A quin preu, però?
L’increment de la venda de llibres de poesia correspon a una franja d’edat molt concreta del públic lector: els lectors de 34 anys en avall.
Fa relativament poc, va sortir en el món de parla anglesa un informe anual que ressegueix l’estat de vendes de llibres el darrer any. L’estudi mostrava certes tendències generals que s’havien confirmat al llarg dels 12 mesos anteriors. Una tendència era que la venda de novel·les havia caigut sensiblement respecte d’altres anys. D’una altra banda, la comunicació assegurava, i no tenim raons per dubtar de la veracitat del dictamen, que la venda de llibres de poesia havia pujat entre un 12 i un 14 per cent. Una bona notícia!
Ja fa anys que la venda de novel·les tendeix cap a la baixa. I, la pura veritat, no m’estranya gens a la vista de tantes novel·les absolutament oblidables, negligibles i prescindibles que apareixen any rere any. La novel·la actual, en molts sentits, vol competir amb les sèries televisives, la gallina dels ous d’or del món de l’entreteniment del gran públic, i perd bous i esquelles en el seu intent. La novel·la actual, en realitat, no sap on vol anar en l’aspecte artístic. Ha perdut el nord i no té un projecte clar, i en lloc d’afrontar la crisi com fan autors com Will Self o Anna Burns i mirar de sortir-se’n, ha pres la determinació d’esgarrapar espectadors de la televisió. Una solució trista i indigna.
En principi, el fet demostrat del repunt en les vendes de llibres de poesia és una bona notícia. Tampoc és un fenomen nou. Ja feia temps que la poesia remuntava, poc però remuntava un 4 o un 5 per cent perquè el públic lector reconeixia la poesia com un dels darrers reductes d’una certa autenticitat i veracitat en un món dominat cada vegada més per qüestions com ara les notícies enganyoses i la postveritat i les mentides descarades i impunes de Donald Trump, Vladímir Putin i Albert Rivera.
Ara bé, quan baixem al detall, resulta que la bona notícia no ho és tant. L’increment de la venda de llibres poesia correspon a una franja d’edat molt concreta del públic lector: els lectors de 34 anys en avall. Això vol dir que estem davant dels lectors que han convertit en autèntic fenòmens de venda els llibres d’autors com ara Rupi Kaur, Kate Tempest i Hollie McNish, que tenen molt d’immediatesa emotiva, un pur foc d’encenalls, però molt poc de veritable art poètic tal com l’hem entès al llarg de segles.
I els grans editors de poesia s’han tornat uns autèntics cínics i estan disposats a fer qualsevol cosa per tal d’incrementar les xifres de vendes. Per exemple, si aixequés el cap T.S. Eliot, director literari de Faber & Faber entre el 1925 i el 1965, i veiés el que estan fent amb la seva col·lecció de poesia, la col·lecció insígnia de poesia al llarg del segle XX, es moriria un segon cop. Faber està disposada a fer qualsevol cosa per vendre llibres de poesia. Vendre més llibres de poesia, sí, sí, sí, però no a qualsevol preu.