De ‘Marxa’ per manresa

“Fa molt de fred, però l’ambient és molt xulo perquè hi ha els tractors, les pancartes, la gent fa molta pinya...” És la Marina Badia, de 28 anys i nascuda a Manresa. Són les 7.45 del matí de dimecres. La Marina està amb el seu pare a la sortida de Berga per cobrir una de les tres etapes d’un dels trams de les Marxes per la Llibertat. Abans hi ha hagut coca i xocolata. Les motos obriran camí a una gentada procedent de Berga, Solsona, Artés, la Cerdanya, Matadepera, Sant Cugat... “Llibertat presos polítics!” és el càntic que inicialment escalfa el gruix del grup, que aviat sentirà a l’asfalt la calor de mig matí. Menys roba.

Els més previsors com la Marina i el seu pare porten aigua i fruita per dinar a Navàs, on a la una del migdia espera l’avituallament. La marxa és festiva, popular i absolutament pacífica. I la gent ho celebra, tot i que sap que no totes les manifestacions arreu del país estant tenint aquest format: “Això és bo per fer-nos sentir i reivindicar-nos, però una mica de revolució com dilluns, amb el tsunami, també està bé. Era una empenta que feia falta”, assegura la Marina. D’altres potser no volen debatre sobre hipotètiques radicalitats. Simplement gaudeixen l’experiència amb la colla: “És molt maco. La gent et saluda, fas equip i veiem que tothom va en la mateixa direcció. De tota manera, si no ens aixequem entre tots i fem alguna cosa...”, admet el Pere, de la Pobla de Lillet i de 48 anys, que s’ha incorporat a la tarda amb uns amics a la marxa des de Navàs.

La Mercè i el Pau, de 62 i 45 anys, reconeixen que les cames a mitja tarda ja no van tan lleugeres com al matí, però aguanten a la perfecció i van “per feina”. “S’ha de fer. És una vergonya. O fem alguna cosa o això se’n va a la merda.” Clar i català. Així ho assegura el Pau, que quan ha sortit al matí a primera hora de la Cerdanya ha patit encara molt més fred que quan ha arribat a Berga. “És un moment crític. Sentia que havia de ser-hi”, afegeix el Martí, un dels més ben equipats de la llarga manifestació, amb una gran motxilla i tots els complements necessaris, i un dels valents que farà les tres etapes després de baixar de Tolosa.

I és que a la C-16 avui es pot trobar de tot: públic familiar, excursionistes, colles de jubilats (com la dels Intrèpids d’Artés), joves, nadons, gent en bicicleta, gossos... L’aturada obligada i necessària en una estació de servei, un cop passada la barriada de la Butjosa de Sallent, a poc més de 15 km de Manresa, és més que ben rebuda. “Anem bé i hi ha molta gent. És molt maco el que estem fent avui. És que no hi ha dret amb el que està passant”, asseguren les dues Pilar, de 65 i 63 anys, que tot i l’edat van a bon ritme i no pateixen la calor. Una calor que ja ha provocat dues lipotímies. No és una distància fàcil. La Rosa, manresana i rodejada d’un grup de set amigues de l’àmbit sanitari, s’ho pren amb força alegria i ho gaudeix com una festa: “És molt guai. La gent ens rep als pobles. Ens ha emocionat veure un senyor plorant”, explica al grup. Més jovenetes, de 20 anys, són la Maria i la Marta, esportistes i acostumades a fer muntanya. Tot i la seva edat, ja estan patint “a les articulacions”. L’asfalt no perdona. “Almenys ens fem sentir, encara que no serveixi per res”, diuen. I bé que es fa sentir la marxa quan a les set del vespre arriba a Manresa: la sirena dels bombers dona la benvinguda, emotiva interpretació d’Els segadors de la columna central i batucada per fer pas a la carretera de Vic, on la gent a les voreres s’amuntega ovacionant els herois. “Ho hem petat. Crec que ha estat un èxit desbordant”, explica Manel Escobet, responsable de l’ANC. Demà més, cap a Sant Quirze. Seguim!