“Ningú t’obliga a adoptar; pensa abans de fer-ho”

Espai de Gats, físicament, es va obrir el 2016, però es va crear el 2015. Som una associació sense ànim de lucre i l’objectiu és donar visibilitat als gats adults, els que malauradament queden invisibles als centres d’acollida, les protectores, els refugis. Es tracta que trobin una família.

Fins al moment, els cat cafès eren coneguts sobretot al Japó. Amb la diferència que nosaltres hem barrejat el seu format amb la protecció animal. En el cas del Japó, són gats que sempre viuen al cafè. Nosaltres no estem d’acord amb això.

Perquè el projecte fos autogestionable, i per poder obtenir recursos per cuidar els gats mentre no trobem la seva família, vam fusionar el projecte de protectora amb el de donar el servei de cafeteria. Sempre amb la base del projecte de protecció animal, de benestar dels gats i sabent que hi estaran temporalment. I mentre són aquí hi ha unes normes per a les visites.

La nostra filosofia és totalment contrària a això. De fet, ja ho diem, que pot ser que ens visitin i no tinguin contacte amb els gats. L’objectiu no és tocar els gats. Pots gaudir de la seva presència, però això no és un espectacle, no és un circ. El primer de tot és el benestar dels gats.

Tenim apuntats tots els que s’han adoptat! És el que ens fa més il·lusió. Són 218 gats adults adoptats en sis anys! És el principal objectiu. Gats adults que havien estat invisibles i que feia molt de temps que eren a les protectores –alguns fins i tot anys–, i se’ls ha trobat una família definitiva.

Hi ha de tot. No només ve gent amb ganes d’adoptar i informar-se i assessorar-se. També venen a donar suport al projecte i per poder viure una experiència. Les visites són molt respectuoses i conscienciades amb el comportament dels gats, de com han de respectar-los, i els ho agraïm.

Per la nostra experiència, habitualment els gats joves necessiten estar acompanyats, i més quan vivim en pisos, ja que potser no tenen l’enriquiment ambiental que els gats necessiten. Els fa falta algú de la seva espècie per tenir les necessitats cobertes. Les persones no som gats! Els gats juguen junts, fan la festa entre ells, i després descansen. De vegades venen persones que ens diuen que no saben si el seu gat únic està avorrit. Quan reclamen massa les persones, quan tiren coses a terra, quan mengen amb ansietat... pot ser que sí que estiguin avorrits. Dit això, per introduir un nou gat, ens haurien de venir a veure i en parlaríem. Hem de conèixer el dia a dia de la família i del gat que ja tenen, per anar lligant-ho tot, valorant-ho. I veure si ha d’entrar un nou company i qui serà. I un cop feta l’adopció, també acompanyem, diàriament, per fer les presentacions entre els gats, per fer l’adaptació del nou... Disposem d’una terapeuta felina que forma part de l’equip humà d’Espai de Gats, la Rosa Aguilera (@aspiranteagato, a Instagram https://www.instagram.com/aspiranteagato/ ). L’objectiu és que el procés sigui fàcil per a la família, que estigui acompanyada i que els gats, el que hi ha a casa i el nou, tots dos, estiguin bé. No es tracta d’anar enxufant gats per poder dir: “Mira, tinc un gat menys”.

A Espai de Gats no som amants de les presses, al contrari. L’adopció ha de ser conscient i responsable, i els interessats han d’estar disposats a venir a veure’ns tantes vegades com faci falta, perquè puguem assessorar-los i resoldre tots els dubtes. És clar que volem que els gats estiguin amb una família, és obvi, però tot s’ha de fer de manera molt conscient i seguint un procés. Les adopcions, ja ho hem dit, són acompanyades també a posteriori i no es fa una passa sense que la terapeuta hagi vist la situació per vídeo i digui “ara és el moment”. La pressa no és bona, i la pauta d’actuació la marquen els gats. Estem en una societat de “vull això, tot, i ara, perquè per internet ho tinc en poques hores”. Aquí no és així.

Ens ho pregunten molt sovint i la resposta és que és molt variable. Hi ha adopcions que es fan amb dues o tres visites a Espai de Gats. I hi ha una família que ha necessitat venir vuit o nou vegades. No tot és blanc o negre, hi ha molts colors pel mig.

Sí, però no vol dir que hagi de ser física. Hi ha una connexió invisible, com ens passa entre les persones, que no cal que ens abracin per saber que hi ha una bona sinergia. Moltes adopcions es fan sense contacte físic amb el gat. Penseu que no deixen d’estar en un refugi, estressats, volent estar amb una família, no allí, i convivint amb molts altres gats quan voldrien no fer-ho. Entre els adoptants i els gats passen més coses, a part del contacte físic. Se sap, saps que aquell és el teu gat, que necessites adoptar aquell gat.

Normalment entre deu i tretze gats. Depèn. Depèn de les energies dels gats, el seu benestar és el primer. Ens agradaria ajudar-ne molts però si perjudiquem els que tenim no pot ser. No podem acumular gats. Si de vegades ja és complicat de gestionar quan en tens deu! La valoració la fem dia a dia, observant com estan.

Hi ha persones voluntàries que venen físicament i d’altres que no, que col·laboren amb nosaltres d’una altra manera. Tenim una adoptant que és il·lustradora i ens va fer una donació, una il·lustració preciosa per a les tasses que venem, entre d’altres, per obtenir recursos. El voluntariat és imprescindible, capital. És un treball en equip, i si cadascú anés pel seu compte... S’ha de sumar, no restar.

Hem d’anar més enllà. No es resol amb amenaces: “Has de xipar el gat, perquè si no...” Es tracta de l’educació, la pedagogia, de l’amor per les persones, pels animals. S’ha de treballar des de la base, des de l’empatia. Nosaltres estimem els gats i tots els animals. Per començar, tots els productes de la cafeteria són vegans. Per fer canvis cal una mirada d’amor i respecte cap a tots els éssers vius.

Són gats que han estat en una família i que han estat abandonats. El top ten dels motius per abandonar-los són: “Em separo”, “me’n vaig a viure fora”, “tinc al·lèrgia”, “estic embarassada”, “el meu gat té un comportament que no entenc i l’abandono” o “tinc nens, no puc més, i deixo el gat...” Sempre és el mateix.

Per això creiem que hi ha d’haver un canvi des de la base. Ningú t’obliga a adoptar, pensa abans de fer-ho i, en cas contrari, no adoptis. Hi ha moltes altres maneres d’ajudar.