Opinió

L’iceberg capgirat

Muntar una organització estatal criminal d’aquesta magnitud no és cosa ni d’un dia ni d’un sol govern

L’Estat espanyol és l’únic país del món on els icebergs suren de cap per avall amb la punta submergida i la massa de gel a la vista, un fet que desafiaria totes les lleis de la física i de la flotabilitat si no fos que la de l’iceberg és una metàfora per il·lustrar una altra metàfora menys agradable com és la de merda que emergeix de les clavegueres de l’Estat com una gran pilota escarabatera.

Les noves revelacions sobre la conspiració de la policia patriòtica contra Podemos, coincident en el temps i les formes amb l’operació orquestrada contra l’independentisme català, completen el retrat en blanc i negre d’aquesta suposada democràcia espanyola on monarquia, policia, cúpula judicial i sistema polític s’han constituït en un comando de sapadors destinat a soscavar els fonaments de l’edifici de llibertats públiques, amb els mitjans de comunicació en bloc demostrant que a la renúncia de la separació dels tres poders, el quart s’hi suma amb una inconsciència servil. N’hi ha que donen la culpa de la crisi de la premsa als lectors que marxen. El dia que alguns directors de diaris es treguin la pinça del nas descobriran que els clients fugen espaordits per no sentir més la pudor de tinta podrida.

És en aquest clima de glaciació democràtica que l’iceberg capgirat es va fent cada cop més gros sense que l’opinió pública s’escandalitzi en comprovar no només com el gel va augmentant de mida, sinó que ho fa a la vista de tothom amb una normalitat absoluta. Ja poden anar dient els representants governamentals espanyols que aquestes pràctiques de monarquia bananera han passat a la història i que ara són tan transparents, nets i polits. Muntar (i desmuntar) una organització estatal criminal d’aquesta magnitud no és cosa ni d’un dia ni d’un govern, sinó la consolidació d’una tradició de polítiques públiques que, en aplicació de la raó burocràtica, consideren que la funció de l’estat no és pas defensar la gent sinó protegir-se dels seus ciutadans, començant pels més incòmodes i acabant per tots aquells que un dia lamentaran no haver aturat la maquinària repressiva a temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.