Opinió

Punts de vista

SALTAR-SE LA CUA

Hi ha una mena de gent que se salta la cua. Com n’hi ha que no tenen escrúpols per colar-se, evadir impostos, fer dreceres quan els dos carrils de l’autopista es converteixen en un, burlar les mesures de confinament de cap de setmana per marxar dijous a la segona residència, aparcar en doble fila...

Quan algú fa trampes, sempre és en perjudici d’un altre. O dels altres, la comunitat, en conjunt, la societat. I sovint els tramposos són considerats més audaços que impostors. Atribuïm gosadia a saltar-se la norma, perquè vinculem l’individualisme a una conducta intrèpida, valenta o coratjosa. O, pitjor encara, a una intel·ligència per sobre de la resta, a la capacitat d’anar per lliure i contra corrent.

Les persones que defrauden Hisenda no solen rebre l’escarni públic. O hi ha una doble vara de mesurar entre si són ídols de masses (futbolistes, youtubers, actors o el rei) o si són polítics. Com que la política està tan associada a la falta d’ètica, quan qui se salta la norma n’és un dels seus representants, tot són planys. Vagi per endavant que un polític, en tant que representant públic, hauria de predicar l’ètica més que ningú. I si comet una falta, assumir-ne les conseqüències.

Amb l’inici de la campanya de vacunació, hem conegut alcaldes, regidors, consellers de Sanitat i, fins i tot, el general Miguel Ángel Villarroya, excap major de l’exèrcit, o el bisbe de Mallorca, que s’han vacunat quan no els tocava. Alguns –admeto el benefici del dubte– potser amb bona fe: per no malbaratar cap dosi. D’altres, amb tota la nocturnitat i traïdoria, conscients de la seva posició de poder. Però, per què tots els polítics acaben al mateix sac? Se n’han conegut casos de representants del PP, del PSOE, de JuntsxCat i del PNB, però els tramposos no representen ni tan sols el conjunt de les seves organitzacions. Per això caldria que els primers a fer cordons sanitaris fossin aquests partits i els obliguessin a dimitir per falta d’exemplaritat.

La manca d’ètica és imputable a qui la comet i així cal assenyalar-ho. Ara bé, convertir l’excepció en norma general i posar tot un col·lectiu (el dels servidors públics) al calaix d’hipòcrites i malversadors només afebleix la democràcia i engreixa la demagògia.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor