Entrevista

Ramon Cotarelo / Enric Pujol

Professor, escriptor i traductor / Historiador

“El cas de Cotarelo és molt atípic”

L’historiador Enric Pujol reconstrueix, a partir d’algunes converses, el pensament i les vivències de Ramon Cotarelo, un intel·lectual madrileny compromès amb la independència

‘TRAHISON DES CLERCS’
“Els intel·lectuals espanyols no són capaços d’ajustar el seu comportament a les seves pròpies conviccions”

Ens trobem a casa de Ramon Cotarelo, en una urbanització de Sant Julià de Ramis (Gironès). Un habitatge envoltat per un camp de golf mig abandonat. El mateix espai on es van fer bona part de les converses que han permès construir el llibre i també la foto que n’il·lustra la portada.

La primera pregunta és gairebé obligada. D’on va sortir la idea del llibre?
E.P.: L’estiu del 2016, vam fer un acte en defensa del dret a decidir de l’Assemblea Nacional Catalana en què Ramon Cotarelo intervenia. I a mi em va tocar fer d’entrevistador, justament. Jo ja el coneixia, però tots plegats ens vam quedar bocabadats, perquè ens va fer una síntesi de la història d’Espanya. Ell acabava de treure el llibre La desnacionalización de España (Tirant lo Blanch, 2016). Una de les coses que li vaig preguntar és si el procés d’independència podia servir perquè Espanya reaccionés i es transformés. Ell em va contestar: “No, perquè, històricament, sempre que hi ha hagut un repte d’aquests el que ha fet Espanya ha estat tancar-se.” I això era abans de l’1 d’octubre! Després d’aquest primer contacte personal, vaig veure clar que calia fer-li una entrevista extensa, i fins i tot un llibre.
En la introducció confessa que durant el procés d’elaboració del llibre ha crescut la seva fascinació pel personatge.
E.P.: La idea era mostrar el Cotarelo més intel·lectual. Has de tenir les idees molt clares en el moment que decideixes, per convicció personal, canviar. Ell és una personalitat consolidada que, per convicció pròpia, acaba donant suport al dret a l’autodeterminació. En un primer moment, deia que votaria que no, però veient la reacció de l’Estat, de la intel·lectualitat i dels polítics espanyols, passa a defensar obertament la independència de Catalunya. D’entrada, crec que cal valorar aquest fet i, després, mostrar-lo com una persona conseqüent. No només ho defensarà des de l’àmbit teòric, sinó que treballarà i vindrà a viure aquí, com un català més. Això no ho ha fet ningú més!
Precisament una de les coses que et venen al cap quan penses en Ramon Cotarelo és que es tracta d’una rara avis. Per què es tant complicat trobar un compromís mínim entre la intel·lectualitat espanyola?
R.C.: Hi ha dues raons. Una primera és que és molt difícil fer costat al que és tingut com un enemic de la nació espanyola en un conflicte. En el cas dels intel·lectuals, hi ha una raó més profunda. En realitat, no són intel·lectuals en el sentit de posar les seves conviccions al davant de la condició nacional i personal. Són un exemple clar del que Julien Benda va anomenar la trahison des clercs. Els intel·lectuals espanyols no són capaços d’ajustar el seu comportament a les seves conviccions. I preval la seva condició nacional per damunt de les seves conviccions. Per això no són veritables intel·lectuals, sinó personatges públics dependents d’una idea de nació que no comparteixen, perquè estan en lluita permanent contra la tradició espanyola.
Ni tan sols els d’esquerres?
R.C.: Han lluitat tota la seva vida contra un sistema antidemocràtic i amb arrels feixistes molt pronunciades. I, malgrat tot, la seva condició com a intel·lectuals els impedeix veure que la possibilitat de lliurar-nos d’aquesta maledicció aparent d’Espanya és la independència de Catalunya. Recordo una de les darreres converses que vaig tenir amb Pablo Iglesias sobre aquesta qüestió. Li vaig dir que si Espanya tenia una mínima possibilitat de sobreviure era deixant marxar els catalans i comprovar si el que quedava era viable o no. Si no s’opta per això, quina és l’alternativa? Viure permanentment amb una part d’Espanya en perpètua rebel·lia? Espanya no és governable si a Catalunya hi ha un estat continu de rebel·lió o de sedició, com diuen ells.
En el llibre, a part del procés, parlen d’altres aspectes del pensament de Cotarelo. Què és el que l’ha sorprès més?
E.P.: Fins i tot dels temes més coneguts, hi ha elements que m’han semblat molt nous. La mateixa idea de definir el procés com una “revolució”. La crítica a Espanya, que és una i no dues i que té un pes històric brutal i que al final acaba engolint tota possibilitat de canvi. Conversar amb ell ha estat com fer un curs accelerat de teoria política, amb pensadors que són poc coneguts a casa nostra. També parla d’una revolució política profunda en el cas del feminisme.
La part final del llibre es veu aturada per la irrupció de la pandèmia. Com pot afectar aquesta crisi a la situació política?
R.C.: La pandèmia no només tindrà conseqüències en l’àmbit polític. En allò que fa referència a la revolució catalana, no es tracta només d’una revolució política. De fet, des de la Revolució Francesa ja no hi ha revolucions que només siguin polítiques. La part política pot ser l’inici, però anuncia canvis en l’economia, la cultura i altres aspectes. Per això, les conseqüències de la pandèmia, com també les de la revolució catalana, es faran notar en aspectes com ara el triomf definitiu de la distància com a concepte fonamental de la visió científica i intel·lectual de la societat. Tota la teoria sociològica del segle XX ha estat bastida sobre la idea que la societat és el resultat d’una interacció social personal, sense distàncies.
I com veu la reacció de les administracions a la crisi?
R.C.: La primera reacció del govern espanyol ha estat menysprear les distàncies i dir: “Aquest virus, el parem tots junts.” La reintroducció de la distància com a pla d’articulació de les noves interaccions socials. La capacitat i la necessitat no només de resoldre els problemes que amenacen la nostra supervivència, que això és la condició normal de la humanitat, sinó de preveure’ls. La capacitat per desenvolupar mecanismes per prevenir els riscos i els perills que correm. Cent anys després de la crisi de la grip, estem en la mateixa situació. Tots plegats ens hem adonat, amb la pandèmia, que no hem desenvolupat els mecanismes que necessitem per sobreviure a perills que no estaven anunciats. Aquesta epidèmia ens ha ensenyat que estem als inicis en allò que fa referència al coneixement humà. És molt més el que ens resta per descobrir que el que hem descobert. En el cas d’aquí, cal afegir que el govern espanyol ha pres la pandèmia com una ocasió per combatre Catalunya. Ha tingut una visió absolutament errònia. La gestió de la pandèmia a Espanya no només és inepta, sinó també criminal, perquè tothom sabia que no tancant Madrid el virus s’escamparia per tot Espanya.
En el llibre acaba dient que la independència és irreversible.
R.C.: Podria ser una realitat ara mateix, o no tenim un Parlament amb majoria absoluta independentista? La gent ha provat i demostrat que estem preparats per respondre a les conseqüències dels nostres actes. Ens hem enfrontat a una repressió salvatge, sense precedents. Si no som independents ara és perquè els dirigents catalans van iniciar un procés en el qual no creien.

La irrupció del virus

El llibre es va confeccionar entre l’estiu del 2019 i el maig del 2020. La crisi de la covid-19, evident ja a mitjans del mes de març, no només va obligar a interrompre sobtadament les trobades, sinó que es va introduir de ple en el contingut del llibre, amb una part dedicada a reflexionar sobre les seves conseqüències, tant en l’aspecte personal com internacional. I, lògicament, també en allò que fa referència al procés independentista. El professor Ramon Cotarelo creu que la pandèmia accelerarà el procés de descomposició d’Espanya. I ho farà, “no per si mateixa, sinó, sobretot, per l’absurda manera d’abordar-la des del poder central”. I afegeix que “el xoc durant la gestió de la pandèmia agreujarà el conflicte entre Catalunya i Espanya, i la temptació serà la d’iniciar l’etapa de recuperació amb un mateix esperit de no atendre la qüestió catalana”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor