Marcats per una pilota de goma

Escopeters de la Policía Nacional van buidar l’ull a quatre persones per l’impacte de bales de goma durant la setmana de protestes. El primer va ser un jove de 22 anys d’Artesa de Segre, que va resultar ferit el dilluns 14 d’octubre durant l’actuació policial a l’aeroport del Prat. Pocs dies després, la Conselleria de Salut confirmava tres casos més, ingressats a l’Hospital de Sant Pau, un d’ells el d’un jove de Vic, que finalment tampoc va poder salvar l’ull. Tots quatre fa un parell de setmanes que van ser donats d’alta, però les ferides costaran de cicatritzar. I no només les físiques. “Estem parlant d’una situació irreversible, es perd el 50% del camp visual i en algunes ocasions cal aplicar cirurgia per reconstruir l’òrbita”, diu l’oftalmòleg Ferran Mascaró, que ha tractat algun dels ferits i va promoure que la Societat Catalana d’Oftalmologia fes un comunicat alertant de la gravetat de les lesions que provoca l’ús de les pilotes de goma.

“L’impacte és tan fort que quan entra dins l’òrbita comprimeix l’ull i el contingut surt a fora com si fos un globus”, explica, i afegeix: “Quan ens arriba un cas així es netegen les parts internes i es recobreix amb un implant perquè faci el mateix volum que l’ull perdut”. Posteriorment serà l’ocularista qui hi posarà la pròtesi substitutiva. Mascaró lamenta que no s’hagi donat la importància necessària al fet que en pocs dies quatre persones hagin perdut l’ull en manifestacions al carrer. “Casos com el d’Ester Quintana i Roger Español van tenir un gran impacte en la societat, i ara que se n’ha multiplicat el nombre han passat pràcticament desapercebuts”, comenta l’oftalmòleg, que ho vincula al fet que en aquells dies “l’allau d’informacions va desbordar el món periodístic”. Tot i això, el professional insisteix en les conseqüències de la pèrdua d’un ull per a les persones afectades. “Tenir dos ulls ens permet veure en tres dimensions, i quan se’n perd un, la persona ha de tornar a aprendre hàbits tan bàsics com posar-se aigua en un got. S’han d’adaptar a viure en dues dimensions i això es pot allargar un any”, comenta, a banda de precisar que també els incapacita per a determinades feines o els dificulta tràmits com el de treure’s el carnet d’identitat.

Mascaró valora positivament que les pilotes de goma ja no siguin utilitzades pels Mossos, però recorda que encara no hi ha estudis sobre quines poden ser les conseqüències de l’impacte sobre el cos dels projectils de foam que sí que formen part de l’utillatge del cos policial català. “L’efecte sobre l’ull depèn de la densitat i de la velocitat de l’objecte amb què impacta, i en aquest cas la pilota sempre farà més mal.”

Entitats d’afectats per l’ús dels projectils llançats per les brigades policials antidisturbis, com STOP Bales de Goma i Ojocontuojo, s’han posat a disposició dels darrers quatre ferits en matèria d’assessorament i informació. Òscar Alpuente, un dels seus membres, destaca: “Els nous casos ens fan reviure en primera persona tot el que hem patit.” “Quan un policia et buida un ull, el concepte del bé i del mal et canvia”, afirma. A Alpuente, el va disparar un agent dels Mossos durant la celebració del triplet del Barça. Era el 28 de maig del 2009. “A l’altura de l’edifici de la Borsa de Barcelona es van aturar dues furgonetes. Van baixar els agents i van disparar cap on era jo. No recordo res més que el cop”, resumeix. Tenia 28 anys i en va trigar vuit a portar el mosso a judici. El van absoldre. “Es criminalitza les víctimes, i m’alegro que la societat comenci a conscienciar-se que hi ha abusos policials, encara que, malauradament, sigui a canvi que més gent perdi l’ull”, assenyala, i afegeix: “Vaig continuar amb la meva vida, perquè no volia que aquell episodi em condicionés, però emocionalment quedes molt tocat.”

TERESA MÁRQUEZ

mtmarquez@lrp.cat

.