Opinió

A fons

Un poble violent... per escrit

Dos dígits o un dígit. Aquest és l’únic dilema que tindran els magistrats del Suprem
L’independentisme, admirat per les manifestacions cíviques, corre el risc de ser presentat, per sentència, com un moviment violent

Ningú no dubta que la sentència del Suprem serà condemnatòria i que implicarà penes de presó. Arribats a aquest punt, l’única incògnita pel que fa al judici polític de l’Estat i les seves clavegueres contra l’independentisme és si la sentència serà una resposta genuïnament espanyola d’a por ellos, un escarni per esclafar com a mínim tota una generació de catalans i catalanes perquè no gosin plantejar ni un referèndum ni cap altre xoc democràtic o si, per contra, els set magistrats del Suprem faran una reflexió intel·ligent i, de fet, favorable als interessos d’Espanya, de no posar més benzina al foc i mirar d’abaixar la temperatura amb una sentència menys destructiva.

Dos dígits o un dígit. Aquest és l’únic dilema que tindran els magistrats, influïts no només pels polítics madrilenys, sinó per tot un entorn mediàtic, judicial i econòmic interessat a mantenir ben blindat el búnquer del 78 que els alimenta. Penes d’entre 17 i 25 anys –són les peticions de la fiscalia– destinades a destrossar del tot les vides dels presos polítics, o penes de menys de deu anys que permetin permisos i un tercer grau en un termini relativament breu de temps. Aquest segon escenari trencaria la lògica de la història d’Espanya, construïda a còpia de violentar el dret a tots els nivells i restringir llibertats per mantenir la unitat. Un Estat que s’ha mantingut viu per la via d’obligar els seus súbdits a formar-ne part no per adhesió voluntària, sinó per imposició, a través de guerres i morts fins fa quatre dies.

En paral·lel a la duresa de la sentència en nombre d’anys, hi ha un altre factor molt rellevant que marcarà Catalunya com a país. Tot indica que els magistrats inclouran la violència com a argument principal del càstig als líders polítics i socials responsables del referèndum. Els interrogatoris, els testimonis de l’acusació i el rebuig de determinades proves de la defensa han estat obscenament encaminats a la construcció d’aquest relat fals, que de fet va començar a bastir-se abans de l’1-O. Al marge de les condemnes, la suposada veritat judicial que 2 milions de catalans van exercir la violència l’1-O contra els cossos i forces de seguretat de l’Estat empesos pel govern de Carles Puigdemont i per l’ANC i Òmnium Cultural quedarà per escrit i crearà jurisprudència, de manera que el sentit de la violència haurà estat adulterat de manera oficial.

I no és poc greu. L’independentisme català, admirat arreu del món per les seves manifestacions cíviques i democràtiques massives, corre el risc de ser presentat al món, per sentència, com un moviment d’arrel violenta. Potser les opinions públiques no s’ho empassaran, però probablement governs i institucions apel·laran a allò que diu la llei i la jurisprudència si se’ls interpel·la per la situació de repressió a Catalunya. El Tribunal Suprem, en nom de l’Estat, pretendrà no només empresonar els líders polítics i socials per esclafar la temptació d’exercir novament la democràcia en un referèndum, sinó que voldrà pervertir tot un moviment social i polític perquè sigui vist a ulls del món com a populista i violent.

Serà la carta que jugarà Espanya per intentar decapitar el debat sobre els presos polítics i exiliats i el dret d’autodeterminació que ja existeix a Europa, si bé no de manera oficial entre estats, però en l’àmbit de les opinions públiques i en la majoria de parlaments, inclòs l’Europarlament, amb tres candidats electes que han vist segrestats els seus drets i deures de representar ciutadans europeus.

En aquestes circumstàncies, l’independentisme ha de reflexionar –no queda gaire temps– sobre quina resposta donen partits i societat civil a la sentència, més enllà d’una convocatòria electoral autonòmica més. La resposta hauria d’estar orientada també en clau internacional, no només per denunciar la situació dels ostatges polítics empresonats o a l’exili, sinó per posar de manifest que el moviment continua sent pacífic davant d’un Estat repressor que ha pervertit la justícia. En paral·lel, començarà el debat sobre si cal demanar a l’executiu espanyol un indult o forçar una amnistia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor