Lletres

Josep Valls

Autor d’Històries de Josep Pla

“Hi havia dies en què feia emprenyar molt, però valia la pena”

DE MEMÒRIA
Davant d’ell no podia pas prendre notes, m’ho hauria rebotit tot, ni fer fotos, ni res de res. En presència d’ell, cap nota

La primera redacció del llibre que torna a les llibreries enguany té gairebé quaranta anys, però no ha passat gens de moda.

No recordo els articles publicats el 1981 i els primers lliuraments en format llibre dels anys vuitanta, però sí que vaig llegir el recull de textos que es va fer l’any 1997. Passats més de vint anys, es pot dir que el llibre no ha caducat gens.
És un llibre que continua permetent conèixer el Pla que no sortia a escena.
Una visió de Pla que fins i tot per als devots de l’escriptor pot resultar molt desagradable.
Sí, però cal tenir en compte que hi surt tal com era. En redactar aquest llibre, no hi vaig especificar mai quan l’home anava, diguem-ne, alegre, i quan no hi anava, però pel to que agafen algunes de les converses es pot deduir.
Al marge de l’estat etílic, tanmateix, el retrat que s’extreu de la lectura és el d’un home bastant amargat. Era el Pla d’aquella època terminal, o ja havia estat sempre una mica així, Josep Pla?
Pla es va anar amargant a poc a poc a mesura que s’anava fent gran. Quan era jove era més fosforescent, més elèctric, sap? Llavors va arribar un moment en què havia de menester la gent per anar d’aquí cap allà i llavors deixava anar el mal humor que li causava aquesta dependència, però sense atacar.
A banda que vostè en el llibre demostra una devoció per l’escriptor, també s’entreveu que hi va tenir molta i molta paciència.
Hi havia dies en què feia emprenyar molt, però valia la pena. El sofriment que em pogués proporcionar, el compensaven el tracte i la conversa. Sobretot era fotut anar amb ell a llocs on no el coneixien. De vegades el portàvem [amb Josep Mercader o Jaume Subirós] al Conflent o al Rosselló, i allí no el coneixien, però ell es comportava exactament com si fos a Palafrugell o a l’Escala i jo hi havia dies en què em volia fondre.
Una de les sorpreses del llibre és descobrir un Pla molt religiós, quan la imatge que se n’ha tingut sempre és la d’un descregut en general. Era realment tan religiós com sembla en aquest llibre, o era perquè veia a venir el final de la seva vida?
Era exactament per això, per res més. S’hi va tornar. “Per si les mosques”, em deia ell.
Vostè coneixia Josep Pla personalment abans de començar a treballar al Motel?
No. Només el coneixia d’haver-lo llegit a Destino, perquè el meu pare me’l feia llegir. De res més.
En poc temps hi va agafar un grau de confiança i confidencialitat bastant important, com s’ho va fer?
Doncs dient-li a tot que sí. Si volia anar cap aquí, doncs cap aquí, si volia anar cap allà, doncs el portàvem cap allà. En Pla era una mica el cul d’en Jaumet. Quan era a l’Escala volia ser a Figueres, quan era a Figueres volia ser a Palamós, quan era a Palamós volia ser a Perpinyà. I jo li anava seguint la veta, ep, perquè m’ho deixaven fer, però en realitat m’ho vaig passar molt bé.
Això que diu que li deixaven fer, es refereix a la direcció del Motel on vostè treballava, suposo.
Exacte, una mica part de la meva feina era atendre Josep Pla.
Com s’ho feia per recordar amb tant luxe de detalls les converses amb l’escriptor sense haver pres mai notes?
Goethe diu que la memòria arriba on arriba l’interès. El que passa és que ho transcrivia tot immediatament en arribar a casa. Davant d’ell no podia pas prendre notes, m’ho hauria rebotit tot, ni fer fotos, ni res. En presència d’ell, cap nota.

tertulià, xofer i relator

Josep Valls va ser durant la dècada dels setanta i fins a la mort de l’escriptor, el 1981, un dels homes de confiança de Josep Pla. L’acompanyava en llargues sobretaules al Motel, el visitava al mas amb la Carme, la seva dona, o amb altres convidats, i el passejava en cotxe en sortides recreatives. Valls és tan conscient del privilegi que va viure que treu importància als estirabots planians que va patir sovint.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor