Em costa d’imaginar el proper mandat de l’Ajuntament de Barcelona amb en Josep Bou desfilant tot sol pels passadissos recitant incansablement la seva exaltada lletania genealògica o les seves preferències sobre el costumari català del segle XIX. I també Karl Jacobi, escridassant a tort i a dret tot el que li faci olor de contuberni comunista i tenint visions delirants sobre illes davant de la Barceloneta. I no parlem de Manuel Valls, que potser voldrà un despatxet per amagar-se quatre anys i anar fent psicoanàlisi dels que tenen por de parlar castellà. Però, si els barcelonins no es tornen bojos i el cel no es desploma damunt del seu cap, això és tot el que hauria de passar. I si a aquests tres no els agrada, sempre els quedarà un lloc entre els estrafolaris de la Rambla.