Pagesia en perill d’extinció

el punt de partida

“Els joves han de tenir present que la societat s’alimenta dels productes que fa la pagesia i que sempre faran falta pagesos. Si entre tots aconseguim equilibrar la cadena i repartir costos i beneficis en parts proporcionals per a tots els actors que hi intervenen, la de pagès és una activitat amb futur, perquè ens hem d’alimentar i el món s’està complicant molt per no veure la importància que té tenir el rebost a casa”, diu Oriol Anson, secretari d’Agenda Rural del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya. Des del departament són conscients que actualment la cadena alimentària està desequilibrada i que cal treballar en aquest equilibri per fer viable el futur del sector, i per animar els joves Anson insisteix a remarcar: “Que el sector primari, com a primera baula de la cadena, és i serà sempre necessari és evident. I, a més, és un sector on no hi pot haver deslocalitzacions.”

Que no es pagui un preu just a pagesos i ramaders és la mare de tots els mals, i des dels sindicats agraris també es queixen que la llei de la cadena alimentària –de competència estatal i recentment revisada– continua afavorint els interessos econòmics de la gran distribució. De fet, des d’Unió de Pagesos han recorregut contra una part de la normativa. Des de Catalunya sí que es té competència sobre el control del compliment de la llei i, en aquest sentit, des d’Acció Climàtica han anunciat una primera onada d’inspeccions, amb una trentena de controls, per comprovar el compliment de la nova normativa, sobretot en sectors com el lacti, el vitivinícola i el cítric, que són dels que tenen una situació més crítica a la baula productora i on hi ha més diferència entre el que percep el productor i el que paga el consumidor.

Al marge de la feina que s’ha de fer des de les administracions, el secretari d’Agenda Rural recorda que per aconseguir aquests preus justos també hi ha una responsabilitat social: “Això és un cosa de tots, i com a societat també hi tenim una responsabilitat, reconeixent la feina que fan i prioritzant la compra i el consum de productes de proximitat”, sentencia.

Ester Gomis, pagesa de 44 anys, va fins i tot més enllà i reivindica la compra de proximitat com a garantia de salut: “Aquí tenim uns controls molt estrictes pel que fa a l’ús de fitosanitaris i traiem al mercat productes sans, cosa que no passa amb les importacions que ens arriben de segons quins països”, lamenta.

INCENTIUS PER A JOVES

Que qui treballa la terra en pugui viure és un punt de partida imprescindible, però fomentar el relleu generacional és també la clau de volta per revertit la situació. Actualment són diverses les iniciatives, i tot i que tenen bona acollida, les xifres continuen sent massa petites. Des de la Generalitat un dels principals instruments és el pla de desenvolupament rural (PDR), que busca promoure una política estructural dirigida al món rural, posant l’accent, precisament, en els sectors agrari i forestal. El PDR se centra en la incorporació de joves i en les inversions per millorar la competitivitat de les activitats agràries desplegant la metodologia LEADER, que proposa la dinamització de l’economia rural a iniciativa del mateix territori. L’anomenen el segon pilar de la PAC (política agrària comuna) perquè està cofinançada amb el Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER). Traduïda en xifres, aquesta iniciativa quantifica en 2.260 els joves que des del 2015 han rebut l’ajut de primera instal·lació de joves agricultors. També des del 2015 s’han abonat 6.507 expedients d’ajuts de la PAC a beneficiaris joves (218 milions) i 3.317 beneficiaris joves han rebut ajuts a la sostenibilitat per valor de 37,7 milions. A través dels ajuts LEADER s’han generat 1.029 llocs de treball des del 2016.

A banda dels ajuts econòmics hi ha altres programes i eines com ara El Planter, una oficina virtual on hi ha concentrada tota la informació que els joves necessiten per incorporar-se al sector agroalimentari i rural, des d’ajuts i formació fins a experiències compartides o assessorament. Una altra eina és el Projecte Odisseu, un programa que té com a objectiu facilitar el retorn i l’atracció de talent als territoris rurals. També hi ha Viure a Rural, un programa que assessora i ajuda aquelles persones que vulguin establir-se al món rural. En una línia similar hi ha el Cowocat Rural, un projecte que promou l’atracció i la retenció de talent als territoris rurals establint una xarxa d’espais i ecosistemes de coworking en entorns rurals de Catalunya per promoure el treball conjunt i la cooperació empresarial.

Des de les administracions, les ajudes per incentivar la incorporació de nous pagesos estan totes pensades per a joves, però des de la Secretaria General d’Agenda Rural, Anson reconeix que caldrà repensar l’estratègia perquè també es puguin acollir a aquestes mesures persones que superin els 40 anys, per tal de facilitar la incorporació de més gent al sector, ja que amb els menors de 40 no n’hi ha prou.

Tot i les ajudes, per a una persona jove es fa difícil iniciar de zero un projecte de vida en l’agricultura o la ramaderia perquè cal una inversió inicial molt forta. “De joves que es voldrien dedicar a fer de pagesos n’hi ha més dels que ens pensem, però més enllà de fer front a les conseqüències actuals del canvi climàtic tenim unes lleis que no estan pensades per protegir els joves. Les ajudes de la PAC, per exemple, beneficien grans empreses i lobbys en lloc dels joves que volen arrencar”, diu Ester Gomis, que també és membre de l’Associació de Dones del Món Rural.

Una mesura per pal·liar-ho és el registre de terres en desús, definit dins la llei d’espais agraris que es va aprovar el 2019. Anson explica que passat l’estiu esperen tenir enllestit aquest registre que recollirà les terres que s’han anat abandonat per posar-les a disposició del sector, ja sigui per ampliar les seves explotacions, fer-les viables o facilitar que joves que no tenen terres puguin començar l’activitat agrícola a través d’aquestes finques abandonades. “Es tracta de fomentar l’intercanvi entre el que té la terra abandonada i el que la necessita a través d’uns lloguers que siguin justos per a les dues parts”, remarca el responsable del departament.

la GESTIÓ DEL TERRITORI

Les conseqüències de l’envelliment del sector primari i l’abandonament de les explotacions agrícoles i ramaderes no només va en detriment de la sobirania alimentària del país. De la feina dels pagesos, també en depèn la gestió del territori, i sense els camps conreats –el que s’anomena el paisatge mosaic–, les conseqüències del canvi climàtic encara poden ser més catastròfiques perquè, per exemple, en el control d’incendis la gestió prèvia del territori és clau. “Cal una decisió política de país. El que no podem és fer alarmisme i després no fer res. Com consumim, com planifiquem el futur, com gestionem el territori... Tot això influeix, i cal tenir una visió general de com volem que sigui el nostre país d’aquí a vint anys i prendre ara les decisions”, diu Marc Castellnou. És l’inspector en cap del GRAF dels Bombers de la Generalitat, una de les persones que més bé coneix el terreny forestal del país i un defensor del paper clau de la pagesia i del mosaic agrícola que resulta de la seva feina com a eina bàsica per preservar el territori.

Avui dia, a Catalunya hi ha moltes zones boscoses i, en canvi, de terreny agrícola cada cop n’hi ha menys. “Aquí només tenim 0,19 hectàrees per habitant de mitjana, que és la meitat de la mitja estatal, i no ens podem permetre perdre més superfície agrària útil”, reclama el coordinador Nacional d’UP, Joan Caball. Fa referència, sobretot, a l’amenaça que suposa per als pagesos el nou pla de renovables si es propicia que aquest tipus d’energies s’instal·lin en zones de conreus. “Hauríem de mirar de planificar-ho correctament per no carregar-nos més terra de conreu”, reclama, alhora que també denuncia que si no hi ha un canvi de criteri, al propietari d’un terreny li surt molt més a compte llogar-lo a una empresa perquè hi posi plaques que no pas a un pagès.

“Aquesta és una realitat que tenim, i des del departament hem intentat posar-hi seny des del primer dia; per això hem establert uns criteris de valoració d’aquests projectes i hi ha unes normes que es van incorporar en la darrera modificació del decret per preservar en la mesura que es pugui l’espai agrari”, respon des del govern Oriol Anson, que afegeix: “Hem de fer la transició i hem de ser sobirans energèticament, però també hem de tenir el màxim autoabastiment alimentari i, per tant, preservar els sòls agrícoles i les explotacions agràries.”

També hi ha altres actuacions de planificació estratègica territorial que van en detriment del sòl rústic actual. A l’Alt Camp, per exemple, Territori haurà de replantejar el pla director urbanístic de la plana de l’Alt Camp, que preveia la planificació de 835 hectàrees industrials als termes de Valls, Alió, Vila-rodona i el Pla de Santa Maria perquè a dos dels quatre municipis afectats –Valls i el Pla de Santa Maria– hi ha hagut protestes per les afectacions que té sobre zones de conreu.

L’agenda rural

Parlar de pagesia i de gestió del territori condueix a parlar, de manera implícita, de despoblament i de reequilibri territorial. Un 43,3% de la població catalana està concentrada als municipis del litoral, que només representen el 6,7% de la superfície del país. A Catalunya dos de cada tres municipis tenen menys de 100 habitants per quilòmetre quadrat, i un 35% de la superfície total del país està ocupada per només un 1% de la població. Reequilibrar el país és bàsic per a la supervivència dels mateixos municipis i també una eina més per facilitar el relleu generacional al camp. L’eina que ha de servir per planificar les polítiques d’equilibri i cohesió territorial del país és l’Agenda Rural de Catalunya, un full de ruta que identifica necessitats i reptes del territori rural i que després de mesos de treball precisament aquest dimarts ha rebut el vistiplau del govern. La setmana passada el mateix president Pere Aragonès, acompanyat de la consellera Teresa Jordà, explicava durant la presentació que se’n va fer al municipi de Tora que l’Agenda “és una eina imprescindible per transformar Catalunya” i que ha de servir perquè “tota persona pugui desenvolupar el seu projecte de vida des de qualsevol punt del país”.

És precisament el secretari d’Agenda Rural, Oriol Anson, qui fa temps que treballa en la confecció d’aquesta agenda que, tot i que va molt més enllà del món agroalimentari, sí que inclou mesures que afecten directament el sector primari, com ara la recuperació del mosaic agrosilvopastoral. “Els que treballen al sector primari ja hi són [a les zones poc poblades], ara ens interessa la diversificació i la dinamització de l’economia d’aquest territori perquè hi vagi més gent”, explica Anson. Es tracta de crear oportunitats, lligades o no al sector agrari, per atraure població, i per aconseguir-ho, un cop identificades les necessitats, caldrà que tots els departaments del govern hi apliquin les mesures que els interpel·len: salut, educació, transports públics, serveis a la gent gran són alguns dels reptes que hi ha sobre la taula. “Al final, la gent marxa dels pobles petits perquè no té serveis”, matisa Anson, que posa com a exemple el que està passant amb la gent gran i els caixers automàtics. Per això “l’agenda pretén que el flux entre la gent que hi va i la que en marxa sigui positiu”, recorda. En el cas concret de pagesos i ramaders, Anson els reconeix “el paper fonamental que tenen en la gestió del territori”, i en aquest sentit insisteix a dir: “El repte que tenim per a la gent que es dedica al sector primari és que tinguin les millors condicions possibles perquè l’abandonament del sector primari no és perquè deixi d’agradar l’activitat, sinó perquè els números no surten”, i conclou: “Venent per sota del preu de cost no hi ha futur ni en la pagesia ni en cap altre sector.” L’esperança és, doncs, fer que funcioni la llei de la cadena alimentària.