Entrevista

Glòria Fité

Psicòloga de l’equip d’atenció a la vellesa de l’anoia (EAVA)

“Denunciar és tan dolorós que alguns avis acaben morint”

La Glòria Fité (52) fa més de vint-i-cinc anys que treballa en el camp de la psicogeriatria. Actualment forma part d’un dels dos únics equips d’atenció a la vellesa que hi ha al país

ABÚS SEXUAL
“Hi ha moltes dones grans que es veuen obligades a continuar mantenint relacions sexuals amb els seus marits”
FER-SE ENRERE
“Vam acompanyar una dona que vivia amb una neta que la maltractava. Quan ho va entendre, em va dir: «Gràcies, però no vull seguir. No vull fer cap canvi»”
Des de quan es dedica al maltractament a la gent gran?
En l’àmbit de la psicogeriatria, fa més de vint-i-cinc anys. Més específicament al maltractament, des del 2015, que em vaig incorporar a l’equip de l’Anoia. Havia treballat en residències i havia vist moltes situacions, que s’acaben atenent des del mateix centre o des dels servei socials, però arriba un moment en què no es pot treballar més.
Vosaltres sou un equip especialitzat. Quina és la diferència?
En primer lloc que és un equip interdisciplinari, en què hi ha psicòleg, advocat, treballador social i també tenim una integradora social. Tots som especialistes en maltractament a la gent gran, i això permet abordar cada cas més a fons i amb el temps i la dedicació que demana.
Com detecteu els casos?
Venen derivats des de qualsevol recurs o servei de la comarca, tant serveis socials o de salut, com Mossos.
És un tema bastant ocult, que sembla que formi part de la vida privada. Després de tants anys, creu que alguna cosa està canviant, que hi ha més visibilitat i sensibilitat social?
Jo he observat molta millora. Quan es fa un treball de sensibilització amb els professionals ja són ells els que detecten aquesta situació. Si no es detecta, no es pot treballar. I després, el que seria important és que això es detectés des de la ciutadania. Hem vist com en els últims anys, que es parla molt més de violència de gènere, ha crescut molt el nombre de dones grans que expressen que estan patint violència de gènere. Venen i et diuen: “Jo fa cinquanta anys que estic amb aquest home i ara estic veient que el que fa no és normal.”
És a dir que tota la campanya que es fa pel tema de la violència de gènere està empoderant també les dones grans?
Sí, perquè el maltractament físic sempre ha estat evident, però el psicològic és més subtil i més difícil de detectar. Ara hi ha dones grans que s’adonen que la manera com les tracta el marit és maltractament. Està passant molt tímidament, però cada cop més. Això i la violència sexual.
Violència sexual a dones grans? Deuen ser casos aïllats, no?
Intueixo que és molt més habitual del que ens pensem. Molt més. Perquè la gran majoria de situacions de violència sexual en dones grans són en el marc del matrimoni. La dona considera que el seu deure és satisfer les necessitats sexuals del seu marit. Ho tenen molt interioritzat. I hi ha moltes dones grans que es veuen forçades a seguir mantenint relacions sexuals.
Ho expliquen elles?
De violència sexual, no ens ha arribat mai cap denúncia directa d’una dona. Ho detectem quan estem explorant alguna altra forma de maltractament econòmic o de negligència i establim un vincle que li permet expressar altres situacions que li estan passant.
Quan detecteu un cas i hi interveniu, quines són les garanties d’èxit?
Per a nosaltres, parlar d’èxit no significa que el cas es resolgui amb un final feliç. El nostre concepte d’èxit és generar algun canvi i, per tant, el que sí que puc dir és que en la pràctica totalitat de casos es generen canvis. El fet que hi hagi una mirada externa ja genera canvis. El problema és que no tenim un marc legal que reculli aquesta situació, i de vegades la solució és que la persona acabi vivint en una residència i marxi de casa seva. S’acaba la situació de maltractament, però ja no està a casa seva. El dia que tinguem una llei que protegeixi aquestes persones de manera específica es podran prendre altres mesures.
Hi ha més àvies que avis que pateixen maltractament. Hi ha un perfil de dona més vulnerable?
Més que un perfil de dona és un perfil de situació, que des de la pandèmia cada vegada és més freqüent. Es tracta d’una mare amb un fill, generalment home, amb problemes de salut mental o addicció. També hi ha casos d’homes que se separen i tornen a casa de la mare. Acostumen a tenir problemes econòmics i li exigeixen diners. La mare els en dona i s’acaba produint una situació d’abús psicològic, amb amenaces, xantatge emocional… incidint molt en la sensació de culpa de la mare… que s’acaba sentint responsable, i a partir d’aquí es genera un cercle molt destructiu.
I com s’ajuda una mare a qui el propi fill maltracta?
Primer cal valorar si aquesta mare té capacitat per prendre decisions. Si és una senyora molt gran que està desenvolupant una demència i no entén què està passant, les mesures són unes altres, ja de tipus legal, de buscar-li protecció legal. Però en la majoria de casos la dona sí que té capacitat cognitiva i es comença un treball psicològic perquè prengui consciència del que està passant, perquè moltes vegades no n’és ni conscient. Que identifiqui el xantatge emocional, que identifiqui les amenaces, el menyspreu, totes aquestes formes de maltractament psicològic subtil. I un cop n’és conscient, serà ella qui prendrà la decisió, però necessita algú al seu costat que li ofereixi un ventall de possibilitats i que l’ajudi, ja sigui a marxar de casa, a posar una denúncia, a demanar una ordre d’allunyament, un desnonament… En aquest procés sempre necessiten un acompanyament.
Un procés que deu ser molt dolorós…
És un procés tan i tan dolorós que ens ha passat diverses vegades que quan la persona ha pres consciència del que passa i ha de prendre la decisió, es mor.
Això és molt trist. Me’n pot explicar un cas concret?
En aquest cas va ser un home. Vivia amb el seu fill amb una probable patologia mental no diagnosticada. Hi havia abús econòmic, però també maltractament psicològic i fins i tot episodis d’agressió física. Vam aconseguir certa distància, i l’home va ingressar en un sociosanitari. Un dia vam quedar que aniríem al banc a mirar com estaven els comptes. Ell va dir que sí. I el mateix matí que havíem d’anar em van trucar del sociosanitari per dir-me que l’home s’havia mort.
Això quines lectures té?
Moltes… Hi ha des de les més profundes i espirituals fins a les més psicològiques, però el cas és que hi ha persones que no poden enfrontar-se al fet que sigui el seu fill qui els està maltractant. D’alguna manera se senten responsable dels seus errors.
I suposo que molts es tiren enrere…
És el cas d’una dona a qui li passava això amb la seva neta. Tenia problema d’addiccions, demandes de diners constants, amenaces, agressions… Un dia em va agafar i em va dir: “Mira, Glòria, et vull donar les gràcies, m’he adonat del que passa, ja sé el que hi ha, he entès quin és el problema que té la meva neta, però és que no vull continuar. No vull fer cap canvi.”
Això explicaria, en part, la invisibilitat, les poques denúncies? Com a mínim una part?
I tant. Perquè és una mare. I és difícil que una mare denunciï el seu fill. No vol dir que no n’hi hagi. Nosaltres hem acompanyat alguns casos de dones que han demanat ordre d’allunyament. Però els costa molt. Recordo el cas d’una dona que durant el judici demanava al jutge que fes alguna cosa perquè el seu fill no quedés desprotegit. La resta de fills en veure això es van reactivar i van recollir la mare. Ara està bé.
A part de treballar amb altres membres de la família i de la comunitat, cal treballar també amb el maltractador, perquè entengui que això que fa és maltractament?
Hi ha casos que nosaltres definim com de violència masclista heretada. És el cas d’un home que estava tot el dia cridant la seva dona, dient-li que era una puta, que estava sempre amb homes. Quan l’home va morir, el fill va començar a dir-li el mateix a la seva mare. Ella tenia 80 anys i ell, 50.

mesures de protecció

Des de la seva experiència sobre el terreny, al costat dels avis maltractats, Glòria Fité demana a l’administració que promogui una llei de protecció de persones grans que especifiqui mesures concretes per emparar-les. I també que dins del catàleg de serveis de la Generalitat quedi especificat que els territoris, igual que tenen equips d’atenció als infants i a la violència de gènere, també tinguin equips especialitzats en violència envers les persones grans. Malgrat tot, és optimista, perquè en els últims anys ha vist com es feien alguns passos. Abans estaven ells sols a tot Catalunya i ara hi ha un equip similar a la comarca del Bages. “Alguna cosa s’està movent”, diu.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor