Crítica
LA GENERACIÓ DEL CANVI
La natura no té consciència pròpia, però nosaltres sí; l’experiència actual ens pot donar una segona oportunitat
El confinament d’aquests darrers mesos ens ha deixat imatges que en altres circumstàncies serien difícils d’imaginar, com carrers gairebé buits de vehicles circulant. El medi ambient hi ha respost ràpidament i ens ha ofert imatges també sorprenents, per exemple d’animals salvatges passejant per pobles i ciutats, uns indrets que en altres temps havien estat el seu feu però que feia molt de temps que no s’atrevien a petjar. També el nivell de contaminació atmosfèrica i de generació de CO2 ha disminuït a totes les zones urbanes. Hi ha qui diu que la natura ens ha donat una segona oportunitat perquè reflexionem en referència a l’impacte de la nostra activitat sobre el medi ambient i sobre nosaltres mateixos. La natura no té consciència pròpia, però nosaltres sí que en tenim, i aquesta experiència ens pot servir per donar-nos una segona oportunitat. L’última? Ningú ho pot saber del cert, però el temps passa. Així comença el llibre de Carlota Bruna, una jove activista pel medi ambient i el vegetarianisme: “Abans que comencis el viatge de llegir aquest llibre, et vull recordar una cosa important: som l’última generació que pot salvar el món.”
Per fer aquest llibre, intitulat precisament Som l’última generació que pot salvar el planeta i que ha publicat Penguin dins el segell juvenil Montena, Bruna ha comptat amb la col·laboració de cinc altres joves activistes, inclosa Patricia Ramos, que va ser portaveu en la cimera juvenil del clima de les Nacions Unides. És un llibre escrit per una nova generació, ben formada i preparada, a punt per agafar-nos el relleu, i molt conscient de la situació, dirigit a també una nova generació, els joves d’ara, sens dubte ben formats i preparats, amb l’objectiu de fer-los encara més conscients de la situació i, sobretot, per empoderar-los respecte a la seva capacitat per canviar les coses. El llibre comença amb una sèrie de dades sobre la situació climàtica, social i ambiental, però ràpidament canvia per oferir elements de reflexió a través de possibles actuacions.
Ells són, probablement, la generació del canvi, però la reflexió sobre aquesta necessitat i sobre la implicació necessària per obrir-se als canvis ve d’abans, de les generacions anteriors a ells. Què hi ha darrere la crisi ambiental? Aportacions des de l’ecologia social, de M. Àngels Alió, Helena Perxacs i Enric Tello, professors i investigadors de la Universitat de Barcelona, que ha estat publicat dins la col·lecció Catàlisi de llibres de divulgació d’Edicions de la UB, analitza la dimensió social de la situació d’emergència ambiental que vivim, i aprofundeix en els temes que s’hi relacionen de manera més directa, com la sostenibilitat, la cultura ambiental, les economies solidàries, les relacions de desigualtat, el creixement demogràfic, etcètera. I no només en fa una anàlisi diagnòstica crítica, sinó que també mostra algunes de les estratègies que tenim a l’abast per assolir una societat més ecològica, justa i solidària. Perquè l’actual crisi ambiental és sobretot una crisi de la civilització.