Opinió

La reforma de la Constitució la vam fer l’1-O

L’efemèride dels quaranta anys de la Constitució espanyola ens ha tornat a l’actitud autonomista

Ens pensàvem que érem independentistes i republicans, però només ha calgut que s’escaigui en el calendari la commemoració dels 40 anys de la Constitució espanyola perquè retornem a l’autonomisme més tronat i especulatiu. Tots els diaris de Catalunya, el dia 6 de desembre, dedicaven portades i planes interiors a analitzar i debatre els pros i contres de la carta magna dels espanyols, amb cullerades de polítics republicans incloses. Com si l’1-O i el 27-O no haguessin existit. Com si Catalunya tingués alguna possibilitat amb el que vulguin fer els estimats veïns amb la seva norma fonamental.

Dec ser un ingenu de campionat. Estava convençut que, tot i les dificultats conjunturals derivades de la proclamació de la independència i la consegüent repressió de l’Estat, la pantalla del constitucionalisme espanyol ja estava passada i que ara es tractava d’anar treballant en la constitució catalana que, quan els temps i les urnes siguin més propicis, haurà de regir la vida de la ciutadania. Què m’importa a mi, com a independentista, si la Constitució espanyola és més o menys reformable, si té lectures més o menys obertes i si bla, bla, bla. Que no ens ha ensenyat la realitat que ha estat una arma utilitzada contra els catalans, sigui com a projectil, sigui com a gàbia d’or? No tenim prou exemples a Lledoners, Puig de les Basses i al Catllar que no en podem esperar res, ni de la llei, ni dels que hi paren la trampa? Més de dos milions de vots per treure’ns-la de sobre i ara tornem a la casella de sortida? A aquest ritme, l’11 de Setembre farem un aplec per demanar l’Estatut. O les Bases de Manresa.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.