El dossier

Front comú contra la repressió

Tretze organitzacions s’uneixen per bastir una estratègia compartida davant la repressió de l’Estat espanyol contra l’independentisme

El punt de partida és la Conferència Nacional Antirepressiva del dia 2 d’octubre a la Universitat de Girona, però les entitats que treballen per plantar cara a la repressió de l’Estat tenen clar que anant per lliure no se’n sortiran i que ha arribat el moment de bastir una estratègia comuna des de la societat civil. La jornada de dissabte és una iniciativa de la sectorial de persones represaliades de l’ANC que en poc temps va aconseguir la complicitat de dotze organitzacions més. “Anàvem analitzant la situació i, aleshores, ens vam adonar que hi ha grups i grupets i entitats grans i petites que estan treballant contra la repressió, però que l’única manera de fer-hi front és organitzant un front comú”, explica Elisenda Romeu, una de les impulsores.

Des de l’ANC es contacta amb altres grups organitzats d’arreu dels Països Catalans i la resposta és tan immediata com satisfactòria. La idea parteix de l’Assemblea, però ràpidament es consolida un grup de tretze entitats que ja són el motor de la Conferència Nacional Antirepressiva: a més de l’ANC, hi ha Òmnium Cultural, l’Associació d’Advocats d’Osona en Defensa dels Drets Humans, l’Associació Memòria Contra la Tortura, Bages pels Drets Civils, la Càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la Universitat de Girona, el Col·lectiu Mares i Àvies per la República, la Comissió de la Dignitat, la Coordinadora de l’Advocacia de Catalunya, la Plataforma Defensem l’1 d’Octubre, la Plataforma 3 d’Octubre, el SEPC i la Xarxa Antirepressió de Familiars de Detingudes. A banda d’aquestes organitzacions, hi ha mig centenar d’entitats que hi donen suport i es preveu que la xifra anirà creixent a mida l’activitat avanci.

Els objectius amb què es funda aquest moviment col·lectiu són molts clars: posar en comú les iniciatives antirepressives que hi ha actualment, construir un espai de coordinació, de bona comunicació i confiança entre els diferents àmbits implicats i, entre d’altres, treballar per fixar una estratègia comuna tant contra la repressió de l’Estat espanyol com contra l’acció de qualsevol altra administració. Aquest front comú parteix amb la voluntat de consensuar estratègies de lluita en diversos àmbits: l’internacional, el paper de les famílies, el suport jurídic, les presons i l’exili, el suport psicosocial i l’organització institucional.

I aquests seran alguns dels punts sobre els quals pivotaran les taules que integren la jornada de dissabte. L’acte d’obertura du per títol L’Estat espanyol, un estat opressor i comptarà amb les intervencions dels exdiputats Albano-Dante Fachin i David Fernàndez i de la doctora en dret i experta en drets humans Neus Torbisco-Casals. Les sis taules de debat, que arrenquen al matí i s’aniran succeint fins a ben entrat el migdia, són les següents: El paper de la repressió; La violència de la repressió; Impacte emocional i eines de suport; El paper de la defensa jurídica; Els familiars de les persones represaliades i, finalment, La resposta organitzada contra la repressió. Les aules estaran al cinquanta per cent de la seva capacitat per complir totes les mesures de prevenció imposades per la covid. Hi haurà espais complementaris per seguir algunes sessions de forma telemàtica. Cal inscripció prèvia per poder assistir-hi.

Malgrat que la gran majoria de represaliats que es trobaran a Girona ho són per la seva condició d’independentistes, els organitzadors de la jornada també obren les portes a les persones que han patit repressió per qualsevol altre motiu vinculat a la dissidència política. “A ningú se li pregunta per la seva ideologia. Tenim molt clar tot el que ens uneix”, afirmen des de l’organització. Si es prioritza l’atenció als represaliats independentistes és perquè des de l’1 d’octubre del 2017 ja es comptabilitzen més de 4.000 persones que han estat castigades, amb diferent mesura, per formar part de la causa independentista. “No en podem saber la xifra exacta, perquè hi ha molta gent que prefereix que el seu cas no es conegui per por de les conseqüències, però tenim clar que els represaliats ja superen la xifra de 4.000 persones”, assegura Elisenda Romeu.

Els impulsors de la Conferència volen convertir la repressió en una eina de lluita per aconseguir la independència. A la classe política, de moment i pel que sembla, no se l’espera. A les taules no hi ha cap representant del govern. En la presentació de la Conferència Nacional Antirepressiva, feta a l’antiga presó de la Model, els organitzadors van presentar un manifest on avisen que la repressió només s’acabarà quan se superi el conflicte amb l’Estat i les instàncies que el sostenen, com la monarquia, l’Ibex-35 i l’aparell politicojudicial. “Hem d’estar preparats per a una lluita que encara no ha acabat”, exclamen.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor