Articles

L’últim dia a Pompeia

Una exposició a les Drassanes Reials de Barcelona, ‘Pompeia, l’últim gladiador’, permet reviure amb tecnologia de realitat virtual el darrer dia a Pompeia, just abans que quedés sepultada per l’erupció del Vesuvi

IMMERSIVA
“No és una exposició tradicional, sinó una experiència vivencial. Hi ha escenografia, diàlegs, música..., es palpen les emocions”

Poques experiències ens semblaran tan emotivament reals com la que permet viure l’exposició Pompeia, l’últim gladiador, que fins al 15 d’octubre es pot veure a les Drassanes Reials - Museu Marítim de Barcelona. No només per l’exposició de les peces arqueològiques que provenen de la ciutat que va quedar sepultada pel Vesuvi, sinó per una excepcional proposta immersiva amb tecnologia capdavantera de realitat virtual que fa que el visitant pugui reviure el darrer dia de Pompeia: aquell 24 d’octubre de l’any 79dC, quan l’esclat inesperat d’un Vesuvi que semblava adormit va començar a colgar de foc, lava i cendres la ciutat de Pompeia. La mostra, que s’estrena en primícia a Barcelona, està produïda per Lart Universe i el Museu Nacional Arqueològic de Nàpols, i inicia amb aquest muntatge un itinerari internacional que la portarà per altres ciutats europees.

Seixanta visitants a la vegada poden resseguir la proposta de realitat virtual de 360°, “l’experiència compartida més extensa que s’ha fet mai”, segons els organitzadors. Abillat amb les ulleres especials de realitat virtual, el visitant es posa a la pell d’un gladiador, concretament de Marcus Atilius, un personatge real que lluitava al circ de Pompeia per aconseguir la seva llibertat. El visitant pot viure un dia quotidià a la Pompeia que va créixer com a port comercial i com a ciutat militar estratègica i que era plena d’activitat. Passejarà per la via de l’Abundància, que va ser el principal carrer comercial de l’antiga ciutat, que connectava el fòrum amb l’amfiteatre, i on es concentraven els tallers artesans, les tavernes i els punts de menjar ràpid (els thermopolium). També s’endinsarà a les fosques masmorres i a les cel·les dels gladiadors. Podrà seguir el camí fins al gimnàs, on es reunirà amb altres gladiadors, i arribar fins a l’arena del circ romà, on aquell dia hi haurà lluites amb elefants. Fins que la bèstia del Vesuvi començarà a bramar i marcarà el tràgic final d’aquella ciutat de la bahia de Nàpols, que va romandre enterrada per les restes volcàniques durant segles. No s’hi van començar a fer les primeres excavacions fins a l’any 1763, però la seva localització va posar al descobert una ciutat que, justament per aquell catastròfic final, va conservar sota el material del volcà tot el seu patrimoni.

La que es pot veure a Barcelona “no és una exposició tradicional, sinó una experiència única, vivencial; hi ha escenografia, diàlegs, música..., es palpen les emocions”, explica Roberto Panté, director artístic, que afegeix que en el muntatge “res no és casual: al darrere hi ha molta investigació arqueològica”. Per a Frédéric Sanz, cofundador d’Universe, l’empresa que s’ha encarregat de desenvolupar el projecte de realitat virtual multiusuaris, Pompeia, l’últim gladiador “és un viatge en el temps”. Per a ell, és important “la fusió entre les restes arqueològiques de fa dos mil anys amb una tecnologia capdavantera de realitat virtual”, fet que converteix aquesta exposició en l’experiència immersiva compartida més gran que hi ha avui dia a Europa, amb 400 m² i seixanta persones immerses alhora.

MÉS DE 150 PECES

Abans d’arribar a la proposa immersiva hi ha la part de l’exposició tradicional. S’hi apleguen més de 150 peces originals, procedents del Museu Nacional Arqueològic de Nàpols, el més important del seu gènere a Europa. És el primer cop que la majoria d’aquestes peces, procedents de la col·lecció Farnesio, surten de l’equipament italià. Sota les impressionants arcades de les antigues Drassanes Reials s’hi exposen ara estàtues romanes de marbre, com la del guerrer ferit Protesilau; diversos utensilis relacionats amb el món dels gladiadors o la reproducció d’una antiga ostreria, la Caupona de Asellina, on a la planta baixa es consumien menjars o es bevia vi, mentre que a la planta superior les prostitutes entretenien els clients.

La mostra està dividida en quatre espais, tots amb els gladiadors com a tema de fons principal. El primer se centra en els combats i inclou la reproducció d’un amfiteatre, amb l’arena on es produïen aquells combats. La segona sala mostra armes, escuts i armadures, entre d’altres, una reconstrucció de l’armament de gladiador Mirmil·lió, de mitjans del segle I dC. La tercera es dedica a les termes, aquells espais que no només eren un lloc per al bany, sinó un punt de trobada per als negocis. I la darrera sala es dedica als jocs, i és on es reuneixen les màscares, els marbres, les estàtues, els mosaics, els frescos i els instruments musicals.

Per a Raffaele Jovine, el director científic, l’exposició troba “l’equilibri entre la bellesa de les peces arqueològiques i el desplegament tecnològic que hi ha al darrere: viure l’experiència al metavers és increïble, i aquest desplegament tecnològic que hi ha al darrere és un dels fets més rellevants del muntatge.” “Posin-se les ulleres, el viatge els encantarà”, promet. El comissari de la mostra és el galerista Beniamino Levi, expert en art modern i president de l’Univers Dalí.

L’organització vol fer un reclam al visitant jove i, amb motiu de l’exposició, ofereix activitats didàctiques per als diferents cicles de primària i secundària. A més, també disposa d’un laboratori multimèdia d’experimentació per als més petits i d’una sala de cinema.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor