La monarquia

El tercer testament

La reconeguda trilogia de Peter Berling sobre el sant Greal, que comença a Montsegur amb la immolació dels càtars supervivents davant la croada final contra ells, explora una teoria compartida per altres estudiosos sobre la relació entre els reis europeus i la Bíblia. En aquest sentit, cal recordar el polèmic article de Salvador Sostres en què afirmava, amb certa raó i irona de fons, que els reis no poden ser “discutits”, ja que són d’origen diví. És evident que el seu poder no emana precisament del poble, perquè quan el poble pren el poder el primer que sol fer és tallar el cap, sovint literalment, al monarca que s’ha cregut massa el seu paper de descendent de Déu.

Tornant a Berling i a d’altres ocultistes de cert renom, la seva teoria més reconeguda és sobre l’etimologia de sant Greal, que s’hauria mal interpretat des de l’inici dels temps. No és un objecte, sinó la “sang reial” que hauria arribat a Europa des de Judea a través de Jesús mateix i de descendents directes seus, que en les generacions posteriors s’haurien convertit en les diferents cases reials que hi ha a Europa, sobretot (mare de Déu) en la dels mateixos Borbons. Segons aquest raonament, i que Déu m’agafi confessat, Felip VI, doncs, podria ser descendent directe de Jesús i Maria Magdalena, que haurien comès un segon pecat original.

Hi ha altres historiadors que no van més enllà, però que Déu n’hi do. Joaquín Javaloys assegurava fa uns anys a la revista Historia 16 que havia consultat arxius a França en què es confirmava que els Borbons eren també hereus directes de la casa de David, o sigui de Déu. Javaloys sosté que des que els Borbons van perdre el poder a França, l’única família reial que té el dret i la legitimitat per governar per “dret diví” és l’espanyola. Si això és cert (qui en dubta?) crec que s’haurien de refer els manaments de dalt a baix. Com a mínim.

Lluís XVI va perdre el cap, però no l’origen diví, segons alguns mites que encara circulen

L’herència catalana

Posats a dir, van ser els reis del Casal de Barcelona també descendents de Déu? Com que la “sang reial” hauria arribat al continent europeu a través dels reis francs, i la dinastia catalana va tenir parents carolingis a tot arreu –de fet, els comtes eren nomenats pels francs–, caldria establir quin percentatge de sang divina, encara que petit, ens toca.

“Multes, a mi?”

L’actualitat dels Borbons a Espanya sempre ens deixa petits moments impagables. L’últim, el de Froilà, que s’ha tret fa poc el carnet de conduir i s’ha comprat un petit automòbil de la marca Audi valorat en 80.000 euros. No se li coneix, evidentment, cap feina remunerada ni tampoc és un emprenedor infatigable, per la qual cosa podem intuir que els diners ragen d’una mamella ben coneguda, els pressupostos generals de l’Estat. Froilà no es conforma només a ser fotografiat amb el seu flamant vehicle, sinó que la revista Semana el va enxampar amb la seva germana retirant una multa del cotxe i rient a cor què vols. “Que no saben qui soc?” Se li entenia tot.

“The last macho”

Titular per emmarcar de l’edició internacional de Der Spiegel sobre la caiguda en desgràcia de Joan Carles I. Poques coses més es poden dir en tres paraules. El mitjà, el més llegit a Alemanya, explica com ha acabat l’emèrit a Abu Dhabi, al costat del príncep Mohamed bin Zayed. De ser considerat l’home que va portar la democràcia a Espanya a ser rebutjat per la majoria de la població. El reportatge parla del pacte de silenci sobre la vida personal del rei que es va trencar el 2012 i del triangle, no amorós sinó econòmic, entre Corinna, l’Aràbia Saudita i el monarca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor