El ‘bribón’ de Joan Carles I
Que tots els velers de luxe del rei emèrit s’hagin dit Bribón –ja anem pel número XVII– és una de les grans troballes de la monarquia espanyola. M’agrada especialment, com a sinònim d’aquesta gran paraula, el mot literari haragán, que defineix exactament una persona que defuig el treball. Quan veus el rei sobre el seu veler no pots evitar-ho, és el bribón del rei. Allà dalt, acompanyat dels seus amics més íntims –entre ells el català Josep Cusí–, que són (diuen) els que li paguen totes les embarcacions. A canvi, com qui no vol la cosa, entraven, ara suposo que no, a La Zarzuela com si fos casa seva, una manera com una altra perquè el seu patrimoni no parés de créixer sense cap obstacle de l’Estat.
Aquests velers, tots de diferents eslores, navegaven fins al 2015 amb l’escut del RCN Barcelona. Era un dels “nostres”, però la revolució republicana catalana va fer que a partir del número XV migrés oficialment cap a Galícia. Alguna cosa hi vam guanyar. Té gràcia també, és clar, que Joan Carles, que normalment portava i tirava la canya –això també és literal–, guanyés quan estava en forma fins a sis edicions de la seva copa, la del Rei. Se la lliurava ell a si mateix. Sense vergonya. La Transició anava vent en popa.
Per acabar-ho d’adobar, perquè si Franco es delia per la seva afició als pantans els seus hereus ho feien pel mar, Joan Carles va acceptar el 1981 com a regal un iot de luxe del seu bon amic el rei Fahd de l’Aràbia Saudita, democràcia reconeguda arreu del planeta. Per una banda ja tenia el Bribón i després va pensar: “Quin nom li posarem a aquest que em porti sort?” Doncs Fortuna, és clar. No devia ser per la deessa ni per la marca de tabacs sinó per una cosa que s’anava acumulant en silenci a Suïssa. Dues embarcacions van definir, doncs, el rei emèrit, poca feina i molts diners.
Joan Carles I, amb el seu últim veler en el mundial de vela clàssica de Finlàndia
La classe Drac
Joan Carles ja va tenir un primer Fortuna el 1972, amb què va competir, com a príncep hereu, en els Jocs Olímpics de Munic en la classe Drac. Es pot veure el veler al Museu Olímpic, com si no hi hagués altres coses a exposar, després que se li rentés la cara l’any 2012, just quan l’anterior rei passava pel seu pitjor moment.
Pujol i els Borbons, vides entrellaçades
El jutge De la Mata viu un autèntic maldecap per investigar els suposats comptes i fons d’inversió de la família Pujol fora de l’Estat espanyol, concretament a Suïssa. El diari El Mundo admet l’existència d’un informe del CNI –els mateixos que van anar darrere Corinna–en què es parla d’una negociació entre l’Estat i Jordi Pujol perquè aquest no expliqui tot el que sap del rei a canvi d’un tracte judicial favorable. Això és un vertader malson per a la caverna, que voldria Pujol sí o sí a la presó però que al mateix temps considera intocable la monarquia. El cap de la Gürtel, Francisco Correa, en aquest sentit, ja va dir que no volia parlar de segons qui perquè hi hauria una “revolució”.
Els sondejos privats de la casa reial
Ja que el CIS no pregunta als espanyols sobre la monarquia –no és un problema, segons ells–els assessors de la institució sí que fan els seus propis sondejos dins la població per veure el grau d’aprovació de tots els membres de la casa reial. De fet, aquest va ser un dels motius pels quals Joan Carles I va fer un pas al costat, perquè en les enquestes s’enfonsava sense remei. Curiosament, qui té més bona aprovació de la família és la reina emèrita, Sofia. Probablement per la seva submissió. Trist però cert.