Josep Sebastià Pons

Diuen que la tercera és la bona. El 1976, el gran amic de Pons, Tomàs Garcés, va tenir cura del volum Obra poètica, una edició massa restrictiva. El 1988 el catedràtic Cristià Camps va publicar Poesia completa, una edició no prou exhaustiva. I ara acaba d’aparèixer Poesia catalana completa, a cura de l’infatigable professor, estudiós, assagista, traductor i culturalista Eusebi Ayensa, finalment una edició que fa honor al seu títol.

Hem hagut d’esperar cinquanta-set anys des de la mort del poeta per llegir la seva producció lírica en condicions, però, a la vista del magnífic resultat, l’espera ha valgut la pena perquè aquest atapeït volum de 1.052 pàgines estableix el text definitiu de l’obra de Pons i serà, indubtablement, l’edició de referència durant el futur previsible. Inclou tot el que necessitem per encarar-nos amb la lectura del gran, gran poeta, Josep Sebastià Pons: un extens estudi preliminar que contextualitza i llegeix la producció general de Pons; un text rigorós de tots els poemes publicats, no recollits i inèdits; un minuciós aparell de variants que ens permet resseguir al detall el procés de creació del poeta; una bibliografia nodrida de i sobre l’autor, i un glossari de dialectalismes i neologismes per facilitar la lectura.

Poesia catalana completa és inqüestionablement un llibre importantíssim i imprescindible, un llibre increïblement memorable que està destinat a marcar un abans i un després. Cal felicitar efusivament el curador per la seva dedicació durant set anys i Edicions de la Ela Geminada per un producte tan afinat en el seu esforç determinat per recuperar clàssics fonamentals.

A partir d’ara, per anar bé, hauran de passar dues coses. La primera és que el públic lector haurà d’assumir l’obra de Pons a l’alça. Fins ara sempre s’havia vist la lírica de Pons a la baixa, sota el descriptor apocat del “més gran poeta de la Catalunya Nord”. Caldrà pensar Pons en gran, com es mereix. I la segona és que s’haurà de reescriure la història de la literatura catalana moderna a partir de la plena integració de Pons a la tradició per veure’l com un autèntic referent, com una baula destacada del desplegament de la modernitat des de les propostes de Joan Maragall i Joan Alcover.

Des de la seva generositat i passió desbordants, Eusebi Ayensa no s’ha donat per satisfet amb Poesia catalana completa i treballa obstinadament per a la total recuperació i reivindicació de Pons. A Girona, a la sala d’Amics del Museu d’Art, ha comissariat la primera exposició de l’obra artística de Pons, una preciosa mostra d’aquarel·les i dibuixos, un aspecte fins ara desconegut. D’altra banda, ha publicat La mel de record. Estudi i edició de la Faula d’Orfeu de Josep Sebastià Pons, el bellíssim poema llarg modern modèlic. I, ara mateix, treballa en un itinerari didàctic pels paisatges de Pons a la Catalunya Nord perquè puguem recórrer els llocs que van inspirar el poeta i l’artista.