Articles

3.Ciutat grega d’Empúries L’Escala (Alt Empordà)

El desembarcament del món clàssic

La ciutat d’Empúries, fundada per grecs originaris de l’Àsia Menor al voltant del segle VI aC, es va convertir, amb el pas dels anys, en la porta d’entrada del nostre país al món clàssic

En un llibre publicat per primera vegada el 1925 i reeditat recentment per la Diputació de Girona, el periodista Manuel Brunet s’imaginava de forma paròdica El meravellós desembarcament dels grecs a Empúries. No sabem el dia, ni tampoc l’any exacte, però cap al 600 aC, grecs foceus procedents de Massàlia (l’actual Marsella) es van establir al quasi illot de Sant Martí d’Empúries. Aquell esdeveniment va deixar empremta en la toponímia i va donar origen al nom Empordà; però, per damunt de tot, va representar la porta l’entrada del nostre país al món clàssic. La fascinació d’aquesta fita per part dels homes del noucentisme, amb l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch al capdavant, va impulsar les primeres excavacions el 1908 i, juntament amb la potència extraordinària de les restes, han garantit més de cent anys d’excavacions gairebé ininterrompudes i el fet que, avui dia, sigui el jaciment més visitat de Catalunya.

Aquell primer assentament, anomenat Palaiàpolis pels mateixos grecs, va donar pas a la fundació d’una ciutat en terra ferma, la neàpolis, que integrava els dos nuclis. Empúries actuava com a centre canalitzador de mercaderies manufacturades i les redistribuïa a les zones de l’interior, alhora que recollia i exportava els productes del seu territori. Aquest paper comercial va afavorir el creixement d’aquell petit assentament, fet en direcció nord-sud a partir de l’antic port i condicionat per la topografia del terreny. Si recorrem el terreny, al centre de la ciutat hi trobem el principal espai públic, l’àgora, i a la part nord, un gran edifici amb funció comercial, l’estoa. Durant la visita podrem descobrir les restes de paviment d’una sala de banquets amb una inscripció en grec, la petita indústria on s’elaboraven conserves i salses de peix, els recintes d’Asclepi i Serapis i l’àgora o plaça pública. Per reconstruir aquest darrer espai no ens caldrà forçar la imaginació ni tenir coneixements del període. A través d’unes ulleres virtuals, ho podrem fer com si retrocedíssim dos mil anys.

La visita a l’exposició permanent, que es renovarà ben aviat, és un complement indispensable. La sala més concorreguda és la de l’Asclepi, on també podem contemplar altres elements escultòrics trobats l’any 1909, com una figura d’Apol·lo, una ara de pedra i una figura escultòrica d’una serp. A la resta de vitrines associades al període anterior a l’arribada dels romans, podem veure objectes vinculats al caràcter comercial de la ciutat. També hi podem veure peces relacionades amb la vida quotidiana dels emporitans, mostres de les seves creences religioses i alguns objectes procedents de diversos aixovars funeraris.

escollida pels déus Editorial: Columna Pàgines: 472 Preu: 21,50 euros Una novel·la ambientada a Empúries el 305 aC.
MAC EMPÚRIES Adreça: Puig i Cadafalch s/n (l’Escala) Telèfon: 972 775 976 C/e: macempuries.cultura@gencat.cat Web: http://www.macempuries.cat/ca/
DE DÉU A ICONA El van localitzar el 1909, en la segona campanya de les excavacions. I, durant molts anys, va estar exposada al Museu d’Arqueologia de Catalunya, lluny del seu emplaçament originari. La major part dels arqueòlegs l’associen a Asclepi, el déu grec de la medicina; però d’altres el vinculen a una divinitat protectora de la ciutat o bé al déu alexandrí Serapis. Sigui com sigui, aquesta escultura s’ha convertit en la peça més destacada d’Empúries, en la icona.

ART EN UN CRaTER

Aquest crater, atribuït a l’anomenat pintor d’Agrigent (460-450 aC), es va adquirir el 1940, procedent la col·lecció del doctor Cazurro. De fet, però, va arribar a Empúries molts anys abans, a partir del comerç marítim. Sabem que havia estat fabricada a Atenes, i la seva qualitat artística us deixarà bocabadat, tant per la gran quantitat de detalls com per les escenes de festa i dansa (kómos) en honor de Dionís, el déu del vi.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor