Això va de covards
Això va dels que prefereixen inventar-se un relat per fer creure al món que els altres són els enemics
Vam haver d’explicar que el que estava passant no anava d’independència, sinó de democràcia. Ara ja va sent hora d’explicar, també, que va de covards. Perquè així són els que menteixen, els que s’oculten rere la manipulació, les mitges veritats, les amenaces, les extorsions, la compra de voluntats i els silencis. Això va, sobretot, dels que prefereixen inventar-se un relat per fer creure al món que els altres són els enemics. Va dels que utilitzen tot el que tenen al seu abast per sortir-se amb la seva, passant per sobre dels principis bàsics que se suposa que han de regir en una societat on es vol que imperi una convivència sana.
Va de traïdors, dels que apel·len a la legalitat i en realitat saben de sobres que aquest sistema funciona engreixant la maquinària perquè la moneda tingui sempre dues cares. Va dels que fan allò que va bé als seus interessos i, sabedors que no hauria de ser així, dissimulen. I menteixen. I compren veus perquè repeteixin una vegada i una altra el que volen que la resta escoltin.
Va de covards que no s’atreveixen a deixar que els seus enemics siguin escoltats. Per això els tanquen, per això els silencien, per això els castiguen sense tenir en realitat les raons justes per fer-ho. I diuen que tot és al revés del que es podria conèixer, de viure en un sistema just.
La fiscalia tremola i diu que no s’ha de preguntar res que tingui a veure amb la immunitat d’Oriol Junqueras a organismes internacionals. La Junta Electoral Central diu que no es pot presentar un document notarial que et serveixi per acreditar-te. Que si Carles Puigdemont i Toni Comín no la recullen en mà i no prometen o juren el càrrec en persona, és perquè no volen. No s’atreveixen a dir que han teixit una xarxa tan sinistra que qualsevol que estimi la seva llibertat, vistos els esdeveniments, no posaria un peu a Espanya sabent que el detindrien, el privarien de llibertat i que la seva vida seria un infern. Quan un se sap innocent ha d’intentar defensar la seva llibertat, la seva capacitat de defensar-se expressant-se. Explicar al món el que succeeix. Perquè això va de covards, però sobretot, i per sobre de tot, va de valents. I això és una cosa que no hem d’oblidar mai.
