Primer balanç de danys

PRECEDENTS

“En aquest cas la denúncia social ha estat més sonada, però ja hi havia precedents de detencions indiscriminades, com les de la vaga general del març del 2012 fetes pels Mossos, controlats llavors per Felip Puig”, assenyala, i afegeix: “La llei diu que les mesures cautelars contra una persona han d’estar molt ben justificades, perquè tancar un ciutadà a la presó no hauria de ser fàcil.” Ramon Maria Sans, de Juristes per la República, considera que la resposta judicial als aldarulls i les protestes per la sentència del procés “mostra com s’ha pervertit la interpretació del Codi Penal i de la llei d’enjudiciament criminal”. Sans revela que els atestats policials sobre els quals el jutge d’instrucció ha decidit l’empresonament “sovint han estat exagerats, no tenen cap rigor i el contingut és pobre en dades”. L’advocat atribueix aquesta falta d’imparcialitat de funcionaris públics com són els agents de policia “al fet que davant del principi sagrat de la unitat d’Espanya tot s’hi val” i precisa que aquest “és un argument perillós, perquè no garanteix on és el límit d’actuació i amenaça la llibertat d’expressió”. Sans coincideix amb Pellicer que les defenses veuen en l’Audiència “l’últim bri d’esperança per posar les coses al seu lloc”. “Com es pot adduir risc de fuga a un pare de família, amb feina fixa i arrelament evident?”, es pregunta l’advocat, que critica amb fermesa mesures complementàries com ara la retirada del passaport i la prohibició de participar en manifestacions.

Els professionals d’Alerta Solidària i Juristes per la República s’autodefineixen com a “advocats de trinxera” i alerten que la perversió del dret penal “ara ha tocat als joves i hi ha hagut una cacera de bruixes”. “Parlem d’atestats que es fan servir per culpabilitzar persones diferents, la incorporació d’objectes que no pertanyen als acusats i de lesions injustificades”, assenyalen. De moment, només s’ha fet pública una denúncia d’un detingut contra agents de la Policía Nacional. Ambdós advocats són cauts quan se’ls pregunta si creuen que n’hi haurà més. “Passarà un temps abans que els afectats no es decideixen a interposar-ne més, perquè saben que s’exposen a una contradenúncia per part de la policia, però la mala praxi no pot quedar impune”, comenta Sans.

Precisament, els advocats valoren positivament la resposta del conseller d’Interior, Miquel Buch, d’obrir expedients per investigar si els Mossos van actuar correctament durant els disturbis. Ho valoren, però no creuen que acabin en sancions greus ni en expulsions del cos. “S’hauria de fer una neteja a fons, però s’agraeix aquest interès a depurar responsabilitats atesa la falta absoluta d’autocrítica del ministre en funcions, Fernando Grande-Marlaska, sobre la resta de cossos policials”, considera Pellicer.

Les nombroses imatges aparegudes als mitjans i a les xarxes socials de policies carregant en grup contra joves manifestants van provocar la reacció de diferents entitats molt crítiques amb l’actuació dels Mossos i la Policía Nacional. Algunes ho van fer palès a través de comunicats i d’altres van preferir sortir al carrer i unir-se a les protestes de manera organitzada. És el cas del Col·lectiu Mares i Àvies per la República (MAR), nascut el 19 d’octubre passat. “Era la millor resposta davant la brutalitat policial contra els nostres joves, que quan volen exercir el seu dret a la manifestació reben com a resposta els cops d’un sistema repressiu”, explica la portaveu de l’entitat, Montserrat Piquer. El col·lectiu, que s’ha anat distribuint en xarxa pel territori amb el lema “si toqueu el nostre jovent, trobareu les mares a primera línia”, van prendre part en diverses mobilitzacions i porten com a tret distintiu un mocador vermell.

PROTOCOL EN MARXA

L’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) va posar en marxa el 30 d’octubre un protocol de visites als centres penitenciaris on estaven reclosos els detinguts per les protestes. Un equip de cinc persones va realitzar visites individualitzades fins a la primera quinzena d’aquest mes i va recopilar informació per dur a terme un informe exhaustiu que veurà la llum a principis del mes de desembre. El director de l’Observatori, Iñaki Rivera, avança que el tracte als centres penitenciaris “és exquisit, com ho hauria de ser sempre”. En concret, s’han visitat interns a les presons de Mas d’Enric, a la demarcació de Tarragona; Puig de les Basses, a Girona; Ponent, a Lleida, i Wad-Ras, Quatre Camins i Brians 1, a Barcelona. “Quan vam començar teníem constància de 28 persones empresonades, de les quals vam tenir permís per avaluar la situació de 22, totes elles molt joves”, assenyala Rivera. Se’ls va omplir una fitxa amb una trentena de preguntes que recollien des del moment de la seva detenció i fins a l’entrada a presó amb la recopilació de dades sobre qüestions com en quines condicions l’havia detingut la policia, com havia estat el trasllat dins del vehicle policial, quin havia estat el tracte dins la comissaria i com havia passat la nit a les dependències policials.

“En tots els casos, quan se’ls va fer la visita mèdica hi havia agents dins de la consulta, un fet especialment greu perquè està expressament prohibit pel protocol d’Istanbul de prevenció de la tortura i els maltractaments policials”, destaca el director de l’OSPDH. Iñaki Rivera revela que els empresonats es van sentir intimidats davant la presència dels agents a l’hora de descriure al metge l’origen dels cops o les ferides que presentaven. “Hem d’acabar l’estudi, però tothom amb qui hem parlat relata una situació semblant de violència física i psicològica durant les detencions i fins i tot durant l’arribada al centre penitenciari”, comenta Rivera.

En aquest sentit, i ateses algunes queixes que es van fer virals a les xarxes socials sobre l’entrada de policies durant les visites mèdiques dels detinguts, el mateix Departament de Salut va fer un comunicat en què assenyalava que “els cossos i les forces de seguretat als dispositius sanitaris no poden vulnerar injustificadament el dret a la intimitat dels pacients ni suposar un obstacle per al normal desenvolupament de l’activitat sanitària”, i reconeixia que hi havia hagut una irregularitat en el servei d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona. Salut també va fer balanç de les assistències mèdiques realitzades durant la setmana del 14 d’octubre. Un total de 593 persones, de les quals 116 van ser mossos d’esquadra i 110 agents de la Policía Nacional. El balanç incloïa, com a casos més greus, el d’una noia que va patir un traumatisme cranioencefàlic, un antiavalots amb una fractura al crani per un impacte al casc, quatre persones amb la pèrdua d’un ull i dos casos de joves que havien perdut massa testicular presumptament per impactes de bales de goma.