LLEIS A LA CARTA
El 1905, tres-cents militars van assaltar a cops de destral la redacció del setmanari satíric ¡Cu-cut!, al carrer Avinyó de Barcelona, com a resposta a un acudit de Junceda que donava a entendre que els militars espanyols no podien obtenir victòries –la pèrdua de les colònies a ultramar era massa recent perquè la ferida estigués cicatritzada–. Aquest afer, però, no se saldaria només amb la destrucció de les dependències del setmanari i la mort d’un dels treballadors, sinó que va servir de detonant per a l’aprovació, uns mesos després, de la llei de jurisdiccions, a través de la qual, qualsevol delicte d’opinió que fes referència al bon nom de la pàtria passaria a ser jutjat per un tribunal militar. Vindria a ser la primera llei mordassa.
Durant les primeres dècades del segle XX, aquesta llei va ser àmpliament utilitzada pels governs espanyols per reprimir el moviment catalanista (també l’obrer). Perquè ens entenguem, de Folch i Torres a Carrasco i Formiguera van ser víctimes de l’aplicació de la llei de jurisdiccions. A Primo de Rivera, però, encara li semblaria insuficient i, just després d’iniciar-se el directori militar, ho remataria promulgant el Reial Decret sobre el Separatisme, que augmentava el perímetre de la repressió.
Cent anys després d’aquells fets, sota la mateixa forma d’estat i sota la mateixa dinastia, ens trobem cada dia constatant fins on arriben els múltiples tentacles de la llei de seguretat social impulsada per Jorge Fernández Díaz el 2015 i aprovada amb els vots favorables del Partit Popular.
Amb aquest eufemisme de “seguretat social”, l’exministre de l’Interior es volia assegurar un marc legal –sempre tot molt constitucionalista!– per tenir màniga ampla per perseguir i sancionar qualsevol manifestació de llibertat. Per tant, el que fins aleshores eren simples faltes (mobilitzacions no autoritzades, la irrupció en actes públics, l’abandonament de mobles a la via pública, l’impediment d’un desallotjament…) passaven a ser multes administratives de fins a… 600.000 euros!
De la mateixa manera que l’afer del ¡Cu-cut! va ser el detonant de la llei de jurisdiccions, a ningú se li escapa que el procés independentista ha estat el detonant de la llei mordassa.
