si tens en compte que la Transició no ha sigut una transició… Espanya és una societat molt conservadora. Vox n’està sent l’exemple. És una societat que sempre ha estat feixista i franquista”, assegura Ricardo. “Potser a Espanya no s’interpreta correctament la democràcia. El més normal és que mani la majoria. De vegades interpreten que han de manar ells, per la força”, assenyala Rafal.

manipulació mediàtica

“Hi ha gent, per exemple de Ciutadans, que parla d’un Ulster a Catalunya… No tenen ni puta idea del que és violència de veritat. No tenen experiència del feixisme real d’un estat. Hi ha molta gent que fa la seva interpretació del que ha passat al País Basc i el que passa aquí. La gent utilitza la paraula nazi i no té ni idea del que significa realment”, afirma Ray, que té clar quin és un dels grans enemics de l’independentisme: “La televisió espanyola em fa por. La tendència que es crea, la manipulació, politització, folcklorització… On et pots queixar de les actuacions dels mitjans de comunicació? I de la policia?”, afegeix.

“Crec que hi ha desinformació per part de les dues bandes. Sento independentistes que diuen que ens estan reprimint. La repressió forta és la que hi ha en altres països. No en tenen ni idea. La situació social a Catalunya és molt millor que en altres llocs. I amb això no estic justificant el que ha fet el govern espanyol. Trobar la informació adequada és complicat i és important de contrastar”, diu Ricardo.

TRANSICIÓ POC EFECTIVA

“El tema del Valle de los Caídos és increïble. Però no és el més important...”, opina Ray. “A cap país tot és bonic i perfecte. Jo veig Espanya com un país molt dividit. Viuen des de fa quaranta anys dues realitats molt diferents. Ha passat al llarg de la història, des de la Guerra Civil. Una part és feudalista i l’altra és progressista, demòcrata… Durant la Transició, el conflicte es va mantenir. En cada família hi ha bàndols. Són dues posicions de la societat, dos models”, assegura Ulli. “No és que les ferides estiguin encara obertes. És que estan infectades”, incideix Ray.

hi ha justícia a espanya?

“El judici ja és injust i em sembla una barbaritat. A Espanya la condemnaran a Europa, però els polítics, amb família, passaran molts anys a la presó. Com pot estar un representant polític o civil en presó preventiva des de fa tant de temps i el grup que va violar una noia d’una forma bàrbara al carrer? Això sí que és un perill real”, es queixa Céline. “O que un home que ha matat el seu fill de dos mesos estigués al carrer”, afegeix Ray. “A Irlanda el que diu un policia en un judici pot ser una mentida. Perquè en són capaços. Aquí no. És impossible que un Guàrdia Civil pugui mentir. No sé com funciona aquí, però a Irlanda ni el jutge ni ningú té l’opció de vetar l’entrada a un judici a un observador internacional”, recorda Ray. “Tenen por perquè ja hi ha hagut una interpretació de la justícia europea diferent. Potser tenen por que un observador no estigui gaire d’acord amb el que passi”, explica Rafal.

què fa europa?

“Em sorprèn com la UE es posiciona amb Veneçuela i sobre el que passa aquí encara no ha dit res”, es lamenta Céline. “Si hi hagués interessos financers i econòmics farien alguna cosa. Mentre no es doni aquest cas, Europa no farà res”, diu Ray. “La UE és molt centralista i gens progressista. A la primera televisió d’Alemanya es parla dels catalans com separatistes nacionalistes. No s’intenta entendre una mica tot el procés. Pensen que els que tenen més diners es volen separar i ho relacionen amb un nacionalisme de dretes. No es parla de república ni d’idees avançades. Només que Espanya no ho permet. Saben que els següents serien els bavaresos. Això sí, els excessos de violència sí que es van veure malament i com una cosa exagerada”, diu Ulli.

“La gent de fora d’Espanya no sap que això no és un moviment de dretes, que només vol fer fora els estrangers. No és així, és molt transversal”, comenta Céline. “CiU és el mateix que el PP. Hi ha gent corrupta i de dretes a tot arreu. Aquí també hi ha corrupció. Hi ha molta ingenuïtat dins l’independentisme. Creuen que si ens convertim en una república, serà d’esquerres”, assegura Ricardo.

QUINA ÉS LA SOLUCIÓ?

“Si la situació segueix així no hi haurà una altra solució que la desobediència. Jo hi estic a favor. Ho vam intentar amb l’Estatut i va fracassar. No hi ha hagut diàleg. Només monòleg: «No, no i no.» I Europa s’ho mira. De tota manera, fan falta sacrificis i crec que hi ha molta gent que no està preparada. Totes les revolucions han necessitat sacrificis, com la del mur de Berlín o la independència de Kosovo. Hi ha gent que està disposada a sortir al carrer, però no a fer un pas més”, creu Rafal. Més directa es mostra Céline: “S’haurien de bloquejar les fronteres, no deixar passar els camions...”

“No hi ha una majoria independent i això fa que perdi força. Per ara ho veig impossible, tot i que crec que la desobediència podria ser una opció. Però ara no hi ha les condicions socials per fer-ho”, opina Ricardo. “A curt termini no s’aconseguirà res. Fa falta una majoria, per exemple al cinturó de Barcelona, tradicionalment d’esquerres. No s’ha sabut convèncer més gent per a un projecte, que també és de la classe mitjana. Jo prefereixo una Espanya unida i governada per l’esquerra, amb una altra gent, que una Catalunya independent amb CiU. CiU són catorze famílies catalanes que segueixen governant el país”, conclou Ulli.