Lletres

Crítica

UNA LUPA SOBRE LA GENT DEL CARRER

“Marie-Hélène Lafon porta la seva història al límit sense incidir en aspectes traumàtics d’una manera explícita. Només narra o descriu i deixa que el lector es faci una composició de tot plegat”

Angle editorial ha incorporat al seu catàleg Marie-Hélène Lafon (Aurillac, 1962) amb la novel·la Història del fill. Es tracta d’una nouvelle de poc més de cent pàgines on narra la història d’una família alterant l’ordre cronològic als capítols breus, que salten per diferents períodes del segle XX, des del final de les dues guerres mundials fins a altres biogràfics dels components del clan. Nascut el 1924, el gran protagonista és un noi fill d’una de les germanes de la nissaga, que es va traslladar del poble a París, on queda prenyada d’un home més gran que ella, de bona família. La noia decideix tirar endavant sense informar-ne el pare i quan neix el nadó el cedeix a la seva germana petita, mare de quatre nenes, que l’adoptarà com un més dels seus fills. El nen i la mare biològica només es veuran durant les vacances i ell pràcticament no anirà mai al seu domicili de la capital.

En la línia de la Duras, que ha tingut continuïtat a través d’Annie Ernaux i Delphine de Vigan –per dir-ne les més conegudes–, Marie-Hélène Lafon porta la seva història al límit sense incidir en aspectes traumàtics d’una manera explícita. Només narra o descriu i deixa que el lector es faci una composició de tot plegat. D’aquesta manera no condiciona amb aspectes morals el nucli de la història. Alguns han destacat la lleugeresa com un aspecte primordial d’aquesta escriptora, però que ningú esperi els tours de force de Milan Kundera ni res semblant. Lafon es limita a donar-nos les pistes, sovint amb detalls que provoquen efectes d’intens lirisme, però sense, com he dit, clavar-nos en la vida dels personatges i les seves vicissituds. Les decisions són adoptades i plasmades dins el relat amb absoluta naturalitat i el punt de vista, sovint distant, repercuteix en aquest efecte. La citació inicial de Valère Novarina, “el llenguatge és el nostre sòl, la nostra carn”, és seguida de manera disciplinada per Lafon, que mai no cedeix al sentimentalisme. Ho dic perquè Història del fill no deixa de ser una novel·la sobre una mare soltera en temps dominats pels catòlics. És una novel·la romàntica que no pretén trencar el cor de ningú sinó exposar una manera de viure, enfocada pel punt de vista des del medi rural. El que potser decep el lector és aquesta manca de nervi, de tensió, en què la mateixa lleugeresa esdevé l’escull perquè tens la sensació que no t’explica res, que hi ha poc a dir. Són percepcions, però un té la sensació que falta una mica de carn a la graella per completar aquesta història del segle XX, la biografia dels que no parlen, dels que només tenen el refugi de la novel·la. Les grans històries de Céline, Sartre, Malraux, Camus i, fins i tot, Duras han quedat sota el filtre d’una lupa sobre la gent senzilla, la que no escriu la història, però que també fa avançar el món.

Història del fill està traduïda magníficament per Valèria Gaillard, un altre plus per llegir una novel·la original.

Història del fill
Marie-Hélène Lafon
Editorial:
Angle
Preu:
15 euros

Un apunt magistral de Sonny Rollins als 26 anys

La sèrie Jazz Images, que tantes alegries ens ha donat amb la recuperació de clàssics a preus econòmics, edita Saxophone colossus, un dels discos més originals de l’històric saxofonista Sonny Rollins, un dels músics que han deixat petjada en el jazz del segle XX i que vam tenir la sort de veure al nostre país en diferents ocasions. Confrontat amb alguns dels monstres amb què va conviure, sovint s’ha menystingut Rollins sense adonar-nos de la seva força lluny de les comparacions. Aquí el trobem en una sessió a Nova Jersey el 1956 en tota la seva plenitud.

Acompanyat de Tommy Flanagan al piano, Doug Watkins al contrabaix i Max Roach a la bateria –Rollins provenia del grup del famós bateria–, el quartet efímer es va marcar aquest disc de joventut, que mereix ser escoltat per comprovar les capacitats expressives i el talent immens de Rollins. L’àlbum va tenir un gran èxit de bon començament perquè les quatre estrelles incipients van mostrar la capacitat del jazz per liderar una estètica en uns temps convulsos. Hem de valorar que la revolució beatnik es va fer al voltant d’aquests instrumentistes poderosos. Si no el coneixen, no se’l perdin.

Saxophone colossus
Autor:
Sonny Rollins
Discogràfica:
Jazz Images
Preu:
7,99 euros
Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor