El que volem i votem els ciutadans es queda mort a la papereta del vot. Tant bon punt es compten els resultats, els missatges implícits en les sigles escollides es van diluint progressivament a mesura que actuen els intèrprets del vot. Ho hem vist aquests darrers dies a les institucions europees, on els nomenaments dels càrrecs representatius han estat el resultat d’un tour de force dels caps dels estats membres, en una batalla de despatxos profundament allunyada dels electors. També ho veiem a Madrid: Pedro Sánchez vol continuar presidint el govern i gaudir d’una majoria parlamentària suficient sense adquirir compromisos que posin en risc l’àmplia maniobrabilitat ideològica que permet al PSOE ser còmplice dels poders de l’Estat i el millor comodí possible perquè dretes i esquerres es fonguin en una amalgama d’interessos. I ho veiem també a Catalunya: en les darreres eleccions, vam ser convocats amb caràcter refrendatari i el resultat no va oferir cap dubte. No obstant això, avui, el que vam votar sembla que ja no és prou bo per als interessos dels partits que van rebre l’encàrrec de continuar el procés.